TERRITORI

El Gaià, un riu amb un patrimoni industrial molt ric

S’està elaborant un inventari dels diferents elements d’aprofitament de l’aigua

Uns centenars de metres després del naixement del riu Gaià a la font de les Canelles, a Santa Coloma de Queralt, hi trobem la resclosa major i les restes d’un molí fariner. Són els primers elements de patrimoni fluvial dels almenys dos centenars que es troben en els 65 quilòmetres fins que el Gaià desemboca al costat del castell de Tamarit. Molts d’aquests elements i estructures arquitectòniques, de gran valor històric i patrimonial, van quedar al descobert després de l’última gran gaianada, el novembre del 2015. Amb aquest nom es coneixen les crescudes d’aquest riu que travessa les comarques de la Conca de Barberà, l’Alt Camp i el Tarragonès. Aquests elements -estructures hidràuliques, construccions i molins- estaven amagats del tot, o parcialment, sota la vegetació del mateix riu, on l’accés era difícil. La gaianada es va emportar la vegetació i la brossa que els tapaven.

Dos-cents elements en 65 km

Aquest fet va esdevenir el detonant perquè un grup de persones vinculades al territori, sota el paraigua de l’associació Terres del Gaià, posessin en marxa el març del 2016 la iniciativa de portar a terme un projecte per inventariar el conjunt d’aquest patrimoni comú. “L’objectiu de l’inventari és documentar i posar en valor els elements que conformen aquest patrimoni fluvial, per recuperar-lo i fer visible la nostra història i, per tant, la nostra identitat”, explica Maribel Serra, de Santes Creus, una de les components d’aquest grup de treball. Serra apunta que ja han inventariat un centenar d’elements i que preveuen arribar al doble. La base de dades que s’està generant amb aquest treball és pública. Es treballa també en l’elaboració d’un mapa amb la geolocalització dels elements en el territori, connectat pel camí de les Terres del riu Gaià. Dels resultats de la recerca se’n farà difusió i se’n publicaran els resultats.

Josep Maria Mateu, Pepis, és de Santa Coloma de Queralt i és qui coneix més el patrimoni fluvial a l’Alt Gaià. Fa visites guiades als sis molins en ruïnes que hi ha en un tram de poc més de dos quilòmetres i mig, on també trobem quatre rescloses. La tasca d’un camp de treball internacional els últims estius ha permès deixar al descobert un sistema de rescloses, basses, aqüeductes i sèquies per alimentar horts i molins. “Tot aquest patrimoni havia quedat amagat perquè aquesta zona s’havia convertit en l’abocador municipal de Santa Coloma des dels anys 40 fins als 80. La gaianada del 2015 va arrossegar moltes deixalles acumulades i va deixar al descobert sèquies i rescloses. Aprofitaven fins a l’última gota d’aigua del riu”, explica Mateu.

Un altre dels integrants del grup de treball, el catllarenc Josep Zaragoza, apunta que al llarg de tot el riu hi podria haver una cinquantena de rescloses. De molins calcula que n’hi ha 56. “Els primers molins són del segle XII, quan aquest territori es va començar a repoblar, i tenim documents del segle XIII que ho testimonien. Eren molins fariners. Després van venir els drapers i ja al segle XVIII els molins paperers”, explica Zaragoza, que és aficionat a l’arqueologia. Ha construït maquetes de molins fariners i drapers, amb les quals en mostra didàcticament el funcionament. Al tram de Santa Perpètua de Gaià també hi trobem sis molins en només dos quilometres i mig. I a Vilabella es poden veure a la roca les marques d’un molí draper.

A principis del segle XX els petits salts d’aigua del Gaià també van aprofitar-se per produir electricitat. Eren petites centrals hidroelèctriques que es trobaven en diferents municipis: el Catllar, Querol o Vila-rodona. La central del Catllar va produir electricitat entre el 1914 i el 1972. Aquestes instal·lacions les va comprar Fecsa als anys 60, però van estar pocs anys en funcionament perquè l’arribada dels electrodomèstics a les cases dels pobles requeria molta més electricitat i la producció d’aquestes petites centrals era del tot insuficient.

“L’inventari que estem fent demostra que el riu donava vida a un territori”, afirma Zaragoza, que també destaca les fàbriques tèxtils instal·lades al costat del riu al Pont d’Armentera o al Catllar. En aquesta última localitat hi trobem una resclosa i les restes de dues fàbriques, que primer eren molins paperers i a partir d’inicis del segle XX factories tèxtils. L’última va tancar el 1975. Després va venir la construcció del pantà del Gaià, a mitjans dels anys 70, per alimentar el complex petroquímic de Repsol.

La Marxa Terres del Gaià arriba a la desena edició

Un bon moment per conèixer aquest patrimoni fluvial serà a finals del mes d’abril amb la celebració de la desena edició de la Marxa Terres de Gaià, que cobreix amb tres etapes els 65 quilòmetres del camí. “Aquest any estem estudiant fer quatre etapes i incidir més en les explicacions sobre aquest patrimoni fluvial que estem descobrint”, avança Maribel Serra.

Més continguts de

El + vist

El + comentat