A Inés Arrimadas
¿La senyora Arrimadas ens pren per ximples i mala gent? Nosaltres lluitem per una entesa entre els pobles basada en una relació lliure i compromesa. En el nostre cas, l’únic camí que veiem viable, després de tants intents, és a partir de la República Catalana, que volem justa i pròspera.
¿Per quin motiu ho combat amb aquest to de menyspreu, en comptes de mirar de dialogar amb propostes alternatives, que no siguin la de “continuar com abans”?
¿No deu ser que precisament aquest continuisme que proposa respon als interessos dels poders econòmics i polítics que ens estan ofegant?
ABEL BARTOLOMÉ
BARCELONA
Quines proves més calen?
Fa uns dies es va celebrar el judici de la ja coneguda Manada, que no ha deixat ningú indiferent. Els cinc culpables han sigut condemnats per delictes d’abusos sexuals. Els jutges no han considerat que hi hagués agressions sexuals en el cas. Llavors jo em pregunto: ¿què cal perquè un abús sexual sigui considerat violació?
Els jutges van considerar que ningú va obligar la noia a entrar al portal, tot i la declaració de la víctima. És més, un dels tres membres del tribunal demanava l’absolució dels acusats defensant que la jove havia accedit a mantenir-hi relacions sexuals. Sembla que aquest membre no s’ha basat en les diferents evidències que reflecteixen un relat de terror en què s’observa un continu patiment de la víctima, sense tenir en compte un poder brutal i degradant cap a ella.
ÀLEX GABARRÓS
BARCELONA
Equidistància
Vull reivindicar l’equidistància. Molta gent creu que és impossible mantenir-se equidistant al Procés però som molts els catalans que ni ens sentim independentistes ni estem d’acord amb l’actuació del govern i de la justícia espanyols. Som aquells que potser no ens sentim nacionalistes, ni catalans ni espanyols, però que podem estimar com ningú les llengües i les cultures de la terra que ens va veure néixer, sense per això identificar-nos amb els seus símbols. Alguns ens vam trobar en la manifestació minoritària del 7 d’octubre del 2017, de color blanc i sense cap tipus de banderes.
Demano als jutges que siguin prudents en les seves decisions, i penso que sigui quin sigui el delicte pel qual acabin jutjant els líders independentistes (desobediència, desordre públic...) hauria de merèixer penes diferents de la presó: inhabilitació, multa...
Vaig viure intensament els anys setanta, i enyoro les manifestacions unitàries i multitudinàries dels primers Onzes de Setembre. I si s’acaba celebrant un referèndum pactat per la independència de Catalunya, demano que es pacti que el resultat hagi de ser respectat per tothom almenys durant dues generacions.
RAFAEL CORTÉS
BARCELONA
On ens portarà el Procés?
Fa mesos que només sento a parlar de notícies sobre el Procés, propostes d’investidura impossibles i la resposta implacable del govern espanyol. Sincerament, estic cansada de llegir, escoltar i veure sempre a primera plana el mateix i tinc la sensació que estem encallats. I crec que no soc l’única, perquè fins i tot els que estan a favor de la independència de Catalunya ja no saben en qui confiar ni cap on anem.
És una sensació que tinc, que s’accentua quan vaig fora i els estrangers em pregunten que si ja tenim govern, que fins quan durarà això. Al final ja no sé què contestar, perquè jo mateixa m’he perdut entre tant d’embolic i entre tanta saturació d’informació.
NATÀLIA RODRÍGUEZ
SABADELL
