L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Presos polítics, espionatge polític'

I en aquestes condicions, Catalunya hauria de girar del revés la cèlebre pregunta de la ministra Robles i demanar-se: “Què ha de fer un país quan l’estat que paga amb els seus impostos tracta els polítics de la majoria com delinqüents?”

3 min

Pere Aragonès estava dinant ahir quan li van passar la notícia: la directora del CNI havia informat que Aragonès havia estat espiat pel CNI, amb autorització judicial. I malgrat que no era una sorpresa, perquè Aragonès ja sabia que l’havien espiat perquè CitizenLab ja ho havia avançat, el president de la Generalitat va notar com li pujava la indignació. Una cosa és haver lligat caps i una altra és que vinguin a confirmar-t’ho.

Aragonès no és l’únic espiat pel CNI, també ho va ser l’entorn del president Puigdemont, Josep Lluís Alay, Jami Matamala, Carles Riera de la CUP o Marcel Mauri, aleshores vicepresident d’Òmnium amb el president de l’entitat, Jordi Cuixart, a la presó.

Però el cas d’Aragonès serveix per entendre que aquest va ser un espionatge polític. Per més que el govern espanyol o la directora del CNI argumentin que havien de vigilar les activitats dels que podien posar en risc l’estabilitat de l’Estat, això és espionatge polític. Pel que ha transcendit, el CNI argumenta que Aragonès havia parlat amb gent de Tsunami Democràtic i dels CDR. I que com que era el vicepresident d’Economia i es vigilava qui finançava aquests grups, calia infectar el mòbil de l'aleshores vicepresident. Era un moment en què hi havia hagut eleccions a Espanya i Esquerra estava en converses per facilitar la investidura de Sánchez. O sigui que el CNI tenia accés a l’estratègia política d’un partit i d’un polític que ha estat sempre a favor del diàleg. I, tot i això, se’l va assenyalar com a objectiu informatiu. Per això avui el president ha declarat a Catalunya Ràdio que se sentia tractat com si fossin, ell i els altres espiats, “terroristes internacionals”.

I hi ha més coses, perquè segons que ens han explicat els experts aquests dies, aquest espionatge no consisteix en el fet que un jutge autoritza escoltar un telèfon per prevenir una amenaça concreta, sinó que autoritza que una empresa estrangera infecti tot un mòbil, càmera i micròfon inclosos.

I atenció perquè, segons el que informem avui, el CNI ha espiat amb permís d’un jutge més dels 18 dels quals va donar els noms d’ahir. “De fet, va explicar que el CNi continua considerant l’independentisme una amenaça i, per tant, hi ha seguiments en curs”. I ara no hi ha ni Tsunami ni protestes al carrer. Per això dic que es tracta d’un espionatge polític, de la mateixa manera que els presos eren presos polítics. Recordin, els van acusar de rebel·lió, sense armes, i els van condemnar per sedició, sense violència. I això va passar al Tribunal Suprem, el mateix tribunal que autoritza les escoltes.

Per tot plegat, avui que Sánchez i Aragonès s’han trobat a Barcelona, la Moncloa ho ha mil·limetrat tot perquè es tracti d’una coincidència amb foto, més que d’una trobada. De fet, els dos presidents coincideixen perquè és a Barcelona la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, convidada pel Cercle d’Economia. No hi haurà gaire temps per parlar de res, doncs. 

Fem balanç de danys:

El CNI i la ministra de Defensa, és a dir, l’Estat, admeten desacomplexadament, com correspon a la migrada cultura democràtica d’Espanya i el seu atàvic recel amb Catalunya, que han infectat els mòbils d’adversaris polítics perquè són enemics. Aplaudiments de l’amplíssima dreta.

El Govern de Sánchez queda tocat, dividit i amb els suports afeblits. Sense fer res, Feijóo puja a les enquestes.

Pere Aragonès està entre veure la legislatura a Espanya molt tocada i insistir que no s'aixeca de la taula de diàleg.

I en aquestes condicions, Catalunya hauria de girar del revés la cèlebre pregunta de la ministra Robles i demanar-se: “Què ha de fer un país quan l’estat que paga amb els seus impostos tracta els polítics de la majoria com delinqüents?”

Un últim apunt: Elsa Artadi ha anunciat que no serà candidata a Barcelona per Junts. Ha passat res greu? “Tot i res”, diu ella. Plega per raons 100% personals. Hi haurà més vida més enllà de la política.

Bon dia.

stats