Els 161 municipis on es vol aplicar el toc de queda tripliquen el llindar de risc

La Generalitat analitza si haurà de tornar les multes imposades a l'estat d'alarma per l'incompliment de les mesures

Marta Rodríguez Carrera i Clara López Alcaide
3 min
Aspecte de les terrasses del carrer del Rec Comtal, a Barcelona, ahir a la nit.

BarcelonaSanta Cristina d'Aro, Altafulla i Caldes d'Estrac també tindran toc de queda nocturn si finalment, com confia el Govern, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) avala el confinament nocturn entre la 01.00 i les 06.00 h durant almenys una setmana. La inclusió a última hora, quan s'està a l'espera de la resolució judicial, es deu al fet que són tres municipis que quedaven envoltats per altres que ja estaven afectats per les restriccions. Així seran 161 municipis de més de 5.000 habitants que presenten una incidència molt alta de covid els que tindran les restriccions per evitar que la llibertat horària provoqui un efecte crida, tot i la desesperació dels ajuntaments afectats. De fet, la situació és "crítica", insisteixen les autoritats, fins al punt que si se seguissin els indicadors màxims del ministeri de Sanitat "tot Catalunya estaria tancada", ha dit en roda de premsa el conseller de Salut, Josep Maria Argimon.

Mapa interactiu: Municipis afectats pel toc de queda
Mapa interactiu: Auri Garcia

Argimon ha explicat que el Govern ha posat com a límit els 400 casos positius per 100.000 habitants en set dies, mentre que Sanitat rebaixa l'índex a 125, és a dir, tres cops menys. La situació és especialment greu entre la població jove que encara no s'ha vacunat o que està a la meitat de la pauta, perquè són els que s'estan contagiant més i presenten una incidència fins a dotze vegades més elevada que aquest mínim. Amb aquest panorama, les previsions del Govern són que la mesura –si finalment s'aplica– es renovarà cada setmana i, amb tota seguretat, caldrà prorrogar-la. En aquesta revisió setmanal s'aniran incloent o traient els municipis que queden per sobre del llindar.

En una compareixença conjunta d'Argimon, el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, i la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, s'ha justificat la voluntat de recuperar el toc de queda com una eina "necessària" davant una situació epidemiològica que s'agreuja i per atendre les peticions dels ajuntaments i dels professionals sanitaris, que han vist com l'esclat de casos positius entre la població més jove encara no vacunada ha tornat a col·lapsar els centres de primària i a omplir els hospitals. En les últimes 24 hores hi ha hagut 20 ingressos més a l'UCI i s'espera que el cap de setmana s'arribi als 300.

El conseller Elena ha justificat que es fixi els 400 casos i no els 125 com a punt per aplicar restriccions pel fet que es vol enviar un missatge de "contenció" a la ciutadania, cansada ja de limitacions i de pandèmia després d'un any i mig convivint amb el covid, i un avís també als jutges que "no s'està demanant [el toc de queda] per demanar", sinó que, per contra, la situació "crítica" requereix evitar les aglomeracions de persones a la via pública. En aquest sentit, el Govern ha admès haver esperat a demanar el toc de queda un cop el TSJ del País Valencià el va aprovar i haver superat el màxim perquè entén la inconformitat i el cansament de la societat.

Argimon ha assegurat que la pressió assistencial als centres sanitaris ja ha obligat a suspendre els permisos a treballadors, i perquè les plantilles puguin exercir el seu "dret al descans i les vacances" i no se'ls hagi de denegar, com ja va passar l'any passat, Plaja ha apel·lat a l'autoresponsabilitat per poder frenar l'avenç del covid. El conseller ha apuntat que hi ha indicis que s'està produint una "frenada" de nous casos, però ha matisat que les dades encara són molt altes i s'estan diagnosticant més positius que mai. A més, ha retret la "falsa sensació de seguretat" que regna als carrers entre molta gent i que contrasta amb l'elevat nombre de malalts que estan ara mateix greus o crítics.

El dubte de les multes

Després que el Tribunal Constitucional declarés inconstitucional el primer estat d'alarma que va imposar el govern espanyol el març del 2020, la Generalitat ha demanat als seus serveis jurídics que examinin què s'ha de fer amb les més de 23.000 multes tramitades per l'incompliment de les restriccions vigents. Si finalment es resol que les quantitats pagades s'han de tornar als afectats, es tornaran, ha assegurat Elena.

stats