L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Trump entra al conclave'

Avui Pedro Sánchez és a Barcelona, a les jornades del Cercle d'Economia. Una setmana després, no oferirà cap explicació de l’apagada d’avui fa una setmana. Permetin-me el joc de paraules, però com més dies passen de l’apagada menys s’apaga, i més s’encén, la preocupació pel que va passar i perquè pugui tornar a passar. El silenci de Sánchez és eixordador. I precisament per això, perquè va ser molt greu (i això que ens vam sortir prou bé, tots plegats), l'atribució de responsabilitats pot tenir conseqüències molt importants: la xarxa no va aguantar perquè no està preparada per tanta renovable? I per què, qui no hi ha invertit, l’estat o les operadores? Qui és el responsable de pensar i posar en marxa els tallafocs que evitin una caiguda del servei a tota la península Ibèrica? I que la telefonia mòbil s’apagués per falta d’energia pròpia? El nivell de sofisticació tecnològica que exigeix la vida de cada dia demana molta inversió en manteniment. I insisteixo en la derivada social i política: som una societat ressentida, molt procliu a creure’s teories de la conspiració, i com més dies passen sense una explicació, més s'obre el mercat perquè xarlatans i conspiradors guanyin audiència i vots. Espanya es gastarà ara (ens gastarem) més de 10.000 milions en despesa de defensa. Si vol defensar-se, per què no comença per repassar la xarxa elèctrica de dalt a baix? Perquè dilluns, en cosa de cinc segons, es van aturar seixanta milions de persones. Que Sánchez no digués res fins gaire bé sis hores després és prou eloqüent. Pretendre que pararem el cop amb un kit de supervivència és infantil.

I aquesta setmana tindrem nou papa, molt probablement. El conclave, la reunió tancada amb clau, començarà dimecres, i aquell dia ja tindrem la primera votació. Un dels cardenals participants m’escrivia fa uns dies que “a les congregacions d’aquests dies es parla de la situació de l’Església i del món i, en conseqüència, del perfil del papa que ha de venir. Però, tot sumat i restat, hi ha un ambient serè, tranquil i fraternal”. Les formes seran suaus, però l’elecció d’un papa és l’elecció d’una direcció de l’Església, i hi ha molts interessos polítics en joc, per la influència universal de l’Església catòlica. Mirin si no, Donald Trump.

Les xarxes socials oficials de la Casa Blanca han repiulat aquesta imatge, de Trump vestit com a papa. Què vol dir aquesta imatge impròpia d’un cap d’estat? Trump vol el focus per a ell, el focus que aquests dies té el Vaticà. I voldria aquesta capacitat d’influència per a ell, i voldria per a ell el títol de vicari de Crist a la terra. Trump es disfressa de sant en una nova prova que som davant d’una presidència perillosa i barroera, capaç de tot, també de donar a entendre que aquí només hi ha un papa, que és ell. Quin fàstic que fa.

Bon dia.