L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Un moment crític per al país'

És un moment molt delicat per a Catalunya, que està enfrontada a tot de reptes alhora. Li passa igual que a molts països, amb la diferència que el nostre no disposa de tots els esforços fiscals per fer política

3 min

Avui la resposta a la pregunta la dona aquest mapa d’Europa en què Catalunya surt com un dels països amb més casos de covid-19 per cada 100.000 habitants. Tant és així que la UE desaconsella “intensament” viatjar a Catalunya i sortir-ne. És veritat que ara el ritme de contagis ja no és tan alt i a l’hora en què els parlo el Govern està a l’espera de saber si la justícia valida el toc de queda per a més de 6 milions de catalans que entraria en vigor aquesta nit mateix. 

Des d’aquest punt de vista, la setmana ha sigut molt dolenta, perquè hem tingut la certesa que el juliol turístic està perdut, i l’agost, ja m’ho explicaran. Un cop molt dur per a la nostra economia i un cop per al Govern, en especial per al conseller Argimon, que va arribar a cap de departament amb la garantia d’expert en la matèria. Però la variant delta tenia altres plans.

Mentrestant, la pandèmia ha disparat la pobresa a xifres rècord. En concret, un 26,3% de la població catalana se situa al llindar de la pobresa, la pitjor xifra des del 2011. Un terç dels menors de 16 anys conviuen en famílies en risc d'exclusió, sobretot en famílies de migrants, en part perquè treballen en negre i no tenen dret a prestacions. Només cal veure la quantitat de gent que dorm al carrer i que remena contenidors d'escombraries per adonar-se de la urgència social en què vivim. 

És un moment molt delicat per a Catalunya, que està enfrontada a tot de reptes alhora. Li passa igual que a molts països, amb la diferència que el nostre no disposa de tots els esforços fiscals per fer política. És un moment en què cal el millor de tothom, i una concertació d’esforços entre el sector públic i el privat per oferir idees, projectes i finalment realitats. 

En aquest sentit, el president Aragonès ha enviat una carta al Comitè Olímpic Espanyol sol·licitant que Catalunya (el binomi Barcelona-Pirineus) aspiri als Jocs d’Hivern del 2030. És massa fàcil carregar-se la intenció. Uns Jocs d’Hivern en època de canvi climàtic, això és un déjà-vu... Certament, no concita l’entusiasme general. Si el Govern creu que amb els Jocs hi tenim a guanyar, que ho expliqui i guanyi la batalla de l’opinió pública. Però aquesta batalla és difícil de guanyar. Tant és que parlem de Jocs com d’altres projectes. Som una societat que se sent amenaçada per molts flancs i que es malfia.

No li falten motius: avui encara dura la ressaca de la sentència del TC contra l’estat d’alarma, o sigui, contra el govern de Pedro Sánchez. Per entendre el nivell d’enfrontament entre el govern espanyol i el tribunal més alt, sàpiguen que la ministra de Defensa, Margarita Robles, que és jutge, ha dit que el TC no té sentit d’estat. A bona hora. A Catalunya en sabem una mica d’això: L’Audiència de Barcelona ha hagut d’arxivar una causa que investigava l’Associació Catalana de Municipis

En concret investigaven si havien comès frau i malversació per desviar fons per pagar el Procés. Resultat: diu l'Audiència que un jutge i la Fiscalia van vulnerar els drets dels investigats. La investigació va ser un desastre. Van confondre pràctiques de tir de la Policia Local de Lleida amb una possible llavor d’un exèrcit català. Van confondre la Fundació Pi i Sunyer amb el polític Carles Viver Pi-Sunyer. La Fiscalia va contravenir el dret de conèixer la versió dels investigats. L’"A por ellos” és com un droga. Per exemple: Microsoft i Citizen Lab han detectat una altra empresa israeliana dedicada a vendre programes espia a governs i se n'han identificat més de cent víctimes, “incloent-hi polítics, activistes pels drets humans, periodistes, acadèmics, treballadors d'ambaixades i dissidents polítics”. Entre aquestes víctimes, avisa Microsoft, hi ha ciutadans de Catalunya. La majoria són palestins, i n’hi ha a l’Iran, Israel, el Líban, el Iemen, el Regne Unit, Turquia, Armènia, Singapur..., però també a Catalunya. Els noms dels afectats no se saben. Aquest, el de l’agressivitat de l’estat –que paguem amb els nostres impostos–, és un altre dels reptes que tenim.

Avui l'exili i la presó es trobaran a Elna, a la Catalunya Nord, convocats per Òmnium, que celebra el seu 60è aniversari. Que tinguem un bon dia.

stats