PAU ESTREM: “Malgrat mascaretes i distàncies físiques, el Danseu Festival no perdrà el seu ADN”

Les PilesEl Danseu Festival és un festival internacional de dansa i arts del moviment en context rural que se celebra des del 2013 a les Piles, un micropoble de 200 habitants de la Conca de Barberà. Espectacles i artistes, residències, suport a la creació i projectes comunitaris són algunes de les accions del festival, que celebra la seva 8a edició des de demà fins diumenge. Serà un Danseu 2020 marcat inevitablement per la pandèmia del covid-19 però que, com diu el seu lema, #KeepMoving, segueix en moviment. Parlem amb el seu director, Pau Estrem (Gavà, 1990), per conèixer més detalls sobre el Danseu.

Com neix el Danseu Festival?

Al voltant del 2011 jo era encara intèrpret, i la Nuri Aguilar, una amiga molt estimada i apassionada de la dansa, em va dir que confiava en mi i que si mai volia engegar un projecte propi podia comptar amb ella. El 2013, des d’Itàlia, li vaig trucar i li vaig dir: «Ja sé quin serà el projecte!» I ella em va respondre: «Som-hi!». Volíem proposar un espai de formació professional de dansa en format de tallers d’estiu i situar-lo en un territori rural. Però la veritat és que no sabíem ben bé el que fèiem, la veritat és que el Danseu Festival va néixer d’aquesta amistat, confiança i ganes de respondre o formular noves preguntes entorn de les arts escèniques i els seus models i formats. Vam arribar a les Piles, suposo que per intuïció, sense ser conscients de la importància d’aquella elecció, tristos perquè no teníem un teatre (un edifici) i sense saber que havíem encertat de ple i que més tard tot el municipi es convertiria en un teatre que acolliria companyies d’arreu del món.

Com ha evolucionat i crescut el festival fins a la 8a edició?

Aquella primera edició consistia en un workshop de dues setmanes per a 25 ballarins, i vam programar 3 espectacles per enriquir l’experiència d’aquests ballarins a les Piles. A la segona edició van ser 5 espectacles i a la tercera 8... I a aquells espectacles, a poc a poc, s’hi van anar aproximant veïns i veïnes del municipi i, poc després, també d’altres llocs. Nosaltres també vam anar coneixent i entenen el territori, fins a arribar a la dada esgarrifosa que a la Conca de Barberà, una comarca de 22 municipis i 20.000 habitants, no hi havia ni hi ha actualment cap teatre, equipament o centre cultural que proposi una programació cultural, professional o amateur, de manera estable i continuada. Allà vam entendre que no es tractava de dansa i de les Piles, sinó que es tractava de cultura i d’accessibilitat, de descentralització i d’oportunitat. Els workshops de Danseu han arrelat com un dels principals espais de formació professional de dansa d’estiu en l’àmbit internacional, i nosaltres vam posar el focus de la mirada en el territori i en tot el que el festival podia aportar. Avui, gairebé vuit anys després i a 24 hores de començar la 8a edició del festival, tenim dues companyies residents a les Piles treballant en les seves creacions, una programació amb 14 companyies, dues coproduccions internacionals a Bèlgica i a Israel i totes les entrades exhaurides.

Què fa que el Danseu sigui especial i es diferenciï d’altres festivals o cites culturals?

Insisteixo: el territori on passa. També el treball in situ i la proximitat que es crea, però sobretot el territori. No sempre és necessari innovar i produir constantment. En aquest país hi ha molta més producció d’arts escèniques que teatres i diners per acollir-la. Crec que no hauríem d’innovar tant en què oferim, com en a qui li oferim, repartir les coses una mica millor. En això som diferents.

En què consisteix el programa de suport a la creació que ofereix el festival?

Entenem que crear i produir no han de ser els únics objectius i feines d’un artista. Volem reconèixer la seva professió i les seves necessitats. Al cap i a la fi, per promoure i incentivar l’exhibició i vetllar per la transmissió de la cultura, es necessiten espais de recerca i creació. Així, oferim suport i acompanyament a artistes facilitant totes aquelles eines i recursos que poden necessitar durant els seus diversos processos creatius o d’investigació; suport econòmic, residències, espais de treball, coproduccions, etc.

Quines mesures de seguretat sanitària han pres perquè el festival pugui seguir endavant enguany?

Entendre les Piles vol dir que les lleis i normatives oficials arran del covid-19 no eren l’única a cosa a tenir en compte, volíem cuidar el poble i escoltar les necessitats i sensibilitats dels seus veïns i veïnes. Hem redissenyat fins a 300 vegades aquesta edició amb molt de diàleg amb l’Ajuntament. Finalment no tenim programació internacional, tots els artistes i companyies convidats són catalans excepte dues companyies que venen de Madrid. Es limiten els espais i els aforaments dels espectacles i, per ser públic del festival, s’ha de fer reserva d’entrades. Un cop a les Piles, compartim la responsabilitat amb públic i artistes. Per fer cultura segura necessitem la col·laboració de totes les parts implicades. Malgrat les mascaretes i la distància física, necessàries, el Danseu Festival no perdrà el seu ADN i continuarà sent una edició inspiradora i propera.

Què és el que podrem veure en aquesta 8a edició del Danseu?

Podrem veure persones que fa temps que no veiem, podrem veure paisatges i postes de sol increïbles, camps daurats i un cel ple d’estrelles. També podrem veure teules que fan música amb Barbara Cappi, adolescents que ballen i somien amb la terra de la mà de Crea-Moviment, podrem fer un Viatge increïble amb Tombs Creatius, tornar a la nostra joventut amb La Tristura o reconèixer la bellesa i el valor d’aquelles coses simples, petites i vitals amb Joan Català, Labuena Compañía, Daniel Abreu o Las Dueñas del Balón, entre d’altres... Conrear és un espectacle de creació comunitària en el qual participen 10 adolescents.

Perquè són tan importants aquestes iniciatives?

L’art pot ser una eina molt transformadora toqui a qui toqui. En aquest cas, ens dirigim a un perfil d’adolescents que han crescut allunyats de grans nuclis urbans. Potser hi ha un nen o una nena participant o mirant l’espectacle, a qui li agradaria dedicar-se a la dansa però que té por que la seva elecció no sigui acceptada. I amb aquest projecte li hem confirmat que la seva opció també és vàlida, que no correspondre al que és habitual no és important, i això és el més important que fem aquí, ampliar la mirada.