El mal negoci dels socialistes espanyols
Els socialistes espanyols han fet el negoci del Robert amb les cabres en perdre, gairebé d’una sola tacada, Catalunya i Andalusia. Però que ara ho atribueixin a un complot mundial, i concretament a l’independentisme, demostra un infantilisme impropi.
A Catalunya, ¿de veritat creien que podien anar de bracet del PP i Cs en les clavegueres de la justícia per demanar-li que impedissin als ciutadans votar, i que això els sortiria de franc?
¿Es pensaven que podien defensar, en una democràcia, que votar sigui il·legal, que apallissar iaies davant les urnes sigui legal i, tot plegat, perquè hi ha vigent una norma que es va fer sota amenaça de cop d’estat, i que la gent els hi acceptaria?
I a Andalusia, ¿creien que podrien seguir amb la mateixa política que ha oblidat les necessitats dels andalusos, perquè la xarxa de clientelisme corrupte i servil que tenen muntada allà des de fa 40 anys ja els proporciona vots suficients?
Els causants del desastre no veuen res d’això. Només veuen la palla a l’ull aliè. Per això Susana Díaz es lamenta de no haver parlat més de Catalunya, com si no tingués altres problemes.
No faran més autocrítica perquè en són incapaços i no tenen la humilitat necessària. Per això seguiran amb la cantarella de culpar Catalunya.
Esperem que arribi aviat la independència perquè llavors quedarà palès que els problemes són seus, la mala gestió ha sigut seva, qui ha mantingut els andalusos en la misèria han sigut ells i els culpables de la davallada només són ells.
MIQUEL GONZÁLEZ QUINTANA
MANRESA
Masclisme i democràcia
El 25 de novembre va tenir lloc, com cada any, el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència Contra les Dones. Les manifestacions de denúncia d’actes de violència masclista van ser el punt de coincidència de tots els que donem suport i reclamem solucions a aquest problema. Estem en la línia correcta quan la societat mira de fer visibles i condemnables aquests actes, però a vegades la justícia no acompanya, com en el cas de la Manada. Equiparacions salarials, paritat en tots els àmbits, educació a l’escola, etc. Tot això ajuda a fer que les dones siguin reconegudes dins la societat actual i siguin respectades. Pero hi ha àmbits en què és difícil, i en alguns casos impossible, que la dona sigui reconeguda com a igual amb l’home. Estic parlant de l’Església, l’exèrcit, la justícia, els bancs i les grans empreses. Quan un nen o nena entra en contacte amb algun d’aquests àmbits, sempre veu que els homes són els que manen. Queda clar que ells dominen, i les poques dones que estan al voltant seu són només ajudants que queden en segon pla. Sempre hi ha excepcions, com la filla del banquer i d’altres, però la tònica dominant és que els homes manen i no volen deixar de fer-ho. Vaticà i bisbats, consells d’administració, Tribunal Suprem i Tribunal Constitucional, cúpula militar, etc., són realitats que no ajudaran els nostres joves a millorar el futur.
DIONÍS BEL LÓPEZ
BARCELONA
Un gran navegant
Nando Muñoz va ser una gran persona, un gran amic i un gran navegant. Vam fer el que va ser la primera volta al món d’un veler espanyol a la regata Whitbread del 1982. Després va continuar navegant, el mar va ser la seva vida. Va navegar per tots els oceans de la terra... El fet de ser també un gran metge el va convertir en l’home providencial en les circumstàncies crítiques que sempre apareixen. Ara navegarà pel cel blau, més blau que el seu mar de l’Escala que ell tant estimava. Nosaltres el veurem allunyar-se cap a l’eternitat. Ens retrobarem allà, ell i nosaltres, els seus amics... per tornar a riure i prendre’ns el pèl els uns als altres i parlar del que ens interessa i ens fascina, de sempre.
JOAQUIM COELLO
BARCELONA
