13 dies de soroll
Finalment, tretze dies després que el nen de dos anys caigués en un pou de Màlaga, l’han pogut treure. Durant aquests dies moltes converses estaven centrades en aquest tema. Es feien especulacions del que havia passat, de quan el traurien... La notícia ha causat un rebombori important, però ¿era necessari? Els mitjans de comunicació només feien que parlar d’això, i ara així perquè la gent s’hi interessava i volia saber com acabava, que és el que havia passat... Tot plegat converteix el drama en un xou mediàtic.
Està bé preocupar-nos-en, però ¿és realment necessari ficar-nos en la vida dels altres?
ALBA COTO ESCOFET
GIRONA
El tramvia a Barcelona
És increïble la frivolitat dels polítics i la manera que tenen de gastar els diners que no són seus. Fa quatre dies van aixecar la Diagonal i ara, després de discussions eternes, volen tornar a fer-ho.
ANGEL MARCO
SANT JUST
Indignació
Ja fa temps que no estic gaire d’acord en com gestiona el procés independentista Esquerra Republicana de Catalunya. Aquesta sensació s’alimenta de moments importants en què el partit ha pres decisions equivocades. Per exemple: que el president del Parlament, Roger Torrent, negués la delegació del vot a Carles Puigdemont, el president legítim de Catalunya. No hauria d’haver acceptat que el jutge Pablo Llarena estigués per sobre del Parlament a l’hora de dir qui pot ser diputat i qui no. Crec que en les mateixes circumstàncies els presidents anteriors no ho haurien fet d’aquesta manera.
D’altra banda, Oriol Junqueras, amb tot el respecte i la pena per l’empresonament que està patint, es va afanyar a dir que anava sol a les europees en lloc de buscar un projecte català unitari. El mateix fa Ernest Maragall a les municipals de Barcelona. Que no diguin que així es guanyen més vots: no és veritat perquè l’efecte unió per una causa comuna fa molt en unes eleccions. Que Joan Tardà no digui que només ells són republicans i d’esquerres. Pel que fa a mi, espero molt del projecte il·lusionant de Jordi Graupera i també, per descomptat, de Joaquim Forn, una persona amb molta experiència i que va fer moltes coses bones per Barcelona amb l’alcalde Xavier Trias.
DOLORS BOTET
BARCELONA
Julen
S’ha treballat intensament minut a minut pel rescat del Julen, que va caure en un pou a la localitat de Totalán. Els cossos de salvament hi han treballat sense cap descans, nit i dia, amb el propòsit d’arribar fins al nen. Mentrestant, tot han estat ànims cap a la família. L’esperança del rescat estava posada en l’esforç de tots plegats i en el convenciment que el nen era viu.
Però la naturalesa de les coses s’ha imposat: massa dies perquè un nen tan petit pogués sobreviure. I l’únic que es pot fer ara és acollir el cos del Julen perquè descansi en pau i mostrar l’agraïment a tots els que han posat tot l’esforç per arribar fins al petit Julen.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Una obsessió malaltissa
No sé si es tracta d’una obsessió compulsiva que surt reiterativament cada any, en un moment o altre, a la palestra dels disbarats. Em refereixo a la unió dels dos tramvies per la Diagonal, quan la majoria de barcelonins hi estan en contra, sense fer esment dels veïns i els botiguers de l’avinguda. La remodelació de la Diagonal feta pel govern Trias és va fer pensant en el ciutadà, no en els vots. El desgavell circulatori d’aquesta unió provocarà embussos de traca i mocador, no per alabar, sinó com a signe de protesta. S’hauran de canviar els sentits dels carrers que la creuen, adequar els semàfors al pas preferent del tramvia, reduir carrils, etcètera. Esperem que el govern que surti de les pròximes eleccions aturi aquest projecte destructiu pel bé de la ciutat.
PERE MANUEL GIRALT PRAT
SANT JUST DESVERN
