EN UNA TROBADA familiar recent, dos dels meus cunyats afirmaven que la dona actual és imparable i que ja res no ens podrà aturar, que ens menjarem el món. A pesar que em titllessin de pessimista, vaig insistir que, si bé és cert que la nostra situació als països occidentals ha canviat radicalment en comparació amb fa només cinquanta anys, encara queda força camí per recórrer i, precisament, els nostres avenços estan fent saltar molts fusibles.
El masclisme afecta tant homes com dones i el pitjor de tot és que ningú no ens garanteix que, almenys, ens quedem com estem (com diu l’acudit), sinó que podem retrocedir en qualsevol moment. És una llei universal, qualsevol cosa que hagi passat pot tornar a passar. Avui la majoria de dones europees tenim clar que hem de tenir els mateixos drets (i deures) que els homes, però, si es produís un canvi de discurs amb un retorn gradual a rols i valors anteriors, podrien variar fins i tot les actituds femenines. A més, sempre tenim l’espasa de Dàmocles de la violència sobre els nostres caps.
Els últims baròmetres de la UE indiquen que a Bulgària 1 de cada 8 homes creu que la funció principal de la dona és a casa seva, i a Estònia la bretxa salarial és de gairebé un 30%. No cal ni parlar de l’estat espanyol, on, entre altres retrocessos ideològics i de drets flagrants, el nou líder del PP defensa sense complexos la prohibició de l’avortament. La regressió és general. Hongria ja no té vot a la comissió per la retallada de drets als seus ciutadans i a Txèquia i a Polònia el suport a les idees xenòfobes i autoritàries també resulta alarmant. A Àustria els conservadors manen amb l’extrema dreta.
En ple segle XXI, rebem un bombardeig incessant de continguts amb clixés sexistes (publicitat, canals privats que només segueixen criteris comercials, l’omnipresència de les xarxes que desborda qualsevol filtre). Per aquests i altres múltiples indicadors, penso que hem de recordar als nostres joves constantment que la llibertat i la igualtat (de gènere, raça, religió, procedència) no ens han vingut donades, cal lluitar-les cada dia. Adolf Hitler va explicar tot el que pensava fer al 'Mein Kampf'. Se’n van vendre milions d’exemplars. No es pot dir que no avisés.
