En el trànsit del Camp marítim al muntanyós, la C-14 és la frontera. El punt exacte on passem d’un paisatge a l’altre és, probablement, quan la carretera redueix de quatre a dos carrils a l’alçada d’Alcover.
Tot i que l’atenció sovint se’ns fixa en el radar que hi ha en aquest tram, la vista –per a molts– es deixa captivar pel conegut skyline d’aquesta vila de l’Alt Camp: el campanar inacabat, les cases que ens són familiars i el gran conjunt del convent de Santa Anna, ara conegut com a Convent de les Arts.
Aquest edifici imponent de pedra, que tants andorrans, aragonesos i camptarragonins hem vist restaurar de camí cap a la costa, va ser alçat pels nostres avantpassats al llarg de més de quatre segles. L’inici de la seva construcció es remunta al 1582, quan els franciscans observants s’hi establiren, al lloc on hi havia una antiga capella dedicada a Santa Anna.
Durant el segle XVII, el convent va adoptar la fisonomia que encara conserva: un complex barroc format per tots els espais propis d’una comunitat religiosa –església, claustre, refetor, dormitoris, tallers...– i una biblioteca de gran rellevància per la seva dimensió i fons.
Com va passar en altres cenobis del Camp, el segle XIX va suposar un cop dur per al seu patrimoni, especialment amb les desamortitzacions, i la de Mendizábal va ser la més devastadora. Després, el convent va viure múltiples vides: hospital de pobres, habitatge, escola, fàbrica de teixits i fins i tot quarter de la Guàrdia Civil fins al 1973. Un recorregut similar al d’altres edificacions emblemàtiques del territori.
Després d’un llarg període d’abandonament entre finals del segle XX i inicis del XXI, l’edifici va recuperar l’alè gràcies a un Pla Director redactat el 2008. A partir del 2014, el convent canvià d’advocació per esdevenir el Convent de les Arts, un espai cultural amb programació estable que porta a l’Alt Camp propostes de dansa, teatre, cinema i noves creacions.
Tot i la renovació, el conjunt conserva nombrosos elements originals: decoració escultòrica en algunes façanes, retaules pintats en capelles reconvertides en auditori, el pou del claustre... Una nova vida per a aquella silueta fantasmal que vèiem des de la carretera. Ara, aquest far de pedra torna a brillar, no només com a record espiritual del passat, sinó com a centre cultural del present.
