L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La quitança del deute és bona però no soluciona l'espoli'
Aquesta quitança està bé, però només és un pegat que alleugereix un mica una situació insostenible: que el sistema de finançament ofega sistemàticament la Generalitat, des de fa dècades, des de “l’asfíxia premeditada” que ja denunciava el professor i conseller Trias Fargas
¿És una bona notícia que la Generalitat no hagi de tornar a l’Estat 17.104 milions de deute? Sí, ho és. Per raons òbvies. ¿És una “aixecada de camisa”, com diu Junts? No, no ho és, la Generalitat disposarà de 17.104 milions. És cafè per a tothom? Sí, com sempre. Tot el que negocia Catalunya és per als altres, també. És a dir, no és una aixecada de camisa sempre que acceptem que de la retallada del deute se’n beneficien tots els governs autonòmics (excepte els del País Basc i Navarra, que tenen un sistema propi de finançament), i sempre que entenguem que el deute no desapareix sinó que es transforma, és a dir, que una cosa és que la Generalitat tingui més diners i una altra cosa és que se’ns perdoni als contribuents catalans.
I ara mireu aquest quadre i, després, vindrà una pregunta:
Catalunya no és la més beneficiada pel perdó del deute. A Andalusia se li perdona més deute en termes absoluts (18.791 milions), Catalunya és a la cua del percentatge del deute condonat sobre el total del passiu actual i, per habitant, el País Valencià, Andalusia i Castella-la Manxa en surten més beneficiats.
I ara la pregunta: Veient aquestes xifres, com poden dir els governs del PP, Feijóo i la inefable Ayuso que no volen aquesta quitança del deute?
Però, esclar, si fins i tot Junts critica una mesura perquè l’ha pactat Esquerra, què no han de dir els governs autonòmics governants pel PP? Doncs que és una nova concessió de Perrosanxe als pèrfids separatistes catalans que el mantenen viu a la Moncloa.
Ara, dit tot això, és evident que no estaríem parlant del FLA i que la Generalitat no hauria acumulat vora 89.000 milions d’euros de deute si Catalunya tingués un sistema de finançament a l’altura les necessitats dels seus serveis sanitaris, educatius, socials, infraestructurals, etc. O sigui, aquesta quitança està bé, però només és un pegat que alleugereix un mica una situació insostenible: que el sistema de finançament ofega sistemàticament la Generalitat, des de fa dècades, des de “l’asfíxia premeditada” que ja denunciava el professor i conseller Trias Fargas.
Bon dia.
