Dos nuclis curiosos i amb història de la Costa Daurada

El Vendrell / Roda De BeràEl Roc de Sant Gaietà és una urbanització que recorda un poble típic de pescadors, d’estil mediterrani, situat a Roda de Berà, davant del mar. Aquesta construcció es va començar a edificar l’any 1964 i va quedar enllestida l’any 1972. La idea va ser un complement ideal entre el seu promotor, Gaietà Bori Tallada, i el seu constructor, Josep M. Fortuny Rodríguez. Una societat hispano-belga, formada per René Vandemeuter i Pere Sureda, va comprar diverses finques per construir la urbanització. La seva idea, en principi, era edificar sobre les roques un poble de pescadors.

Van fer-hi apartaments a primera línia de mar, dissenyats a l’estil dels pobles mediterranis. També patis andalusos, sobretot granadins i sevillans, i encara hi van afegir construccions i ornamentacions d’estil romànic, àrab, gòtic i típiques d’altres zones de la geografia espanyola, cosa que li donava un aire de poble típic que popularment anomenaven Poble Espanyol. Van construir també un moll, que encara funciona, i el Club Marítim Roc de Sant Gaietà, actualment Centre Cívic La Roca Foradada, propietat de l’Ajuntament de Roda de Berà.

Del Roc de Sant Gaietà destaquen les reixes i portes de ferro forjat, la pedra de la pedrera romana del Mèdol de Tarragona en pilars i façanes, així com els marcs dels voltants de les finestres, que van ser recuperats d’antigues masies i d’altres tipus de cases abandonades.

L’encant de Sant Vicenç

Quan surt el nom de Sant Vicenç de Calders, la majoria de gent pensa en l’estació de tren ubicada a pocs metres del mar al municipi baixpenedesenc del Vendrell. Però aquesta denominació està estretament vinculada al petit poble ubicat damunt d’un turó d’uns 130 metres d’alçada sobre el nivell del mar i que conserva, plenament, el seu encant mediterrani. De fet, els orígens de la població se situen en el segle X, amb la reconquesta cristiana i la cessió d’algunes de les terres al monestir de Sant Cugat del Vallès per a la repoblació de la zona.

L’any 1946 Sant Vicenç de Calders, el terme municipal del qual incloïa també els nuclis costaners del Francàs i Coma-ruga i el barri ferroviari sorgit al voltant de l’estació, va ser agregat al municipi del Vendrell. El 1983 l’ajuntament vendrellenc va aprovar un pla urbanístic per garantir la protecció paisatgística del nucli històric de Sant Vicent de Calders i limitar-hi l’edificabilitat. Una decisió que ha permès mantenir l’essència mediterrània d’aquest petit indret per descobrir.