L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Puigdemont talla de soca-rel'

Avui fa dos anys de la sentència del Procés. Avui fa dos anys que el Tribunal Suprem va imposar penes per un centenar d’anys de presó.

Per tant, avui fa dos anys també de l’ocupació de l’aeroport del Prat per part de milers de persones convocades per Tsunami Democràtic i de l'inici de la batalla d’Urquinaona. El juny d’aquest any, després de complir tres anys i mig de presó, els presos polítics van ser indultats.

Doncs bé, parlant d’indults, justament avui, en aquest segon aniversari, el president Puigdemont torna a entrar en escena amb un article que ha publicat a El Punt Avui amb un títol que ho explica tot: “No vam anar a l’exili per demanar l’indult”. Carles Puigdemont hi parla molt clar: “Demano que ningú no parli per nosaltres [vol dir ell, Comín, Ponsatí i Puig], que no interfereixin en la nostra estratègia buscant dreceres que no volem [la drecera seria l’indult]".

Per què ho diu, això, el president a l’exili? “A tots els qui se m’han adreçat, amb tota la bona intenció del món –que agraeixo profundament– per proposar-me itineraris de resolució de la nostra situació personal els he dit el mateix, sense cap risc de confusió: la prioritat és la resolució del conflicte polític”.

A qui li diu, tot això? Al govern de Pere Aragonès, a Esquerra Republicana i a persones dins de Junts per Catalunya: “Algú ha dit que he de formar part de la solució al conflicte, però els que ho diuen temo que volen dir una altra cosa. A hores d’ara ja ens coneixem” (Aquesta altra cosa seria que el govern espanyol canviés l'indult de Puigdemont per distensió política i abandonar el referèndum.)   

“No cal que prèviament m’arreglin res. I demano, per tant, que la meva situació personal no formi part de cap agenda de l’anomenada taula de diàleg acordada per ERC i el govern espanyol ni de cap conversa bilateral”.

I això que el seu nom sigui moneda de canvi a la taula no és una imaginació de Puigdemont: ho va comentar dissabte passat la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, a Agramunt: “El fet que hi hagi exiliats, no només el president Puigdemont, els exconsellers o la Marta Rovira, entorpeix la situació política que viu el país. I entenem que per resoldre la situació del conflicte polític s’ha de tenir una sortida personal per a aquestes persones, i és lògic que es pugui parlar d’això a la taula de diàleg”.

Per tant, Carles Puigdemont talla de soca-rel qualsevol canvi en la seva estratègia de defensa, però, en comptes de dir-ho en reunions, ara ja ha decidit fer-ho públic. I, de fet, ahir a la tarda Esquerra estava informada que avui sortiria aquest article.

El que està dient Puigdemont és que la seva estratègia de posar en evidència Espanya, que ha funcionat en diversos països, està a punt d’arribar al seu moment culminant, que creu que en qüestió de mesos li serà atorgada la immunitat que li permetria tornar lliurement a Catalunya i que, per tant, ara no és qüestió de negociar indults personals. I que de la mateixa manera que Espanya va concedir els indults perquè la pressió política d’Europa era molt gran (recordin l’informe del Consell d’Europa), ara no vol que la possibilitat que li donin la raó a ell porti l’estat espanyol a alguna forma de solució personal per abaixar la pressió internacional.

La sinceritat amb què s’expressa el president Puigdemont és molt gran: “És possible que la nostra estratègia surti malament. I que hàgim d’afrontar dos escenaris negatius: un, el pitjor, l’extradició a l’estat espanyol i una condemna segura a molts anys de presó; l’altre és el d’haver-nos de quedar molt de temps a l’exili. De fet, som conscients que són els únics escenaris que l’estat espanyol preveu, als quals dedica ingents quantitats de diners”.

"Però també és possible que la nostra estratègia assoleixi els objectius que ens hem proposat. No ens hem rendit mai [d'aquí surt el “no surrender”) i no ho farem ara que ha començat una fase tan decisiva i tan llargament preparada. Tenim arguments sòlids, i ja hem acumulat algunes evidències que reforcen la nostra posició. Ja no és només una teoria elaborada al principi de la nostra vida a l’exili, carregada d’incerteses, amenaces i precarietat, sinó una ruta que sabem que es pot recórrer”.  

Tot això és molt delicat, perquè hi ha companys de govern i de partit, de Junts, de Puigdemont que s’han acollit a l’indult. Un indult que no han demanat, certament. I que sempre diuen que no és la solució al conflicte, com el president Pere Aragonès mateix ha dit en múltiples ocasions. Però Puigdemont diu deixeu-me fora de la vostra estratègia, jo tinc la meva, amb Gonzalo Boye al capdavant, i o torno lliure per fer política, o amb immunitat, o em quedo a l'exili.

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.