CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 08/07/2018

Agraïment pel campus de periodisme de l’ARA

Soc la Pau i aquesta setmana passada vaig participar en el campus de periodisme de l’ARA.

Estic fent aquesta redacció per donar-vos les gràcies a totes les persones que heu fet possible que aquesta setmana passada m’ho passés tan bé com m’ho vaig passar. També vull donar les gràcies als monitors: Roger, Mònica, Héctor i Noemí.

Tots aquests heu aconseguit que en 6 dies faci unes amistats insuperables, he après tant de les activitats que heu preparat com dels meus companys.

Al matí sempre fèiem activitats de periodisme superdivertides i a les tardes activitats molt variades, des de bicicleta fins a surf.

Per a mi ha sigut la millor experiència, des del moment en què em van dir que anava al campus i que havia sigut una de les seleccionades fins a l’últim dia.

PAU RIBES

ALMUSSAFES

Oblidem Franco d’una vegada

Una bona notícia. Sembla que finalment exhumaran el cos del dictador i el trauran del Valle de los Caídos, un tètric mausoleu on van deixar la vida milers de presos. Ara s’ha de donar una utilitat digna a aquest monument que mai s’hauria d’haver edificat. A més, s’ha de fer una altra cosa. M’explico. La Fundación Francisco Franco, a través del Valle de los Caídos, rebia una substanciosa quantitat de diner públic en l’època d’Aznar, que deixava sense pressupost la memòria històrica. El 2003 el PSOE, CiU i BNG van presentar una moció per promoure la il·legalització d’aquesta fundació, però el PP la va rebutjar. El 2015, en una entrevista a TVE, van preguntar a Rajoy sobre les subvencions a la Fundación Francisco Franco i va dir que no en sabia res (?), tot i que se sap que el govern de Rajoy ha repartit més d’un milió d’euros entre associacions homòfobes i ultracatòliques declarades “ de utilidad pública ”.

Ja n’hi ha prou! Ara és el moment de posar fi a la malversació de fons públics per mantenir aquesta nefasta fundació. No val l’excusa que la Fundación ha de custodiar els milers de documents de Franco. Aquests documents han de ser en arxius públics per donar-los una utilitat legal i objectiva, i no difondre idees d’un dictador sanguinari d’essència feixista que va edificar el seu imperi sobre milers de fosses comunes.

ALEGRIA JULIÀ

BARCELONA

Experts en integració

M’assabento d’una notícia (que un de cada quatre barcelonins ha nascut a l’estranger) que em provoca la necessitat de saber quina és la dada sobre l’empadronament a tot Catalunya. Faig la recerca a l’Idescat. Resultat: al voltant del 20% de la població empadronada a Catalunya és nascuda a l’estranger. Dades provisionals d’aquest any, sí, però s’intueix que seran molt similars a les de l’any passat. L’evidència d’aquestes dades em fa exclamar “Deunidó!” I després, amb més calma, manifesto: “Doncs quina magnífica feinada estem fent a l’escola catalana, i sobretot a la pública, esclar, des de fa dècades!” La història de Catalunya, del darrer mig segle aproximadament, ens ha convertit, als mestres, en uns experts en integració dels nouvinguts. I d’aquesta afirmació en tenim un exemple molt honorable: l’any 2018 tenim un conseller de la Generalitat (el Sr. Chakir El Homrani Lesfar) que, tot i ser nascut a la capital catalana, té orígens lluny de Catalunya. Hi ha, segur, altres exemples; però per a mi aquest és significatiu perquè ha arribat professionalment al càrrec que ara ostenta.

Esclar que hi ha molta feina a fer. Ho sabem. Per això treballem els docents. Sense defallir i intentant superar tots els esculls que ens trobem. El nostre alumnat és, sempre, la nostra prioritat.

JAUME PORTA I JOSA

AMPOSTA

Més continguts de