ÀNGEL ÒDENA: “El festival té vocació de continuïtat: volem créixer i trobar altres espais a Vila-seca”

Àngel Òdena, nascut a Tarragona el 1968, és un baríton amb una llarga i destacada trajectòria des del 1994, any en què va debutar a Itàlia. La seva carrera l’ha portat als principals teatres d’òpera del món. Enguany estrena una nova faceta com a promotor cultural amb el Daurada Música Festival, que se celebrarà a l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca el 14, 20 i 28 de juliol.

Com sorgeix la idea del Daurada Música Festival?

Els festivals importants de Catalunya són de Barcelona cap al nord, i més cap al sud hi falta aquesta empenta. Sempre he estat molt crític amb els temes de cultura en l’àmbit municipal. Vaig arribar al punt de pensar que havia de fer alguna cosa i vaig apostar per això, amb persones que m’han ajudat molt.

I es farà a Vila-seca.

Vam anar a parlar amb ells. Tenen un conservatori i un auditori únic per la seva acústica. I estan encantats amb la proposta. Sempre he pensat que Vila-seca és la capital musical del Camp de Tarragona. La idea és seguir, créixer i trobar altres espais a Vila-seca. Naixem amb vocació de continuïtat.

Com heu triat la programació per a aquest primer festival?

Basant-nos en les coneixences que he fet durant els vint-i-cinc anys que fa que em dedico a això. Evidentment, és una programació dins del pressupost i l’auditori que tenim. El que tenia clar és que no volia fer volar coloms, com algun cop s’ha fet. Volem tocar de peus a terra, però les persones que portem són grans artistes.

I què hi podrem veure?

No tot és líric. El segon concert del tercer dia és de jazz. Stefano Palatchi ha fet una gran obra com a cantant d’òpera i ara fa de crooner. Volíem introduir altres tipus de música més enllà de la lírica per atraure nous públics. A més, hem apostat per algú del territori, la soprano vila-secana Helena Botella, i ho volem fer cada any.

El Festival també té un vessant solidari.

Tots hem tingut un càncer a prop i vam creure que teníem l’oportunitat d’aportar alguna cosa a la societat, a més de fer música. Es va arribar a un acord amb l’Associació Espanyola contra el Càncer. Un 10% de cada entrada hi anirà destinat. Tenim un pressupost molt ajustat, però ens agradava aquest vessant.

Falta cultura musical a casa nostra?

Comparat-nos amb altres països d’Europa és evident. Al Camp de Tarragona tenim conservatoris que fan una feina molt important, escoles de música, iniciativa privada com les Orquestres Camera Musicae o Camerata XXI. Però s’hi podria donar més empenta des de les institucions i també les entitats privades.

I què ens cal?

Ens ho hem de creure. És molt català allò de barrejar el que és amateur amb el que és professional. Hi ha un espai per a cada cosa. El públic d’aquí té dret a escoltar professionals de fora i alhora donar oportunitats a professionals d’aquí perquè puguin expressar el seu art. Amb aquest tipus de festivals volem posar-hi el nostre gra de sorra.

Parlant de la seva trajectòria, de compromisos no n’hi falten?

Ara estic cantant el Rigoletto al Teatre San Carlo de Nàpols. Durant el mes de juliol estaré anant i venint entre Catalunya i Itàlia. A més del festival, també tinc concerts aquí. I al setembre torno al Teatro de la Zarzuela per obrir temporada amb Katiuska. Després vaig a Oviedo, al Teatro Campoamor, a debutar amb una òpera que em ve molt de gust, Tosca. De feina en vaig tenint, no em puc queixar.

El món de l’òpera és com s’imaginava?

En general soc dels que pensen que les coses les elegeixes tu, encara que tu mateix no te’n vulguis adonar. En el món de l’òpera hi ha una part molt important que és artística i tècnica, però després n’hi ha una altra que és la competitivitat i el negoci. Entres en un món on ets freelance. Els paràmetres amb què es valora qui agrada més són molt subjectius i això costa molt d’assumir. De vegades les decisions no es prenen per qualitat artística, sinó per altres motius, ja siguin físics o de comunicació. Jo hi porto anys i encara em costa entendre-ho. Ho has d’acceptar.