CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 02/02/2019

La caravana de la vergonya

Imatges dels cotxes dels Mossos portant els presoners i presoneres des de les presons de Lledoners, Mas Enric i Puig de les Basses cap a Brians 2, per agrupar-los i entregar-los a la Guàrdia Civil perquè, amb un furgó amb cel·les, els portin directament fins a Madrid. Això quedarà inscrit en els annals de la història de Catalunya, i per a la seva vergonya, d’Espanya. El relat no canviarà, per molts reportatges que prepari l’ínclit ministre d’Afers Catalans, Josep Borrell, el desinfectador de catalans independentistes, que ha encarregat a Irene Lozano que vagi a escampar la bona nova per aquests mons de déu amb el vídeo La España real. En castellà tenen el refrany “Dime de qué presumes y te diré de qué careces ”, en català és més concís i gràfic: “Qui presum, fa fum”. Potser es pensen que en altres països són uns tòtils i amb la cortina de fum escampada s’empassaran la seva versió.

Una caravana amb innocents que se’n va cap a les presons de Madrid, on seran jutjats en una farsa sense precedents en la història de la justícia d’Europa. Això sí que passa a l’Espanya real!

JORDI LLEAL I GIRALT

BADALONA

Jo, autobús elèctric

Altre cop torna la intenció de fer passar un tramvia per la Diagonal. Aquesta infraestructura ja es va consultar als ciutadans de Barcelona, que van dir que no la volien. Ara basant-se en unes enquestes ens diuen que sí que la volen. Ens passem els dies demanant un referèndum, alabem la democràcia sòlida de Suïssa, on quasi tot es consulta a la ciutadania, i en canvi no tenim el valor de consultar a la gent i així donar una satisfacció a la ciutadania. Després hi ha partits que no entenen que no se’ls torni a votar.

Segons un article publicat el 2016, el cost d’aquesta obra ascendia a uns 175 milions d’euros, perquè s’ha de reformar altre cop tota la Diagonal. Davant d’aquesta inversió existeix la possibilitat de l’autobús elèctric, amb molta més mobilitat, sense cap tipus de contaminació i de fàcil retirada en cas d’avaria. Crec que a Barcelona ja n’estan funcionant. Tenint en compte el cost de cada autobús, incloent-hi les terminals de recàrrega, i projectant unes 24 unitats, 12 circulant en cada direcció, és evident l’estalvi que es podria aconseguir, un estalvi que es podria dedicar a altres mancances de la ciutat, com habitatge social. Jo els convido que siguin valents i preguntin als barcelonins i barcelonines què és el que volen. Jo acceptaré el resultat.

JAVIER BALLESTER

BARCELONA

Una artista a la Bisbal

He visitat a la Bisbal d’Empordà les instal·lacions La gruta i El cosmos, de l’artista italiana Madeleine Spierer (Trieste, 1926). És difícil d’imaginar quan puges per les escales que trobaràs a l’arribar dalt dues estances on una artista exposa el seu art de tal manera que et veus entrant en un món d’increïble imaginació, fins al punt d’haver-les convertit en dues obres d’art. Un art fet amb paper, cartró, materials reciclats i envoltat de color.

Després m’han convidat a visitar el pis on viu, no gaire lluny, i allà també he entrat en el seu món artístic: les grans pintures pengen de les parets il·luminant cada habitació, les petites escultures fetes amb cartró i cola i que són com figures humanes que et sorprenen en racons inesperats, a la vegada que els gravats també mostren el seu traç i la seva manera d’entendre l’art. Una manera abstracta des dels primers anys, que van ser fa molts, perquè ella té una llarga trajectòria artística.

Tot plegat una obra que combina perfectament amb les parets d’aquests llocs més antics de sostres alts, pintures decoratives del passat i terres de rajoles clàssiques.

EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

Més continguts de