Www.ruthtroyano.cat“Quan fas vi, interpretes el territori. I en ell hi ha també una part de tu”, explica Iduvina Olmedo, viticultora i gerent del celler Mas d’en Perí. A la Nit de Vins de Torroja del Priorat, a l’agost, presenta el seu nou projecte: un vi jove de la finca de Cal Notari, que va comprar l’avi patern als anys 50 amb avellaners i ametllers, però que ja havia tingut vinya molt abans, i fins i tot vins reconeguts a l’Exposició Universal de Filadèlfia del 1876.
M’ho ha dit un ocellet és el seu primer vi, cupatge de carinyena (60%) i garnatxa (40%) de 16 anys. Fermenta i macera amb la rapa i passa 6 mesos en dipòsit d’inox. Hi destaquen la fruita vermella, cireres i maduixes principalment, i té un fons balsàmic i especiat que el fa molt amable. En ampolla evolucionarà bé, per l’acidesa i la frescor que guarda. El vi és una primera aproximació al que donarà en un futur una finca de 17 hectàrees amb moltes possibilitats, envoltada de bosc, a més de 800 metres d’altitud i amb unes vistes privilegiades al Priorat. De moment hi ha quatre hectàrees en producció, però l’hivern que ve se’n replantaran tres més. El projecte creixerà amb dos monovarietals més de garnatxa i carinyena i un blanc que, segur, serà revelador.
Després de quatre veremes al celler Terroir al Límit, Iduvina va decidir iniciar el seu camí en solitari. “Volia comprar-me una finca i començar amb mitja hectàrea, però el meu pare es jubilava. Em va trucar i em va dir: «Què n’hem de fer del mas?»” La seva resposta va ser ràpida, però s’autoimposa recordar-la sovint: “Com puc dir que no a això?”, exclama un matí de diumenge al mas, amb por de tastar el raïm perquè sabrà el dia precís que haurà de començar la verema. “Està verd!”, exclama. I el verolat de la carinyena ho confirma, i l’acidesa i l’aspror del raïm a la boca també. Segueix la viticultura de producció integrada iniciada pel pare i fa aproximacions a l’ecològica i la biodinàmica.
“Els inicis no són mai fàcils: sang, suor i llàgrimes. Em vaig fer jove agricultora i autònoma, vaig començar el camí dels crèdits i de les subvencions, i soc aquí”, explica amb satisfacció. Les 4.000 ampolles del primer vi ja es beuen als restaurants del Priorat, i després dels primers contactes comercials s’obrirà pas a Barcelona. L’ampolla, completament blanca, és un reclam per al consumidor, com també el nom del vi, que és un homenatge al que passa als pobles: que tot s’acaba sabent, perquè hi ha un ocellet que ho xerra. El vi agafa una amplitud especial quan es tasta a la vinya, amb qui l’interpreta. Allà, una vegada més, reconeix la visió de l’avi i la determinació del pare. I manifesta la seva de voler ser tan autèntica com diferent.
