Pastors del segle XXI

Ser pastor és una feina que passa de pares a fills, però també n’hi ha que no tenen antecedents familiars en l’ofici. Coneixerem tres pastors de menys de quaranta anys del Camp de Tarragona i sabrem com s’ho fan per viure del ramat.

XAVIER MINGUILLÓN - AIGUAMÚRCIA

“Estic conscienciat que no tindré cap dia de vacances”

Xavier Minguillón va néixer fa 32 anys a Tarragona, però té lligams familiars amb Santes Creus (Aiguamúrcia), d’on era la seva àvia i hi tenia una casa. Havia treballat en fàbriques fins que fa tres anys va decidir fer un canvi de plantejament vital. “La natura sempre m’havia tirat molt i vaig decidir instal·lar-me a la casa de Santes Creus i dedicar-me a la pagesia. Vaig treballar a la vinya, a l’ametlla, però no m’acabava d’agradar i vaig plantejar-me fer de pastor. Els animals sempre m’havien agradat i formava part de l’associació Galgo 112. I, de petit, quan em preguntaven què volia ser, deia que pastor, però no m’ho havia plantejat professionalment”, recorda.

Va comprar sis cabres a un veí de les Pobles, que va sumar a les gallines que ja tenia, i el febrer del 2016 va adquirir 36 exemplars de cabra de Rasquera a un pastor de Bot, a la Terra Alta. En Xavier va veure que necessitava un ramat més gran per aconseguir que en pocs anys l’activitat fos rendible econòmicament, i a finals d’any va vendre la quarantena d’animals que tenia i va comprar un ramat de 200 cabres a un pastor del Perelló. “Em van recomanar no barrejar ramats perquè era novell. Ja havia tingut problemes amb els dos grups que tenia. També per un tema sanitari”, explica el jove pastor.

La cabra de Rasquera és una espècie que produeix poca llet, la justa per alimentar els cabrits que neixen, i el guany econòmic li ve precisament de la venda dels cabrits mascles, quan tenen de 35 a 45 dies. Els cabrits femella passen a formar part del ramat per parir més cries. “Fins ara se’ls està quedant un majorista però estic estudiant fer la venda directa”, afirma en Xavier, que els dos primers anys d’activitat té una ajuda de l’administració com a jove ramader. En Xavier es planteja aconseguir l’etiqueta ecològica perquè el seu ramat només s’alimenta de les pastures d’una àrea de 400 hectàrees al voltant d’on té el tancat, prop del nucli de les Ordes (Aiguamúrcia). De palla o alfals només en dona els dies que, a causa de la pluja, no es pot sortir a pasturar. També fa servir productes naturals per desparasitar i desinfectar.

“M’ha costat molt començar a fer de pastor perquè no em ve de família i ningú me n’ha ensenyat. He aconseguit molta informació d’internet. El trasllat del ramat de 200 ovelles va ser molt complicat i les cabres prenyades van tenir avortaments gairebé totes. Econòmicament l’activitat encara no és viable i hauria de superar les 300 cabres. Però fer de pastor m’agrada molt i estic conscienciat que no tindré cap dia de vacances i estaré amb les cabres de sol a sol”, explica en Xavier, que es veu fent de pastor fins que ja no pugui seguir els animals per la muntanya. Aquesta tardor ha venut la casa de Santes Creus i ara cada dia hi ha d’anar des de Tarragona. Una idea que vol desenvolupar aviat és poder incloure una visita al ramat com a experiència turística i poder buscar col·laboracions amb altres negocis de la zona, com restaurants on es pogués tastar la carn de cabrit del seu ramat.

DAVID ARENAS - ALCOVER

“Porto cinc anys fent de pastor i no me’n penedeixo”

David Arenas és un alcoverenc de 33 anys i en porta cinc fent de pastor. Fins llavors s’havia dedicat a la construcció, però es va assabentar que el pastor de tota la vida del poble ho volia deixar perquè ja s’havia fet gran i va anar-hi a parlar. Van arribar a l’acord que li compraria el ramat de 40 cabres i que durant el primer any l’ajudaria i li ensenyaria l’ofici. “Mai havia fet de pastor ni tampoc ningú de la meva família, però m’agraden la muntanya i els animals. M’ho vaig plantejar, vaig arribar a un acord amb el pastor i ja fa cinc anys que m’hi dedico. I no me’n penedeixo”, explica.

Cinc anys després d’iniciar l’activitat de pastor ha passat d’un ramat amb una quarantena de cabres a tres-centes. I actualment està muntant una segona explotació d’ovelles, de la qual s’encarregarà la seva dona. “Ja fa tres hiverns que guardo ovelles de la Vall d’Aran a canvi de quedar-me els corderets que neixin i ara ja en tenim gairebé dues-centes”, comenta. A finals del mes d’octubre van arribar les ovelles pirineques a Alcover per passar-hi un altre hivern.

