MARTA GALEGO: “Encara hi ha dies que arribo a l’estadi i em pregunten sorpresos: «Tu ets l’àrbitre?»”

Fa un any Marta Galego (l’Hospitalet de l’Infant) va acaparar l’atenció de tots els mitjans estatals i també internacionals. El motiu? Aturar un partit de futbol que estava arbitrant després de rebre un insult masclista des de la grada. Ara, amb 26 anys, continua com a col·legiada, una de les seves passions, i té molt clar que no ho pensa deixar. Parlem amb ella d’arbitratge i futbol en femení.

El futbol és un món d’homes?

Fa uns anys sí que ho era, però cada vegada hi ha més dones interessades en el món de l’esport i del futbol. Un bon exemple és l’interès que està generant la Lliga Iberdrola.

Des de quan hi ha aquest interès, a l’alça, pel futbol femení?

Sobretot des de fa uns 8 anys s’està notant que hi ha més presència d’equips de noies amateurs i també de futbol 11.

Què creus que es pot fer per intentar erradicar els insults masclistes, com el que vas patir, dels camps de futbol?

És molt difícil de controlar. No sé si hi ha cap mesura possible que pugui eliminar aquest tipus de comportaments. Per sort, cada vegada són més puntuals. En el meu cas, a més, la gent va empatitzar ràpidament amb mi. El públic de la grada va ajudar a localitzar qui havia fet aquell comentari. Crec que la societat, cada dia que passa, està més sensibilitzada amb situacions com aquesta.

Com et vas sentir en el moment que et van insultar?

Primer sorpresa. Em vaig quedar parada. Va ser un moment en què tothom estava callat i aquella persona va pronunciar aquelles paraules. Em vaig preguntar com podien passar aquestes coses l’any 2016. A ningú li agrada que l’insultin mentre està fent la seva feina.

S’ha tornat a repetir?

No.

¿Et vas plantejar deixar de xiular partits de futbol després d’aquest fet?

No, en cap moment em va passar pel cap deixar d’arbitrar, perquè fa més de vuit anys que m’hi dedico i m’encanta. Per a mi, arbitrar és un hobby, una feina que m’agrada fer els caps de setmana. La gent del meu voltant m’anima a seguir i, a més, la meva parella també és àrbitre.

¿T’has trobat amb alguna altra situació similar o que t’hagi xocat?

Encara hi ha dies que arribo a un estadi, em miren sorpresos i em pregunten “Tu ets l’àrbitre?” A nivell de Tarragona ja som cinc noies col·legiades, i ara en començaran quatre de noves, repartides en diferents categories.

¿Creus que aquest tipus d’actituds masclistes són un retrat de la societat?

No crec que sigui un reflex social, no tothom és igual, el que passa és que sempre es destaca el més negatiu.

Com et vas interessar per l’arbitratge?

El futbol sempre m’ha agradat. Un dia estava entrenant-me amb una altra amiga i em va animar a apuntar-nos als cursos d’arbitratge. Curiosament, ella ho va deixar i jo n’he fet la meva passió.

Quan veurem una dona xiulant un partit al màxim nivell professional a Espanya?

Les proves físiques limiten les nostres opcions de xiular en categories superiors. Quan arribem a Tercera Divisió els requisits són els mateixos per a homes i dones. Per arribar-hi hem d’entrenar-nos el triple. A Espanya hi ha una àrbitra a Tercera Divisió com a col·legiat principal i una altra com a assistent a Segona B.

¿I creus que és just el nivell d’aquestes proves? En països com Alemanya hi ha diferents requisits segons el sexe...

Potser les noies ens hem de posar més les piles, perquè l’exigència és la mateixa per a homes i dones. En el món del futbol és molt important seguir de ben a prop la jugada i per això cal un alt nivell físic.

¿Si algun dia s’assoleix aquesta fita, quines creus que seran les reaccions?

Segurament en els primers partits que xiulés hi hauria comentaris i alguna anècdota, però a la llarga seria la cosa més normal del món.