Cooperatives de treball que fan barri, finances ètiques que fan cooperatives

L’Escola Nou Patufet i el Gimnàs Sant Pau són dues cooperatives molt arrelades als barris on tenen la seu. Es tracta de dos equipaments històrics que han ‘renascut’ en forma de cooperativa de treball, en part gràcies al finançament ètic i cooperatiu, en el marc d’un nou fons de crèdit impulsat per l’Ajuntament de Barcelona

La bonica història de l’Escola Patufet és força coneguda al barri de Gràcia però no pas entre la resta de barcelonins i catalans. Fundada l’any 1966 al sud de Gràcia, va renéixer ara fa dos cursos, quan semblava que tancava per sempre. “Els propietaris de l’escola es van jubilar. Van decidir tancar el negoci al juny. Van comunicar-ho amb molt poc temps. El departament d’Ensenyament no va permetre el tancament perquè ja havia passat el període d’inscripció per al curs següent. Vam passar uns dies de molta incertesa. Però una part dels treballadors, mestres i administratius, esperonats per la major part de famílies, vam decidir continuar treballant a l’escola, com a cooperativa de treball associat, amb el nom de Nou Patufet. Setze socis vam capitalitzar l’atur i vam invertir en la nova cooperativa”, explica Francesc Granada, president de la cooperativa de l’Escola Nou Patufet i docent de secundària d’aquest centre educatiu que acull nens i joves dels 3 als 16 anys d’edat (és doncs, una escola-institut; això els permet aplicar l’aprenentatge per projectes i ambients de lliure circulació, des d’educació infantil fins a acabar la secundària, i adquirir amb facilitat les diverses competències socials i emocionals tan necessàries “per anar per la vida”; a més, només té una línia educativa, és a dir, un curs per nivell; per això és una escola d’allò més familiar).

De 206 a 315 alumnes

Quan l’escola va renéixer, el setembre del 2015, tenia 206 alumnes, i ara en té 315. Això els ha animat a dur a terme un conjunt de millores, com ara adquirir un nou local per a l’educació infantil que obrirà el pròxim curs. L’adquisició del nou local ha estat possible gràcies al finançament de l’Institut Català de Finances i de la cooperativa Coop57.

“El cooperativisme és una bona alternativa d’organització al segle XXI -diu Francesc Granada-. El seu esperit assembleari és el que encaixa més clarament amb la filosofia de la nostra escola”, afegeix.

Una altra història exitosa de “renaixement” d’un equipament històric la trobem al Gimnàs Sant Pau, que va obrir les portes a principis del franquisme, l’any 1940. Des d’aleshores ha estat sempre obert, tot i que va estar a punt de tancar l’any 2012 a causa d’una situació econòmica ben difícil. Però els treballadors van decidir recuperar l’empresa.

El Gimnàs Sant Pau, cooperativa des del 2016, és un equipament que té una especial sensibilitat amb els col·lectius més vulnerables. “Unes 750 persones del Raval, de les quals 400 són infants, venen de forma gratuïta; tenim persones que estan a l’atur, molta immigració, refugiats... Poden venir els sensepapers... No hi ha ningú que deixi de venir per falta de calés”, diu Ernest Morera, membre de la cooperativa del Gimnàs Sant Pau. “La pujada de l’IVA ens va fer molt de mal. No ens sortien els números. Per això vam demanar un crèdit a Coop57, que també ens ha estat molt útil per arreglar el gimnàs, per posar-lo al dia: hem pogut comprar maquinària nova de cardio, hem renovat una part dels vestidors, hem canviat els llums -ara són de baix consum-, hem pintat el gimnàs...”, diu l’Ernest.

“Vam adreçar-nos a Coop57 perquè era l’única cooperativa que coneixíem amb sensibilitat per entendre el nostre projecte, més enllà dels números. El nostre gimnàs és un projecte social, un espai que crea comunitat al barri”, remarca Morera. Certament, és un punt de trobada entre tres barris del rovell de l’ou de la ciutat: el Poble-sec, Sant Antoni i el Raval.

BARCELONA, CAPDAVANTERA EN L’IMPULS DE L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA

Facilitar l’accés al crèdit de les entitats de l’ESS (economia social i solidària) és un dels objectius estratègics del Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària 2016-2019 de l’Ajuntament de Barcelona”. Engegat des del comissionat d’Economia Social i Solidària, Desenvolupament Local i Consum, té el propòsit global de reforçar i promoure iniciatives amb criteris socials en el marc d’una aposta per transformar la ciutat de Barcelona, a través de l’economia, cap a una justícia social més gran.

Amb aquest pla, Barcelona es consolida com a ciutat capdavantera en l’impuls d’aquest sector econòmic no residual -genera el 6% PIB i el 8% d’ocupació de la ciutat-, i se situa al nivell d’altres ciutats del món on l’EES té molta força i rep un important suport, com París, Seül i Montreal.

NOU FONS DE CRÈDIT MUNICIPAL

Un nou fons de crèdit municipal permet garantir l’accés a finançament a empreses, projectes o entitats d’economia social i solidària a la ciutat de Barcelona. D’aquest nou fons en formen part entitats com Coop57 -que finança part de les cooperatives de treball de l’Escola Nou Patufet i del Gimnàs Sant Pau- i Fiare Banca Ètica (banc en mans de la ciutadania organitzada, constituït en forma de societat cooperativa per accions, que actualment opera en territori italià i espanyol amb l’objectiu de fomentar la cooperació i la solidaritat).

Alguns dels projectes que ja s’han pogut finançar gràcies a aquest fons de crèdit municipal són la cooperativa de treball Art & Coop, el bar-llibreria La Raposa i la xarxa DDiPAS -es tracta de dos projectes amb una clara perspectiva feminista-, la cooperativa d’arquitectes La Baula i la llibreria cooperativa La Carbonera.

Segons Gerardo Pisarello, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, l’aposta per l’economia social i solidària forma part de l’ADN i de la reputació internacional de la ciutat: “Aquesta col·laboració publico-comunitària demostra que una nova manera de fer economia i de democratitzar el crèdit és possible”.

* PÀGINES D'INFORMACIÓ DE LA CIUTAT REALITZADES AMB LA COL·LABORACIÓ DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA

Més continguts de