Política 13/10/2021

La sentència del Procés, dos anys acumulant revessos

Els indults, l'informe del Consell d'Europa i les euroordres posen en dubte les condemnes de fins a tretze anys de presó pel referèndum

6 min
Manuel Marchena a l’entrada del Suprem.

BarcelonaEl dia 14 d'octubre del 2019 encara no eren les deu del matí i els mitjans de comunicació ja informaven de les condemnes de fins a tretze anys de presó pel referèndum de l'1 d'Octubre. Unes penes als exconsellers del Govern de Carles Puigdemont, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, Jordi Sànchez (ANC) i Jordi Cuixart (Òmnium) per un delicte de sedició per haver promogut la votació prohibida pel Tribunal Constitucional. Dos anys després d'aquell dia, la sentència del Tribunal Suprem ha estat qüestionada dins i fora de l'Estat: el govern espanyol ha indultat tots els presos polítics, cap altre tribunal d'estats europeus ha concedit l'entrega dels exiliats per sedició, hi ha un informe del Consell d'Europa que exigeix l'alliberament dels empresonats i la retirada de les euroordres, l'Audiència Nacional ha absolt el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i fins i tot s'ha trencat la unanimitat al Tribunal Constitucional sobre la resolució del Tribunal Suprem.

Rebuig de les euroordres

Bèlgica, Alemanya, el Regne Unit i Itàlia han rebutjat l'entrega dels exiliats

El relat del Suprem sobre el referèndum de l''1 d'Octubre –que va concloure que va ser una sedició– no ha sigut avalat, de moment, per cap altre tribunal d'estats membres de la Unió Europea. Amb la marxa de mig Govern a l'exili, entre ells l'expresident Carles Puigdemont, s'han hagut de pronunciar sobre la qüestió Bèlgica, Alemanya, el Regne Unit i, recentment, Itàlia, i tots aquests estats han rebutjat com a mínim per ara l'entrega dels exmembres de l'executiu per sedició o rebel·lió. En el cas de Puigdemont, l'abril del 2018 Schleswig-Holstein va rebutjar lliurar l'expresident a Espanya perquè no va veure violència en els fets de l'1-O i, per tant, va considerar que no podia acceptar l'euroordre que sol·licitava el jutge instructor, Pablo Llarena –només ho acceptava per malversació, però el Suprem va declinar-ho només per aquest delicte–. Un avís per a navegants, el de la justícia alemanya, un any abans de la sentència.

Després, però, n'hi ha hagut més. L'agost d'enguany, després de diversos revessos, Bèlgica va rebutjar definitivament l'entrega de l'exconseller Lluís Puig i va afegir un altre dubte a la gestió de la justícia espanyola: la competència del Tribunal Suprem. El Tribunal d'Apel·lació va denegar l'euroordre contra l'exconseller de Cultura considerant que l'alt tribunal espanyol no era competent per jutjar els fets –van passar a Catalunya i, per tant, haurien d'haver-se vist al TSJC– i, a més, va dir que hi havia el risc que no es respectés la presumpció d'innocència de Lluís Puig. Ho va assegurar basant-se en dos informes: el del grup de treball de detencions arbitràries de les Nacions Unides –que va demanar la llibertat immediata dels presos polítics el maig del 2019– i documentació aportada per la defensa en què des de l'Estat es tractava com a "delinqüents" els líders independentistes abans de la condemna.

També el Regne Unit ha acabat arxivant l'euroordre contra l'eurodiputada de Junts Clara Ponsatí, i la justícia italiana, a Sardenya, va resoldre recentment deixar lliure Puigdemont a l'espera del que digui el Tribunal General de la Unió Europea sobre la seva immunitat i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre les qüestions prejudicials que ha sol·licitat el magistrat Llarena sobre l'abast de les euroordres.

A l'exterior, doncs, ningú s'ha fet seva la sentència del Tribunal Suprem.

L’expresident Carles Puigdemont a l’Alguer (Sardenya).

