La llei no obliga a tenir plans d'autoprotecció als càmpings amb menys de 5.000 clients
Als establiments amb menys capacitat no se'ls exigeix ni tenir megafonia ni sortides d'emergència
TarragonaAlguns dels campistes que la matinada de dilluns passat van haver de córrer per fugir de les flames que van cremar 18 parcel·les del càmping Vendrell Platja l'endemà van denunciar que l'evacuació havia estat caòtica. Els testimonis lamentaven que l'establiment no va fer servir la megafonia per advertir del foc i que tampoc hi havia sortides d'emergència. De fet, alguns usuaris van confondre un accés per als treballadors amb la sortida d'emergència i van intentar, sense èxit, escapar per aquella porta, però hi havia un cadenat que no es podia obrir.
En aquell moment, cap a les 3.15 de la matinada, a les instal·lacions hi havia 1.700 clients, la majoria dormint, i només tres treballadors: un a la porta principal i els altres dos dins de les instal·lacions. Els tres treballadors del torn de nit van avisar de seguida al 112, a la direcció del càmping i van fer el que van poder per desallotjar tots els clients, alguns dels quals era el primer cop que s'hi allotjaven i no coneixien el lloc. Entre caravanes i tendes de campanya, el foc va trobar combustible i es va estendre ràpidament, però l'evacuació es va fer sense haver de lamentar danys personals. Va morir, això sí, la gossa de la caravana on, segons sembla, va començar l'incendi. Testimonis consultats pel diari ARA asseguraven que presentaran una denúncia formal perquè s'havien sentit desatesos durant l'emergència, però la realitat és que un càmping d'aquestes característiques, per llei, no està obligat a tenir un pla d'autoprotecció (PAU).
El decret que regula la seguretat d'aquests espais és el 30/2015. El text determina quines activitats necessiten disposar d'un pla d'autoprotecció per minimitzar el perill en cas d'una emergència i fixa també quines condicions ha de tenir i qui ha de vetllar pel seu compliment. Els càmpings com el del Vendrell estan inclosos en el tipus d'activitats que "es desenvolupen en un espai delimitat" però a l'aire lliure i, com que no arriben a les 5.000 persones, queden exempts del control de la Generalitat.
Protecció Civil només exigeix un pla d'autoprotecció als càmpings petits quan són a prop de zones boscoses o de polígons químics o en zones inundables. En la resta de casos són els ajuntaments els que tenen la competència per demanar mesures de seguretat als càmpings a canvi de concedir-los la llicència, però no és una pràctica habitual. En el cas del Vendrell, l'Ajuntament no ho havia exigit, però, tot i això, el càmping sí que disposa, des del 2022, d'un pla d'emergència tramitat per voluntat pròpia. Aquest pla fixa què cal fer si es produeix una emergència, però no obliga ni tan sols a tenir una megafonia interna per avisar els clients, una mesura que hauria facilitat l'evacuació dilluns a la matinada.
Des de l'any 2021 existeix una instrucció tècnica dels Bombers, però que només és "d’aplicació en els nous establiments i en les modificacions significatives dels establiments existents". Aquesta instrucció determina el nombre d'extintors que ha de tenir un càmping i també obliga els establiments a tenir plànols amb la distribució de les tendes, però tampoc parla ni de sortides d'emergència, ni de megafonies.
Els grans, més controlats
Fonts de Protecció Civil han explicat al diari ARA que els càmpings que tenen plans d'autoprotecció homologats estan molt més controlats perquè la normativa obliga a demostrar que es poden complir totes les mesures d'evacuació i també a fer simulacres en què poden anar els Bombers per comprovar si la reacció en cas d'emergència ha funcionat. Tot plegat facilita el control de la Generalitat. La resta de càmpings, però, depenen de les administracions locals, que, en alguns casos, no demanen cap pla de protecció.
El portaveu del càmping Vendrell Platja, Ramon Orriols, explica al diari ARA que "de cada situació se n'aprèn" i avança que amb l'ajuda dels professionals analitzaran el que ha passat per veure en què poden millorar i aplicaran els canvis convenients. No descarten, per exemple, instal·lar megafonia. "Treballarem, com sempre, amb rigor", diu Orriols, conscient que aquestes mesures de seguretat, a les quals no estan obligats, beneficien les mateixes instal·lacions. El president de la Federació Catalana de Càmpings, Miquel Gotanegra, recorda que Catalunya és "una de les destinacions de càmpings més importants d'Europa" i assegura que tots compleixen amb la normativa. "Som els primers interessats que les coses es facin bé", diu. Tant Orriols com Gotanegra apel·len també a la responsabilitat personal, i és que els campistes cada cop tenen més material inflamable. De fet, la zona on es va produir l'incendi és on s'allotjaven els clients de temporada, que són els que s'hi instal·len tot l'estiu. "És la seva segona residència", explica Orriols. Això implica que tinguin molt més material a la parcel·la: bicicletes, gandules, tendals i fins i tot cuines senceres; tot plegat, material altament inflamable que va anar alimentant el foc fins que els Bombers el van poder apagar.
Cas obert
La Unitat Central d'Inspeccions Oculars dels Mossos d'Esquadra es va presentar l'endemà de l'incendi a les instal·lacions del càmping del Vendrell per iniciar la investigació que haurà de determinar, principalment, com va començar el foc. L'incendi més important va cremar 16 parcel·les, però mitja hora després va començar un segon foc en una altra zona del càmping que va cremar dues parcel·les més. Ara per ara només ha transcendit que no va ser provocat. Queda per saber si va ser culpa d'un error en la línia elèctrica o si va ser per un accident d'un campista.
