L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Parlem-ne amb respecte, que són persones'

Aquest matí hi ha hagut vaga encoberta a Rodalies. Els trens s’aturaven molta estona a les estacions, arribaven tard… Haver-te de sentir dir que el traspàs va molt bé perquè s’han blindat els drets dels treballadors és una burla als usuaris, que també tenen un dret i que no és menor, a la mobilitat. President Illa: fa vint anys que Zapatero va anunciar el traspàs de Rodalies i vostè està a punt de convertir-se en un president més a la llista dels que veuen passar els trens sense poder fer-hi res. Ens estan prenent el pèl, i això també l'inclou a vostè. 

Mentrestant, el món té problemes més greus que Rodalies. Ahir Netanyahu va ordenar trencar la treva a Gaza. 

I el resultat de l’atac va ser la mort, l’assassinat, de 400 persones. Com que les notícies són molt desagradables, girem el cap. Mal fet, el que cal evitar és l'exposició constant de notícies, però als diaris com l’ARA hi ha elements per entendre les notícies i no quedar atrapats en l’emoció, només. Per exemple en aquesta columna, el periodista Eugeni García Gascón, amb molts anys de residència al Pròxim Orient, explica el perquè ho ha fet, això, Netanyahu: estan dient als palestins que marxin, que a Gaza no hi tornarà a haver vida possible, que no els volen allà mai més, que la reconstrucció de Gaza no serà perquè hi tornin els palestins sinó perquè hi vagin els israelians. I que el pròxim serà Cisjordània.

I el mateix puc dir d’Ucraïna.

El titular parla de l’acord de mínims entre Putin i Trump. Però els ucraïnesos de què parlen?

El nostre cap d’Internacional, Francesc Millán, ha estat contactant amb soldats ucraïnesos que ha conegut en els seus viatges a la guerra, i li han dit: “Només som ninots utilitzats per jugar al gran joc”; "No tinc cap esperança amb aquesta merda de trucada [entre Putin i Trump]"; “Els que negocien no saben què és la guerra”; “Només crec en sobreviure, jo i els meus companys. Només ens queda cuidar-nos de nosaltres mateixos”. Tots els missatges denoten cansament.

I acabo, amb el pacte per al repartiment dels menors que arriben en pasteres a les Canàries. 

El govern espanyol es va assegurar els vots de la llei amb Junts, i el resultat és que a Catalunya en vindran 30 i a Madrid 700. Crits al cel i histèries interessades. A veure: el pacte s’ha fet d’acord amb un criteri del que s’ha acollit fins ara. Catalunya en té el 25% del total espanyol. En xifres absolutes, Catalunya en té 4.651. Madrid en té 1.992. Final de la discussió. Ara, com voleu que no vinguin immigrants, tal com està el món? I més que en vindran. I si venen, ¿podem parlar del futur d’aquestes persones com si fossin persones (a més a més menors) i no una nosa? Encara que sigui perquè els necessitem perquè el país funcioni, avui i en el futur.  

Bon dia.