ENS FA RIURE, plorar, emocionar, aprendre, reflexionar. Viure una gran aventura sense conseqüències, evadir-nos o remoure la nostra consciència. Tenim gravats a la retina grans moments cinematogràfics, des del blanc i negre als increïbles efectes especials actuals, l’animació o el 3D. Les sèries televisives han agafat l’envergadura de la gran pantalla i han engendrat una immensa comunitat de serioaddictes de la qual formo part. Els espots publicitaris han sigut i són micropel·lícules extraordinàries, tota una història concentrada en vint segons. Una prova d’això és que els grans directors d’anuncis fan salts reeixits al cinema i a l’inrevés. El material exposat a les xarxes fa la volta al món en qüestió d’hores. Equipaments assequibles i noves tècniques faciliten productes low cost molt dignes. La cultura de la imatge és omnipresent i la producció del setè art, amb més o menys encert i fortuna, ja no és patrimoni de Hollywood o les meques tradicionals del cel·luloide.
Els cineastes sempre han sorgit d’arreu, però havien de desplaçar-se als epicentres d’aquesta indústria per poder treballar. Ara els megaclústers del cinema segueixen sent la meta final, però resulta factible fer cine de veritat en qualsevol indret. El talent i la creativitat es fan sentir des de tots els racons del planeta més que mai. L’Escola de Cinema de Reus n’és un exemple paradigmàtic. Tot just acaba de celebrar el seu cinquè aniversari i ja ha palesat que una idea audaç com aquesta pot esdevenir un èxit absolut, amb la seva filosofia de “taller de projectes” que prepara amb la pràctica, més enllà de la teoria, els futurs professionals. Treballen en col·laboració amb diverses productores, com Bastian Films, creditora de gairebé dos-cents premis a diversos dels seus documentals i curts.
Amb Nadir Film l’escola va produir el curtmetratge Timecode (guanyador de més de 70 premis, entre ells la Palma d’Or a Cannes, el premi Goya, el premi Gaudí i una nominació als Oscars) i va demostrar als seus alumnes que arribar a Hollywood de casa nostra estant no és un somni daurat impossible. Seguint l’estela d’iniciatives triomfadores com aquesta, hauríem d’apostar per un sector amb tant potencial i projecció de futur com l’audiovisual.
