EL PÒSTIT

L’instrument que portem a dins

La música és un llenguatge universal, així ho deia el mestre vendrellenc Pau Casals, que tothom amb més o menys mesura sap utilitzar. A casa, els pares canten als seus fills per fer-los dormir, a l’escola reben els infants amb música i canten cançons per dir bon dia. En l’adolescència una melodia es converteix en la banda sonora que s’adapta a cada emoció a flor de pell: ¿qui no ha esperat amb ànsia assistir al primer concert del seu grup preferit per cantar a ple pulmó les cançons del seu nou disc? De més grans, la música ens transmet records: el primer petó, aquella pel·lícula de joventut i les cançons a cau d’orella...

M’atreviria a dir que escoltar música i cantar-la ho fa pràcticament tothom. És el llenguatge que ens permet expressar el que ens costa dir amb paraules, i dins nostre hi tenim l’instrument per fer-ho possible, el que ens acompanya tota la vida: la nostra veu. Eduard Punset deia en un dels seus articles que ens captiva sentir que formem part d’un grup. Aquesta és la màgia de cantar, que en la majoria de casos és compartida i, està científicament provat, aporta una quantitat de beneficis per a un mateix i per al mateix col·lectiu. Exercita les neurones, produeix endorfines, millora la concentració i la memòria i ajuda a reduir l’estrès. Cantar en grup és una activitat que no té edat.

A Catalunya el cant coral està plenament estès i avui ja hi ha moltes corals d’arreu del país que fa un grapat d’anys que fan cantar petits i grans. És el cas de la Coral Rossinyols de Llorenç del Penedès. Enguany fa cinc dècades que ensenyen a nens i nenes de tres a divuit anys a utilitzar aquest instrument que tots tenim a dins. El cant coral és una eina molt útil per cohesionar una societat actualment distreta per pantalles i altres entreteniments, i el millor de tot és que només necessita les persones per fer-la possible. Cal felicitar tota la gent que creu en el cant coral, el cultiva i el fa créixer.

Directors, músics acompanyants, cantaires grans i petits i futurs. A aquests últims us convido a passar de la dutxa a la sala d’assaig per cantar en grup i provar, encara que sigui només una vegada, com sona el vostre instrument, o per corroborar que no us agrada gens. Punset ja ho deia: “La música serveix per a alguna cosa, la resta per a gairebé res”. I que per molts anys sigui així.

El + vist

El + comentat