Absolució de Trapero

L'Audiència Nacional no hi va veure sedició

Un any després que el Tribunal Suprem condemnés els líders del referèndum per sedició, l'Audiència Nacional va absoldre el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero –a més de la intendent de la policia Teresa Laplana i els ex alts càrrecs d'Interior César Puig i Pere Soler–, pel referèndum de l'octubre del 2017. Malgrat tractar-se dels mateixos fets, el relat que es va fer en les dues sales del que va passar va ser diferent i, en algun cas, fins i tot contradictori. Per exemple, sobre l'existència de violència en la protesta impulsada per Òmnium i l'ANC el 20 de setembre. La sentència del Tribunal Suprem deia: "L’existència de fets violents al llarg del procés de secessió ha quedat acreditada. En el fet provat s’ha deixat constància de mobilitzacions multitudinàries, principalment el dia 20 de setembre, posades al servei de la finalitat subscrita pels acusats". I, en canvi, la de l'Audiència Nacional assegurava: "La protesta es va desenvolupar sense incidents violents importants [...]. Va ser pacífica fins a la nit, com posa de manifest que no hi hagués intent d’irrupció en l’immoble". Dues versions que també entraven en contradicció en el rol dels Mossos d'Esquadra en el referèndum de l'1-O: si bé el Suprem va veure "connivència" per part de la policia catalana –un dels arguments que va servir per a la condemna de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn–, l'Audiència va considerar que els actes de complicitat van ser individuals per part d'alguns Mossos i que no corresponien a tot el cos.

El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, en una imatge d’arxiu.

Vots particulars del TC

El Constitucional avala la sentència però sense unanimitat

La sentència del Tribunal Suprem va ser impugnada per tots els condemnats al Tribunal Constitucional, que, fins ara, ha avalat la resolució de Manuel Marchena però sense unanimitat. Va rebutjar els recursos dels exconsellers Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, però hi va haver dos vots particulars que ataquen el nucli argumental de la sentència de l'1-O: l'opinió dels progressistes Juan Antonio Xiol i María Luis Balaguer. Van considerar que la condemna per sedició és "desproporcionada" i que es poden haver vulnerat els drets de llibertat personal, de reunió i llibertat ideològica. Posen en dubte que el 20-S i l'1-O fossin dos “alçaments tumultuaris” i creuen que hi ha “seriosos dubtes” que cap dels dos esdeveniments posés en risc “el sistema democràtic” espanyol. Els quatre ex presos polítics ja han presentat un recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans, mentre que els exconsellers presos d'Esquerra, Carme Forcadell i l'extitular d'Interior Joaquim Forn, esperen encara la resolució del Tribunal Constitucional.

Imatge de la façana de l’edifici que acull la seu del Tribunal Constitucional, a Madrid, en una imatge d’arxiu.

Resolució del Consell d'Europa

L'ens aposta per una resolució no judicialitzada del conflicte

L'altre cop dur a la sentència del Procés ha sigut la resolució de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, ja que aposta clarament per una resolució dialogada del conflicte i per posar fi a la utilització del dret penal per abordar la situació. L'informe, elaborat per un socialista letó i que tracta el cas català juntament amb el de la minoria kurda a Turquia, demanava indultar els presos polítics, retirar les euroordres contra els exiliats, desactivar les acusacions contra els alts càrrecs per haver col·laborat en el referèndum, així com no exigir als empresonats que s'abstinguin de les seves idees polítiques per obtenir millores penitenciàries –com reclamava la fiscalia en el cas dels presos polítics per accedir al tercer grau–. A més, considera que en cap moment els líders independentistes van cridar a la violència per fer el referèndum, a diferència del que detectava la instrucció en el Tribunal Suprem, i demana que es reformi el delicte de sedició per evitar penes "desproporcionades".

El pronunciament d'aquest organisme és important de cara al que pugui dir el Tribunal Europeu de Drets Humans sobre la sentència del Procés, ja que el Consell d'Europa està format pels 47 països sobre els quals s'aplica el Conveni Europeu de Drets Humans i té jurisdicció Estrasburg.

Façana de l'edifici del Consell d'Europa, a Estrasburg.

Els indults

Sánchez va concedir la mesura de gràcia malgrat la fiscalia i el Suprem

L'altra esmena clara a la sentència del Tribunal Suprem són els indults a tots els presos polítics. El govern espanyol va decidir concedir-los el 22 de juny del 2021, encara que el Tribunal Suprem i la fiscalia es van oposar a la mesura de gràcia. El president espanyol, Pedro Sánchez, va justificar la mesura –la mateixa setmana que es feia públic l'informe del Consell d'Europa– per "utilitat pública", assegurant que era la "millor decisió per a Catalunya i per a Espanya". Es tracta d'indults parcials –el tribunal sentenciador s'hi va pronunciar en contra– i revocables, és a dir, que es mantindran sempre que no es cometi un delicte penat per més de cinc anys de presó. També són revisables per part del Tribunal Suprem: el PP, Ciutadans i Vox ja han presentat recursos a la sala contenciosa de l'alt tribunal perquè tombi la decisió del govern espanyol i els independentistes tornin a la presó.

Els presos polítics sortint de la presó, indultats
stats