L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Recuperar Barcelona, el somni del PSOE'

Si el resultat fos aquest, Collboni i Trias podrien sumar la majoria absoluta. Per al PSOE, recuperar Barcelona seria un triomf enorme, però que un socialista no faci alcaldessa Colau ho podria acabar pagant Pedro Sánchez al desembre

L’ocupació és un problema, però no el principal problema ni de Barcelona ni del país. I si cal que posi exemples, a la plana de Lleida es poden morir milers d’arbres i es pot perdre la collita de cereals, de manera que d’aquí uns mesos hàgim de pagar la fruita o la carn a preu d’or i els pagesos, que s’aguanten per un fil, hagin d’abandonar per sempre.

I si parlem de Barcelona, els preus dels pisos, els preus dels lloguers, els pisos turístics, els salaris baixos, que fan que Barcelona no sigui una ciutat per a joves, la ciutat deixada…

Ara, això d’ahir ha estat un muntatge electoral descarat dels partits d’ultradreta i dreta nacionalista espanyola (valgui la redundància), que venen a dir que allà on no arribi aquesta justícia garantista que protegeix l’ocupació, que hi arribin la dialèctica i les amenaces. Els capitostos dels grups antiokupes es van passejar temps enrere pels platós dels programes matinals de les teles espanyoles privades amb el mateix missatge que els venedors d’alarmes (que fa anys que s’estan fent d’or): la por i la inseguretat. I l’acció directa: si t’ocupen el pis, tu paga 2.500 o 3.000 euros i uns amics meus s’encarregaran de fer fora els ocupants. I per això, ahir, hi havia canalla jove que els demanava selfies.

És imperatiu que els partits legislin de manera que ningú pensi que pagar 3.000 euros a uns homes forçuts és la solució al problema de l’habitatge. I que ningú hagi de trigar dos anys a recuperar un pis o una casa ocupada. Ara, aquest no és, ni de llarg, el principal problema ni a Barcelona, ni enlloc.

I sobre la campanya. Ha començat amb l’enquesta del CIS que, a Barcelona, dona la victòria a Colau, el segon lloc a Collboni (per poc), el tercer lloc a Trias (a una mica més de distància) i el quart lloc a Ernest Maragall, clarament més despenjat.

Si el resultat fos aquest, el més probable és que Ada Colau tornés a ser alcaldessa de Barcelona. Perquè el segon, Collboni, i el tercer, Trias, podrien sumar la majoria absoluta, i tot que per al PSOE recuperar Barcelona seria un triomf enorme, que un socialista no fes alcaldessa Colau ho podria acabar pagant Pedro Sánchez al desembre, quan gairebé amb tota seguretat necessitarà el conglomerat Podem-Comuns-Sumar (com es digui el que acabi creant-se a l’esquerra del PSOE) per ser investit president de govern en cas que guanyi. 

Ara, aquesta enquesta ja és un primer triomf per a Colau: la tan infamada alcaldessa pot tornar a guanyar, i això és vent a favor. Però no hi ha res decidit i el vot dels ciutadans tindrà l'última paraula, com ha de ser.

Per acabar, ja ha començat el periple nord-americà de Pedro Sánchez posant-li la Creu d’Isabel la Catòlica a Nancy Pelosi a la residència de l’ambaixador espanyol a Washington. A part del recent acord per la base naval militar de Rota, i de l’èxit de la cimera de l’OTAN a Madrid de fa gairebé un any, 

Espanya i els Estats Units estan negociant una acollida simbòlica (mil immigrants) de llatinoamericans que serien contractats per empreses espanyoles. La Moncloa és hàbil: sap com fer-se rebre per Biden el dia que comença la campanya electoral, encara que avui segui amb el president dels Estats Units l’únic president espanyol que governa amb els comunistes.

Bon dia. 

stats