La segona meitat del 2020 està sent molt seca en bona part del territori

BarcelonaEls temporals de pluja que hi va haver entre l'hivern i la primavera passats van fer esclatar la primavera com feia anys que no es veia a la majoria de comarques. En poc més de quatre mesos, alguns sectors del territori van arribar a recollir més aigua de la que sol caure en tot un any, de manera que aquest 2020 acabarà sent un any plujós en bona part del Principat. Ara bé, aquestes dades amaguen una altra realitat: la irregularitat de les pluges del segon semestre i la falta de precipitació a la tardor.

A partir del mes de maig la situació va començar a canviar i vam deixar enrere l'excés de pluja generalitzat. L'estiu va ser relativament normal pel que fa a la precipitació acumulada, és a dir, que fora del Pirineu, del Prepirineu i de l'interior del nord-est, on van sovintejar els xàfecs i es va acabar acumulant més aigua del compte, va ploure més aviat poc.

Pel que fa a la tardor, que sol ser l'estació de l'any més plujosa al litoral, al prelitoral i en àrees de la depressió Central, està sent seca o molt seca, tret de casos concrets. L'excepció és el vessant nord del Pirineu, on les situacions de nord que hi ha hagut han deixat precipitacions abundants. D'altra banda, en punts del litoral central, on hi ha hagut alguns aiguats locals, i l'entorn del massís del Port, que va ser afectat per un episodi de pluges abundants, també hi ha plogut més del compte. Fora d'aquestes zones, entre l'1 de setembre i avui s'ha recollit entre un 25% i un 65% de la precipitació que tocaria.

Precisament, el mapa de l'índex de precipitació estàndard (IPE), que mensualment publica el Servei Meteorològic de Catalunya i que serveix per seguir l'estat de la sequera, dona fe de la irregularitat amb què ha plogut. Per al període maig-octubre a la zona costanera de les Terres de l'Ebre, punts del Camp de Tarragona i al voltant de la Baixa Segarra hi ha condicions de sequera forta. La resta del territori es mou entre condicions de sequera moderada i de normalitat, tot i que a les zones altes del Pirineu, entorn el Lluçanès i a la línia costanera del Baix Llobregat les tempestes i aiguats que hi ha hagut durant els últims mesos fan que la situació sigui d'humitat forta o extrema.

El mapa canvia força si es prenen períodes més llargs, ja que queden inclosos els mesos de desembre de l'any passat i de gener i abril d'enguany, marcats pels temporals de pluja que van afectar de manera general el conjunt del territori. És per això que, malgrat que en algunes zones del país s'aixeca molta polseguera pels camins per la poca pluja d'aquesta tardor, als embassaments hi ha prou reserves d'aigua i els rius porten un cabal força proper a la normalitat.

Tot just queda un mes i una setmana per acabar l'any. Els models meteorològics indiquen que a partir de mitjans d'aquesta setmana l'anticicló s'allunyarà uns quants dies i això podria fer arribar la pluja. Ara bé, haurien de canviar molt les coses per desdibuixar les grans diferències que hi ha hagut entre els dos semestres del 2020. A l'Observatori Fabra de Barcelona el 78% de la pluja registrada aquest any es va recollir entre el gener i el juny. Una situació que es repeteix en altres zones i en el cas de l'Observatori de l'Ebre, a Roquetes, el percentatge arriba al 80%.