Trump porta el món a un nou terreny desconegut

Per si els problemes que tenim no fossin prou, ha començat una nova guerra al Pròxim Orient. Dic nova perquè la de Gaza, com aquell qui diu, encara fumeja. La coalició Estats Units - Israel ha atacat l’Iran i ha matat el líder suprem del règim religiós, l’Iran s’hi ha tornat i ha disparat sobre els països del golf Pèrsic i, aquest matí, Israel ha atacat Hezbollah al Líban. Trump ha parlat aquesta nit de quatre setmanes més de guerra. Els primers balanços parlen de 550 morts. El preu del petroli s’apujarà, i les borses ja han baixat aquest matí.

L’Iran i Israel s’han jurat odi etern des de fa anys, els Estats Units ja van bombardejar les instal·lacions nuclears de l’Iran al juny, i Trump i Netanyahu estan fets l’un per l’altre. Recordeu que Trump va demanar l’indult per a Netanyahu. Tots dos volen continuar al poder per defensar-se millor dels delictes que han comès, i una guerra és ideal per demanar una pròrroga del mandat i fer una campanya electoral basada en una gestió de força.

No és una guerra qualsevol: l’Iran té uns 90 milions d’habitants, és aliat de la Xina i de Rússia, i el Pròxim Orient és inestable. Netanyahu veu que amb l’Iran debilitat i amb Rússia que prou feina té a Ucraïna, ara és la seva, i a Trump ja li va bé. Que caigui el règim dels aiatol·làs no sembla probable. Fa 47 anys que governen sense pietat contra la seva pròpia gent. Això que Trump ha demanat als iranians que aprofitin per fer caure el règim ara que els Estats Units han matat Khamenei no s’aguanta per enlloc.

És el segon cap d’estat en menys dos mesos que els Estats Units deposen, primer Maduro a Veneçuela i ara Khamenei a l’Iran. Ni Trump ni cap analista del Pentàgon sap del cert on ens portarà tota aquesta ofensiva, més enllà de dir que és incoherent amb les vel·leïtats de premi Nobel de la pau de Trump i que, per descomptat, la llibertat dels iranians no li interessa gens. Trump continua movent-se amb fets consumats, perquè ningú no iguala la força militar del seu exèrcit i perquè res li agrada més que espantar tothom i demostrar que ell no s’espanta per res.

Al sopar oficial que anit va obrir el Mobile a Barcelona, la guerra va estar present als discursos:

Pedro Sánchez: “Es pot estar en contra d’un règim odiós, com ho està el conjunt de la societat espanyola, com és el règim iranià, i alhora estar en contra d’una intervenció militar injustificada, perillosa i fora de la legalitat internacional”

Salvador Illa: “La humanitat no pot permetre un món governat per la llei del més fort”

No, el món no es pot permetre ser governat per la llei del més fort, però, de moment, el món va absorbint aquest nou desordre internacional. Estem integrant com podem la guerra d’Ucraïna, la neteja ètnica a Gaza, la detenció de Maduro o l’assassinat de Khamenei. No sé si sempre ho podrem pair tot com fins ara.

Bon dia.