L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Les mentides de l’Estat sobre l’escola a Catalunya i el vídeo de Jaume Roures'

"Ara els informes falsos i les mentides ja no circulen per les clavegueres de l’Estat. Ara ja no s’amaguen"

3 min

Els recomano especialment la informació que avui firma Laia Vicens a les pàgines de l’ARA. El ministeri espanyol d’Educació ha fet públic el llistat del que considera casos sospitosos d’alliçonar públicament els alumnes a les escoles i instituts públics de Catalunya.

La informació es titula “Així s’adoctrina a les aules, segons l’Estat”. I què considera que és adoctrinament, el govern espanyol? Doncs projectar imatges de l’1-O a classe, concentrar-se a favor del referèndum i en contra de la violència policial o informar sobre vagues “de caràcter polític” a l’escola. És una llista desigual. Hi ha casos en què hi ha el nom del pare que interposa una denúncia, però en d’altres es parla de “nombroses famílies”, “un nombre important de centres”, “un grup de pares”.

S’hi inclou un mapa d’una classe de 5è de primària (11 anys) que explica què va passar el 20 de setembre, una queixa perquè a l’intranet de l’escola hi figura el nom del centre i al costat hi diu: “País: Catalunya”, que en un nombre important de centres s’exposen estelades, un comunicat de les escoles del Maresme-Vallès Oriental en què manifesten el seu rebuig a l’operatiu policial del 20 de setembre amb aquestes paraules: “No podem quedar-nos en silenci i mantenir-nos al marge, i denunciem la deriva autoritària del govern espanyol i fem la petició de tornar al diàleg i al respecte dels drets fonamentals”.

A tot això, l’Estat i els mitjans que li publiquen la propaganda que fabrica en diuen adoctrinar. És veritat que l’escola treballa amb menors d’edat i que són un material humà molt sensible, sobretot quan estem parlant d’una societat plural en què no totes les famílies tenen la mateixa opinió del que passa. I cal escoltar tothom. En aquest sentit, els problemes de l’escola catalana s’assemblen als de qualsevol societat heterogènia. I és per això que, en comptes d’assenyalar els mestres, cal no fer-los la feina més difícil, que és el que està fent el govern de Rajoy. Però és impossible pretendre que una escola no expliqui res a la canalla del que està passant, sobretot quan el que està passant és dramàtic, com l’1 d’octubre, o té una indissimulable repercussió social, com el 20 de setembre. L’escola estaria incomplint la seva funció.

Insisteixo en la idea: l’Estat ha construït un relat per entrar a l’escola a Catalunya i veure si pot dominar-la i, per tant, exagera qualsevol problema. Vol traslladar a Catalunya de manera calcada la història del País Basc de fa vint o trenta anys, de guàrdies civils assetjats. I, en aquest sentit, no es perdin tampoc la informació d’avui: publiquem la conversa que l’ARA va mantenir amb el noi que va enviar el tuit dient “Soc fill i net de guàrdies civils i exalumne de l’IES Palau. Sento molta vergonya de com criminalitzen els professors per crear un relat d’odi fals cap a la Guàrdia Civil i els fills dels guàrdies”.

El Sergi ja té més de 30 anys. Va arribar a Sant Andreu de la Barca l’any 92, quan era un nen de primària, i diu que no coneix ningú que tingués problemes per ser fill de guàrdia civil. I que la caserna de Sant Andreu de la Barca és molt gran, que hi viuen moltes famílies i només sis han posat una denúncia.

Per tant, és important mirar d’establir la veritat, rebaixar la pressió sobre l’escola, tornar el bon nom als mestres i als centres i denunciar els polítics i els mitjans que menteixen o atien l’odi. Perquè ara ja no s’amaguen.

Ahir, durant el lliurament dels premis de Ràdio Associació va parlar Jaume Roures, premiat pel documental “Las cloacas de Interior”, el qual ell va firmar com a director. I Roures va lamentar que les trames ocultes de la policia espanyola que revelava el documental, les connexions amb mitjans de comunicació que més que de comunicació eren d’intoxicació i les connexions amb la judicatura ara s’havien desacomplexat.

Es fan informes falsos, els mitjans els donen per veritables i els defensen, i els jutges acusen de malversació quan Hisenda diu que no n’hi ha hagut. Ara els informes falsos i les mentides ja no circulen per les clavegueres de l’Estat. Ara ja no s’amaguen.

Per a nosaltres i per als nostres fills, per a la convivència, per a la veritat. No ens ho podem deixar dir.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.

stats