Estem preparats
És a les urnes on es demostra la força democràtica d’un país. Ho vam fer l’1-O enmig d’una intolerable repressió i si cal ho tornarem a fer el 21-D amb un govern cessat, acusacions per rebel·lió i sense institucions pròpies. En un context tan excepcional, queda més que demostrat que els catalans votarem els cops que calgui. Encara que sigui en unes eleccions autonòmiques imposades per l’Estat a corre-cuita. Només volem ser escoltats malgrat que no sigui en el marc d’una democràcia pròpia del segleXXI. I tot això és per defensar -un cop més- el nostre projecte polític. Perquè per a nosaltres no és el BOE qui mana, sinó la voluntat expressada a les urnes.
JUDIT LLOBERA
BALAGUER
Indignat amb uns i altres
És imperdonable l’ofensiva repressiva i recentralitzadora del govern del PP. El partit més corrupte d’Europa es va carregar l’Estatut, i ara intervé les nostres institucions i judicialitza la confrontació política. Ho tapa tot amb la bandera d’Espanya i amb la catalanofòbia. Són una fàbrica d’independentistes, però així aglutinen Cs i PSOE i impedeixen que triomfi una moció de censura.
Però el govern de JxSí és irresponsable il·lusionant molta gent amb un Procés que s’ha demostrat ple de mentides i improvisacions. Han dividit el país -costarà superar-ho- i han donat arguments a Rajoy, en comptes d’ajudar a fer-lo fora del govern. Són una fàbrica d’unionistes.
És vital superar aquesta polarització i que l’onada de canvi de les vagues generals contra la reforma laboral i per les pensions, del 15-M i de les victòries a les eleccions municipals del 2015 recuperi protagonisme per afrontar els problemes reals de la gent i la necessària regeneració de la política.
XAVIER RIU
BARCELONA
Els bons moments no tenen fotografia
Als últims concerts a què he anat m’ha sorprès la quantitat de gent que grava i fa fotografies als membres del grup. Els concerts són llocs per gaudir de la música en directe. En lloc d’això, una gran part dels assistents prefereixen estar pendents de captar les millors imatges i acaben veient el concert a través de la pantalla del mòbil. L’essència de la música en directe està cada vegada més oblidada i són els cantants els que comencen a demanar que s’apaguin els mòbils i es gaudeixi del moment.
¿Cal que arribem a aquests extrems? ¿No seria millor que aprenguéssim a deixar els telèfons i gaudir del moment? De vegades oblidem que els moments més feliços acostumen a no tenir fotografies i que tot i això sempre els tenim al record.
GEORGINA BALAGUER
BARCELONA
Crida però ningú l’escolta
Sentim crits d’ajuda, crits desesperats, crits que diuen que les coses no van bé. Els sentim, però no els escoltem, i no perquè no puguem, sinó perquè no volem.
Qui ens parla és la Terra, ens crida desesperada, camí de la seva extinció. Ens envia missatges cada dia, cada cop més forts, cada dia més evidents. Crida més de 7.000 milions de persones, crida mentre 1.900 milions d’aquestes persones malviuen i 900 milions no disposen d’aigua potable. Crida mentre cada 10 segons desapareix una espècie per sempre i es talen milers d’hectàrees de boscos.
Crida però només l’escolten petits col·lectius que li donen esperança, petits col·lectius tapats per l’ombra de l’avarícia. Una ombra que malauradament tots alimentem. Estem deixant morir la Terra, i mentre la deixem morir, ens preocupem de viure entre luxes i capricis.
Avui, 1 de novembre, és el Dia Internacional de l’Ecologia, i no només avui, sinó cada dia, hauríem de pensar i reflexionar sobre on volem viure.
XÈNIA PROVINS
BARCELONA
