L'anàlisi d'Antoni Bassas: "Ponsatí, cap a Brussel·les"

Clara Ponsatí va dir ahir que avui tenia feina; la seva feina és ser eurodiputada i, per això, avui serà a Brussel·les i no pas a Madrid, on estava citada a declarar davant del Tribunal Suprem. 

Ponsatí va pas a pas: va venir a Barcelona per confirmar a Brussel·les que, en cas que fos detinguda, que és el que va acabar passant, a Espanya no se li respecta la seva immunitat. 

Avui serà a Brussel·les, que és l’altra manera de dir que, mentre que Espanya no li respecta la immunitat, Europa sí, perquè encara que no hagi anat a Madrid, on estava citada, no li passarà res. I que, per tant, Europa faci el favor de dir si la immunitat se li ha de respectar a Espanya, sobretot quan se l’acusa d’un presumpte delicte de desobediència que no comporta presó. 

Tot això té a veure amb la situació judicial del president Puigdemont, que com Comín i Ponsatí continua a l’espera del que decideixi el Tribunal General de la Unió Europea. Si el Tribunal establís que té immunitat a Espanya, el conflicte polític que Puigdemont pot causar a la justícia espanyola, i a Pedro Sánchez en particular, en any electoral i a punt d’entrar en el semestre en què Sánchez presidirà la UE, és enorme. 

Mentrestant, “Sant Jordi es desborda”, diem avui a portada. Un Sant Jordi com el d’ahir es paladeja avui. Segur que hi van ser i no cal que els expliquem gaire que un Sant Jordi en diumenge, en un dia que feia bo, i després de les restriccions de la pandèmia, va acabar proporcionant una jornada esclatant de gent i de vendes. Pensin que en un sol dia es van vendre llibres per valor de 23 milions i mig d’euros. I es van vendre uns sis milions de roses.

Una vegada més es va donar aquella connexió emocional dels lectors amb els seus autors favorits, cadascú el seu. Una connexió que s'ha fet a través del llibre, o de YouTube, o d’un podcast, però que acaba funcionant en forma de cues enormes d’un determinat tipus de públic per a un determinat tipus d’autor de llibre, ja sigui el de La Sotana, el del Xavier Bosch o el de la Gemma Ruiz.

Avui hem de tornar a sentir allò que Sant Jordi sí que és la diada de tots els catalans. És normal que ho diguin els que no suporten l’Onze de Setembre com a dia de la festa nacional perquè, esclar, són els que s’identifiquen amb l’Espanya que va resultar després d’aquella guerra. En canvi, qui no es vol identificar amb el llibre i la rosa? Aquests no volen reconèixer que darrere l'èxit del dia de Sant Jordi també hi ha el mateix país que celebra l’Onze de Setembre i que va votar l’1 d’Octubre. De fet, és aquest país el que tira de l’èxit de Sant Jordi com un esclat de llibres i roses. No s’hi val a partir un país i agafar-ne només el tros que més ens convé. Ni tan sols es pot dir que l’èxit sigui atribuïble al fet que Barcelona sigui la capital editorial d’Espanya. Sant Jordi és cultura catalana, que ha sabut trobar en aquest dia una expressió universal, perquè parla un llenguatge que tothom entén: el de la cultura i l’amor. 

Bon dia.