"Sánchez: «Hi ha jutges que fan política». Benvingut al club"

Com és la vida, sobretot, com és la vida política. Feia anys que els independentistes deien que els jutges fan política. (Tenien motius: “¡A por ellos!” i “El que pueda hacer, que haga”.) Després ho va dir Pablo Iglesias per la part que li tocava. Però és que ahir a la nit ho va dir en directe, per la televisió pública espanyola, el president del govern espanyol. A Pedro Sánchez li van preguntar per les causes judicials obertes a la seva dona i al seu germà. I va contestar això:

“I crec, a més, que fins i tot confiant en la justícia, i fins i tot pensant que la immensa majoria de jutges i fiscals del nostre país fan bé la seva feina i compleixen amb la llei, amb la mateixa rotunditat dic que hi ha jutges que no. I aquests són casos evidents que això no és així, que hi ha un problema de compliment, d'instrucció, de pena del telenotícies, que al final estan pagant dues persones pel simple fet de ser familiars meus. 

President, m'està dient que hi ha jutges que estan en guerra amb el govern?

"Que hi ha jutges fent política i que hi ha polítics que intenten fer justícia, sens dubte, n'hi ha, afortunadament són la minoria, però n'hi ha, i fan un mal terrible, un immens mal a la justícia."

És greu que tot un president del govern espanyol afirmi sense embuts que hi ha jutges que fan de polítics, perquè se suposa que en una democràcia funciona la divisió de poders i el respecte institucional. Una cosa és que ho pensi (segur que tots els presidents ho han pensat en algun moment) i una altra és que ho digui. Potser ha calgut que toquin la seva dona perquè salti d’aquesta manera, la qual cosa és humana però poc presentable, però aquest és el retrat de la política espanyola al moment de començar aquest curs: continuen a les trinxeres. I s’hi estaran, perquè quan li van preguntar què faria si no aconseguia aprovar els pressupostos de l’any que ve, va dir que ell continuaria, que res de convocar eleccions, perquè seria una paràlisi ficar aquest país en un procés electoral. Home, assimilar eleccions a paràlisi no fa gens per a un demòcrata. En tot cas, el missatge de Sánchez està llançat: la resistència continua. Ara, a Sánchez li xiularan les orelles, aquests divendres, en l'obertura de l’any judicial.

Mentrestant, l’atenció informativa del dia està posada en la trobada d’aquesta tarda, a dos quarts de cinc, a Brussel·les, entre el president Illa i el president a l’exili, Carles Puigdemont. Sobre la prèvia, tot està dit: Illa es mou després d’haver-ne parlat amb Sánchez. Per més que Turull digui que la reunió arriba tard, Junts volia aquesta reunió com a forma “d’amnistia política” per a Puigdemont i ara no se’n pot desdir. El missatge és la reunió, és a dir, els socialistes fan un pas més de reconeixement de la figura de Puigdemont. A l’espera de la reunió final amb Sánchez, sense els set vots de Junts al Congrés, aquesta reunió no s’hauria produït, perquè no hi hauria hagut amnistia, que és on s’agafa Illa per anar-hi (“l’amnistia és constitucional”, va dir) i, per tant, estem davant d’un exercici gradual de cauteles. Qui traurà més profit de la reunió ja ho comentarem demà.

Bon dia