El PSOE i el diàleg
Amb els catalans el PSOE no negocia res: Iceta ha de presidir el Senat sense cap contrapartida i punt. És el diàleg dels autoanomenats espanyols obrers socialistes, que diuen que són federalistes. No em ve de nou: Sánchez creu que pot posar i treure càrrecs a dit, sense negociar ni pactar amb els grups parlamentaris. Una mena de caciquisme polític. Pel que fa al PSC, hauria de tenir la dignitat que tenia l’any 1977, quan Benet, Candel i Cirici sí que representaven Catalunya al Senat. En canvi Iceta, amb tots els respectes, quina mena de regió vol representar? Quina mena d’aspiracions expressa? Quina voluntat majoritària transmet? Així estem i així anem. Fins quan?
JOAN BETRIU
BARCELONA
Marchena
Quan va començar l’esperpèntic judici, semblava que Marchena volia donar l’aparença d’una certa bonhomia i equanimitat, i, encara que es va treure de la màniga mesures com no poder confrontar els testimonis dels policies amb vídeos, tallar més les defenses que les acusacions i algun altre detall, semblava que, malgrat tot, volia mantenir-se neutral. Des de fa un parell de setmanes, però, la cosa ha canviat. Potser perquè en lloc de policies i funcionaris que el que deien ja li anava bé, ara es troba al davant votants i civils que expliquen coses que ell i tots els que seuen al seu mateix banc no voldrien sentir. A Marchena no és que li hagi caigut la careta, sinó que la careta li ha sortit volant, i ha deixat a la vista la veritable cara del personatge.
AGUSTÍ VILELLA I GUASCH
CAMBRILS
Eleccions europees
És molt important votar groc al Parlament Europeu -cadascú segons la seva ideologia- i començar a bastir aliances amb els pobles d’Europa; primer amb nacions sense estat i tot seguit amb estats de la UE com Irlanda, Dinamarca, Bèlgica, Holanda, Suècia, Finlàndia o la República Txeca. Després caldria establir complicitats amb grups polítics progressistes d’arreu de la UE, com els verds alemanys, la Generació Socialista de Benoît Hamon o Democràcia 66 d’Holanda. Tenim al davant una tasca ingent. Posem-nos a treballar.
JOSEP LOSTE
PORTBOU
Visibilització femenina al cinema
Obro la cartellera per veure quines pel·lícules fan. Molts dels títols els desconec, així que m’entretinc llegint les sinopsis. L’argument d’una de les pel·lícules em crida l’atenció, i per tant decideixo veure el tràiler. I la descarto. Sabeu per què? En els quasi tres minuts que dura el vídeo, únicament hi surt una dona, durant un segon, i no se la reconeix. Decideixo buscar més informació sobre el càsting del film. D’entre els nou noms que hi apareixen, només un correspon a una actriu. Coneixeu el test de Bechdel? És un recurs que permet avaluar la participació femenina en una obra literària o audiovisual. Les regles són senzilles: que hi surtin almenys dos personatges femenins, que mantinguin una conversa entre ells i que la conversa no tracti sobre homes. Diuen que el cinema és un reflex de la societat. Què en penseu?
CAROLINA GARRIDO SOLER
TARRAGONA
Herència i gent gran
Em commou la soledat que pateix la gent gran al final de la seva vida -quan més atenció necessita- i moltes vegades els mateixos fills se’n desentenen (fins i tot hi ha casos de maltractament psicològic). Crec que sense respecte als pares no hi ha dignitat. Per això, amb encert, el departament de Justícia vol modificar el Codi Civil de Catalunya de manera que aquests pares puguin desheretar els fills. Això comportarà la pèrdua del dret a la llegítima.
ANNA MARIA MUNTADA BATLLE
GRANOLLERS
