L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Fàstic per «la Manada» i per la sentència'

"Una societat que s’ha anat traient de sobre la repressió sexual no pot instal·lar-se ara en la confusió sexual, sobretot en els homes, de pensar que tot s’hi val"

2 min

El cop que ha rebut la credibilitat de la justícia espanyola per la condemna a un grup de delinqüents coneguts com la Manada és gran. Els han condemnat per abús sexual i la majoria no ho entenem. I no ho entenem perquè a la sentència es diu: “Rodeada por cinco varones, de edades muy superiores y fuerte complexión, la denunciante sintió un intenso agobio y desasosiego, que le produjo estupor y le hizo adoptar una actitud de sometimiento y pasividad, determinándole a hacer lo que los procesados le decían que hiciera”.

Si això no és la descripció d’una violació, ja podem plegar. Diuen que com que no va intentar desfer-se’n ni fugir-ne, potser el que volia la noia era continuar la festa. A sobre, un dels tres magistrats només hi veia delicte de furt del mòbil i era partidari d’absoldre els cinc delinqüents, perquè veia que l’escena de l’atac sexual en un portal transcorria en un ambient de “jolgorio y regocijo”. Gresca i alegria. Total, que només els han condemnat per abús sexual. La sentència és humiliant per a la víctima i per a tots nosaltres.

Tots hem pensat el mateix: si resulta que si no t’hi resisteixes no és violació, però si t’hi resisteixes potser et maten, ¿què se suposa que està dient la justícia a les dones primer, i a tothom després, que han de fer les dones?

La sentència vessa masclisme per tots els cantons. I ves a saber si en el fons s’explica, també, perquè dels cinc agressors sexuals un era guàrdia civil i un altre militar.

Al llibre de Natza Farré “Curs de feminisme per microones”, l’autora, davant de tantes discriminacions i inferioritats de la dona, fa una pregunta als lectors: “Si tornéssiu a néixer i poguéssiu triar sexe, quin triaríeu?” Comentant la sentència d’ahir, una adolescent em deia: “Entens ara per què jo triaria ser un noi?”

Aquesta fugida endavant no pot ser la resposta. La resposta és que una societat que s’ha anat traient de sobre la repressió sexual no pot instal·lar-se ara en la confusió sexual, sobretot en els homes, de pensar que tot s’hi val.

Certament, la violació és un vell crim horrible que omple els llibres d’història i els diaris. Tota guerra, tota tragèdia de refugiats, allà on hi ha una situació d’inferioritat física, econòmica i política, conté violació.

La d’aquests cinc delinqüents pertany a una subcategoria, la dels que planifiquen la seva festa incloent-hi sexe en grup amb una dona a la qual, si convé, drogaran o lligaran amb cordes. Només cal llegir el que es deien entre ells pels xats abans d’anar a Pamplona.

El seu comportament, a part de ser un delicte, va ser fastigós. La sentència dels tres jutges de l’audiència de Navarra també.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.

stats