Des de fa tres anys el ramat de cabres d’en David pastura pels terrenys de Mas de Forès, propietat de l’Ajuntament d’Alcover i porta d’entrada a la vall del Glorieta, molt freqüentada per visitants. “Vaig arribar a un acord amb l’Ajuntament perquè el meu ramat de cabres pasturés en aquests terrenys i els desbrossés de manera natural. Evita que s’acumuli la vegetació i redueix el risc d’incendis”, explica el pastor alcoverenc, que des del 2016 també pastura les cabres al voltant d’urbanitzacions alcoverenques amb l’objectiu de mantenir netes les franges de protecció contra els incendis a canvi d’una compensació econòmica. El ramat d’en David hi passa uns tres cops l’any i complementa la part mecànica que fa l’Ajuntament per treure’n el brancatge.

Fa poc que en David s’ha inscrit a la ramaderia ecològica, perquè els seus animals només s’alimenten d’herba. Considera que la feina de pastor no és dura però sí que és “esclava”: “No hi ha festes. Les cabres mengen cada dia, tant si és Nadal com Sant Esteve i la Festa Major, faci sol o plogui. Però no em penedeixo de res”.

Des que surt el sol fins que es pon, treballant tots els festius, cap dia de vacances i uns caps molt exigents. Les ovelles i les cabres mengen cada dia, plogui o nevi, faci fred o calor. Aquestes són les condicions laborals d’un pastor, a les quals s’ha de sumar una viabilitat econòmica cada cop més complicada.

La feina de pastor és vocacional. Només d’aquesta manera s’entén que joves nascuts en entorns no rurals, sense antecedents familiars en la ramaderia, hagin escollit en un moment determinat de la seva vida fer un canvi i convertir-se en pastors. En generacions anteriors, la feina de pastor s’havia transmès de pares a fills.

Els últims anys, alguns pastors han trobat en certes administracions -locals i supralocals- oportunitats per guanyar diners suplementaris pasturant els ramats en alguns espais per mantenir-los nets d’herba i reduir així el risc d’incendis. Aquestes administracions hi recorren per sensibilitat amb el medi, però també perquè els surt més barat que utilitzant maquinària.

Coneixerem tres casos de joves del Camp de Tarragona que han decidit convertir el pasturatge de cabres i ovelles en la seva activitat laboral. Reconeixen la duresa de la feina que han triat i les dificultats de fer-la viable econòmicament en una societat en què la gran majoria de gent no valora l’alimentació, però al mateix temps els omple molt fer-la i es veuen fent de pastor tota la vida.

Són pastors que porten mòbil i que fan servir internet, però que es passen la jornada laboral en boscos i prats, guiant ramats acompanyats de gossos. Reconeixen que han de tenir un caràcter especial per poder dedicar-se a aquesta feina amb milers d’anys d’història però que ara, en ple segle XXI, veu amenaçat el seu futur per una societat que va a un altre ritme i que té uns altres interessos. Els pastors creen un vincle especial amb els animals; hi passen moltes hores i es troben que el seu estat anímic va lligat al del seu ramat, com explica Eduard Balcells. En altres casos, com el de Xavier Minguillón, arriben a posar nom a les seves cabres i les coneixen totes.

EDUARD BALCELLS - QUEROL

“Quan les meves ovelles estan bé jo també estic bé”

Eduard Balcells ja fa deu anys que es va establir com a pastor pel seu compte. Abans havia acompanyat alguns pastors de pobles com Pontons, la Llacuna i Cabra del Camp per aprendre l’ofici, perquè a la seva família no hi havia tradició de pastor, excepte un oncle a Andalusia. També es va formar a l’Escola de Pastors de Catalunya.

La natura i la feina a l’aire lliure sempre l’havien atret. Quan tenia 18 anys li va sortir l’oportunitat de portar un ramat de mil ovelles, però ho va descartar perquè no s’hi veia preparat. Després es va estar un parell d’anys al Pirineu portant un refugi de muntanya, i allà va veure que li costaria treballar de pastor en aquella zona. Va tornar cap a Igualada, va començar a treballar en el manteniment d’un centre de menors i a la tarda acompanyava pastors: “Volia aprendre com funcionava l’ofici. No volia ser pastor per aïllar-me, sinó perquè crec en valors com la protecció del medi ambient i la qualitat alimentària”.

Quan es va establir pel seu compte, primer va començar amb un ramat de cabres, però ben aviat va passar a portar un ramat d’ovelles, que fa la transhumància entre Querol i Sant Boi de Llobregat i passa l’hivern en una zona on fa menys fred. Amb l’Ajuntament de la localitat del Baix Llobregat hi té signat un conveni per a la gestió forestal de les franges de seguretat de prevenció d’incendis a les urbanitzacions de muntanya. Serà la vuitena temporada. “L’Ajuntament s’estalvia un 40% o un 60% del que es gastava fent-ho amb maquinària i jo hi guanyo uns diners. També recuperem l’activitat tradicional de transhumar i passem l’hivern allà, al costat del mar, on no gela”, comenta.

