Ruralisme
Camp de Tarragona 19/07/2023

"Tu em dones un llit i jo et cuido les gallines"

Cada cop hi ha més gent que fa servir les aplicacions per deixar la ciutat i provar sort a la vida rural

4 min
La Teresa i l'Aida, al Mas Caret

Montblanc"Pot ser que hi hagi aranyes... en aquella zona sempre n’hi ha, però no s’hi està malament, no?", pregunta la Teresa Rosell. L’Aïda Caballero confirma que sí, que hi ha aranyes, però també que durant les setmanes que va dormir en aquella cabana, amb caravana inclosa per si volia cuinar, hi va estar la mar de bé. La Teresa i l’Aïda ara són amigues. Es van conèixer fa gairebé un any quan l’Aïda buscava una altra vida. “Em sentia incoherent amb la meva forma de viure”, recorda. Treballava de mestra en una escola de l’Eixample de Barcelona i el ritme i la tensió que havia de suportar cada dia li van fer replantejar el model de vida. Dos anys d’excedència, mobles a Wallapop i carretera i manta.  

L’Aïda tenia aquella por de fer un pas en fals i després penedir-se'n, però va descobrir un moviment que li va permetre encaixar totes les peces: el Working Weekends on Organic Farms (WWOF). Aquesta plataforma utilitza una aplicació que posa en contacte voluntaris que volen provar sort al camp i propietaris de granges o camps que necessiten un cop de mà. El funcionament és ben senzill: l’amfitrió dona un llit i menjar als voluntaris i aquests es comprometen a treballar cinc hores diàries. No hi ha diners pel mig i les tasques que l’amfitrió encarrega als voluntaris no poden ser per substituir els treballadors, sinó per donar un cop de mà. En cas de ser un espai agrícola, això sí, el cultiu ha de ser ecològic. “Ens trobem molta gent que vol deixar la ciutat i provar com és la vida del camp, que també és difícil i complicada”, explica Chemi Peña, el coordinador de WWOF a Espanya. 

A més d’alguna aranya inofensiva, el que es va trobar l’Aïda quan va pujar al Mas de Caret, a Montblanc, va ser una finca aïllada al mig de les muntanyes de Prades. Gallines, oques, ànecs, cavalls, molts ocells i la Boira i en Puc, que sempre remenen la cua molt a prop de la mestressa, la Teresa. També hi havia en Carles, que juntament amb la Teresa ara fa trenta-cinc anys van aixecar aquest projecte. “Els voluntaris que hem tingut sempre han estat antics clients de la casa rural o pel boca-orella”, explica la Teresa. Ella mateixa, veïna de Reus, va descobrir aquest racó venint a fer de voluntària en un mas proper. “Llauraven amb el cavall i tot”, recorda ara. Segons el seu punt de vista, aquesta mena d’intercanvis sense diners pel mig tenen un gran potencial, però no se'n fa prou pedagogia: “Podríem crear moltes alternatives, però és difícil perquè no estem educats per això... Hi ha una proporció petita de gent que sí que hi està disposada i es tracta que es vagin trobant entre ells”, diu.  

L'Aïda i la Teresa preparant l'esmorzar

Des del 1971

El moviment woofer va néixer l’any 1971 al Regne Unit, precisament quan una secretària que vivia i treballava a Londres va pensar que, com ella, moltes altres persones de la gran ciutat no tenien oportunitat de viure al camp. Sue Coppar va organitzar un cap de setmana amb voluntaris en una granja ecològica i va ser un èxit rotund que va permetre anar teixint una xarxa que ara arriba a tot el món. “Després de la pandèmia hi ha molta gent que ha vist que la ciutat és una trampa”, apunta Peña, i això ha fet créixer aquesta comunitat. Inicialment, era un moviment que implicava molts centreeuropeus, però cada cop hi ha més presència local. “A Catalunya sempre hi ha hagut bastants amfitrions, ara està estable però creixent”, explica Peña, que destaca que la zona que més està experimentat aquest increment és la de Tarragona. “Nosaltres no som Airbnb, volem gent de qualitat i tenir experiències tranquil·les”. Si fa deu anys hi havia unes quinze granges a Catalunya, ara n'hi ha una seixantena.  

De granja en granja, l’Aïda ha estat tot un any viatjant i aprenent per Navarra, Prades, Ulldecona, el País Valencià, Màlaga, Almeria i Girona. Pel camí, a més d’aprendre a cultivar els horts i cuidar les gallines, ha conegut moltes persones i ha donat moltes voltes a tot. “M’ho he replantejat tot, fins i tot la meva professió. Ara he vist que vull seguir, però no com abans”, conclou. 

Quinze anys d’amistat

En Joan Vives, responsable de la finca agroecològica l’Hort de la Sínia (Tamarit), també va fer servir aquesta mateixa plataforma durant molt de temps. “L’experiència va ser molt bona”, recorda, tot i que ara ja no la fa servir perquè no pot estar tan pendent de la feina dels voluntaris. “Si ja en saben els pots deixar sols però, si no, has d’estar al seu costat. A més, la gràcia és poder-los acompanyar”, diu. Tot i això, fruit d’aquella experiència cada hivern encara s’instal·la a casa seva una parella alemanya que va conèixer ara fa quinze anys gràcies a l’aplicació i que els ajuda amb les plantes aromàtiques. “Ara ja som amics”, diu.  

“Com si el món entrés a casa”

Per a l’Aurora Roca i el Jordi tampoc no va ser fàcil decidir-se. Tenen tres filles i, per una qüestió tant de convivència com de seguretat, tenien dubtes però, finalment, van fer el pas. Per venir a fer de voluntari a la seva finca de Valls, cal connectar-se a altres aplicacions, com Worldpackers i Workaway, que ofereixen intercanvis semblants. “És una aventura”, diu, però n’està molt contenta.  

“Totes les experiències han sigut superenriquidores”, destaca, sobretot amb les persones que venen d’altres països. “Les sobretaules són molt interessants, és com si el món entrés a casa teva. Expliquen les seves realitats, sovint amb molta duresa...” En el seu cas, coincideix que molts voluntaris són gent que està pensant a deixar la ciutat, però també s’ha trobat moltes persones llatinoamericanes que tenen nacionalitat espanyola i es volen establir aquí, però no saben on. “Diuen que convivint és més fàcil saber on et vols instal·lar”, explica.  

“M’he enamorat de totes les persones que han vingut i cada experiència millora l’anterior”, diu satisfeta.

stats