Error històric
D’aquí uns mesos alguns miraran enrere i veuran que per la “dignitat” de Catalunya ho van fer saltar tot pels aires. Veuran que no van saber negociar, que no tenien cap estratègia i que estem pitjor. Això sí, per als hiperventilats serem dignes de Catalunya. I per a la resta tindrem un govern del PP+Cs+Vox i haurem tombat els millors pressupostos per a Catalunya de l’última dècada (no els que desitjaríem).
Aquesta mateixa sensació vam tenir molts després de la DUI aprovada l’octubre del 2017 pel Parlament de Catalunya, que per cert mai es va publicar al DOGC, ja que tampoc ningú havia preparat res. Un cop més la “dignitat” de Catalunya. És dur, però si mirem enrere no va servir per a res.
L’independentisme està carregat de motius i l’estat espanyol té una llista interminable de greuges amb Catalunya. Però hi ha una cosa que sempre s’imposa, la realitat, i sembla que molts no ho volen veure. Avui no tenim una majoria suficient per tombar l’Estat i per tant hem de conviure amb ell. La dignitat de Catalunya és important però el benestar dels seus ciutadans possiblement molt més.
Jugada mestra mentre ens prenen el pèl un cop més als independentistes.
XAVIER VALLS
BARCELONA
Greu error d’una secretària d’estat
Ha arribat la disculpa de la secretària d’estat d’Espanya Global per haver comparat el referèndum del Primer d’Octubre amb una violació. Ha dit que no va ser “la millor de les comparacions”.
Certament, hi ha comparacions que no es poden fer. Si estem en un moment que comença a haver-hi una certa sensibilitat per la gravetat de les agressions sexuals és perquè se senten veus que abans eren silenciades o amagades.
El fet que ara als mitjans de comunicació es facin públiques situacions d’abusos sexuals, d’actes violents masclistes i d’assassinats de dones és perquè la societat s’ha conscienciat per fi d’un fet contra el qual mai no es pot abaixar la guàrdia, ni, encara molt menys, banalitzar-lo, tal com ha fet la secretària d’estat amb la seva comparació, tan desafortunada.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Prevaricant
Aquest 12 de febrer ha començat el judici sumaríssim contra l’independentisme català. Deu líders polítics i dos dirigents d’organitzacions civils estan acusats de delictes de rebel·lió i sedició. A Catalunya la societat ho està vivint molt malament i està esgotada d’haver d’estar manifestant-se contínuament. Ara tothom està molt centrat en saber quants anys de condemna els cauran als acusats, però em sembla que el tema important no és que la justícia espanyola faci un judici just i proporcional, sinó que hagi prevaricat admetent el cas com a possible delicte, perquè no hi ha dubte que no n’hi ha hagut cap (així ho van certificar les justícies d’Alemanya, Suïssa, Bèlgica i Escòcia a l’hora d’examinar les peticions d’extradició amb què Espanya reclamava els polítics catalans que es van exiliar en aquests països). Per tant, encara que hi hagués absolucions o condemnes baixes, ja hi ha hagut prevaricació, perquè s’ha utilitzat fraudulentament la justícia per fer por i amenaçar un moviment polític.
Es demana un referèndum d’autodeterminació vinculant, un projecte tan legítim com qualsevol altre. El referèndum autoorganitzat de l’octubre del 2017 va ser tan sols una mobilització per fer-se escoltar. Espanya, en lloc de gestionar políticament un problema polític, l’ha derivat a la justícia, i ara estem aquí: patint un judici polític impropi d’un país de la UE.
JORDI ORIOLA FOLCH
BARCELONA