L’Eduard explica que ha creat un vincle molt fort amb les ovelles: “Quan elles estan bé jo estic bé, i quan elles no estan bé jo tampoc. Visc en una furgoneta i estic les 24 hores amb elles. Aquest estiu vaig trobar un noi que em va guardar el ramat dos mesos i vaig poder fer per primer cop vacances”. Admet que és difícil viure d’un ramat d’ovelles perquè la carn val el mateix que fa 25 anys, però compta amb les ajudes de la Unió Europea. Ho complementa amb el manteniment d’àrees estratègiques contra incendis de la Generalitat. “Treballes de sol a sol i alguna nit has d’anar a ajudar una ovella a parir. Hi ha mesos en què guanyes més diners i d’altres menys, però vaig tirant”, explica l’Eduard.

Sobre el seu futur, afirma que es veu jubilant-se fent de pastor però potser en un altre lloc, a Navarra o França. No canvia la llibertat que li dona fer de pastor.

Fent formació

Eduard Balcells ja fa anys que també es dedica a la docència. Forma part de l’equip de professors de l’Escola de Pastors i també de l’Escola Agrària de Manresa. Però no només, perquè també fa de professor al mòdul de grau mitjà de producció agroecològica de l’institut de secundària Les Salines del Prat de Llobregat, on joves de 16 a 18 anys que no han acabat l’ESO aprenen a treballar en la ramaderia. “Més que descobrir vocacions, el que fan és agafar ritme de treball”, explica l’Eduard.

Ramats que prevenen incendis

Querol, la Mussara, Rojals i Montblanc són les zones que el departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) de la Generalitat ha definit com a àrees estratègiques de prevenció d’incendis. L’any passat es van desbrossar aquestes zones i ara són els pastors amb els seus ramats els que mantenen aquests espais a canvi d’una subvenció. Aquest sistema és molt més econòmic que fer-ho amb maquinària, i també és més sostenible. Al mateix temps es dona suport a gent jove perquè pugui viure de l’ofici.

Aquestes àrees han estat definides conjuntament amb els Bombers de la Generalitat a partir de l’estudi de l’historial d’incendis, i substitueixen els tradicionals tallafocs després que s’hagi investigat i conclòs que són més efectives per aturar un gran foc. Són espais on hi ha colls i barrancs i que, quan hi arriba un gran incendi, les flames es propaguen en diferents fronts i, per tant, s’agreuja la situació. La majoria són boscos públics però també n’hi ha de privats, i s’ha arribat a un acord amb els propietaris perquè els ramats hi puguin pasturar.

Una d’aquestes àrees estratègiques de prevenció d’incendis està situada al massís de Montagut, a la zona del coll de la Torreta, i és el ramat de 200 ovelles d’Eduard Balcells el que en fa el manteniment. L’Eduard ha de muntar un tancat per obligar les ovelles a pasturar per aquestes àrees i perquè no vagin cap a espais amb pastures més bones.

Onzè curs de l’Escola de Pastors de Catalunya

A finals del mes d’octubre es va obrir el termini per inscriure’s a l’onzè curs de l’Escola de Pastors de Catalunya, que durarà sis mesos. Es tracta d’un projecte formatiu amb l’objectiu de fomentar la incorporació de noves generacions al sector ramader, en molts casos sense lligams per tradició familiar. És una escola que vol formar pagesos i pastors vinculats a tota mena de bestiar: ovelles, cabres, vaques de carn i de llet, cavalls de carn, etc.

La formació teòrica intensiva es realitzarà a Rialp del 18 de març al 13 d’abril del 2019, i els seminaris de formació tindran lloc el mes de maig, juny, juliol i setembre amb pràctiques en finques en actiu. El centre, al principi, va adoptar el model de l’escola de pastors d’Astúries (Picos de Europa) i de les escoles oficials del País Basc. Durant el desenvolupament de les últimes edicions s’ha generat un nou model d’escola que ha anat complementant l’oferta formativa del país adaptant-se a les necessitats dels participants.

Eduard Balcells va formar part de la primera promoció de l’Escola de Pastors. “De les 24 persones que vam fer aquell curs només en quedem quatre fent de pastors. Es continuen formant pastors, però no hi ha demanda. Els que tenen boscos privats no et paguen res per pasturar-los. No donem valor econòmic al bosc. Penso que els pastors s’acabaran com a màxim en una generació i mitja”, afirma l’Eduard, que a partir del segon curs es va convertir en professor de l’Escola de Pastors, impartint formació per explicar la funció dels ramats al bosc.