CARTES I MISSATGES
Opinió Cartes 21/11/2019

Cartes a la Directora 21/11/2019

3 min

Calia fer ús de la violència?

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

L’acampada de plaça Universitat ha estat desallotjada. Centenars de persones portaven acampant-hi més de 20 dies de manera pacífica. S’havia generat una dinàmica sana: es feien assemblees, cinefòrums, ciutadans externs hi portaven menjar, mantes, palets, etc. Jo mateixa vaig passejar per allà i s’hi respirava un clima de solidaritat, d’esperança i d’inclusivitat.

Tothom sabia que arribaria el dia que haurien d’abandonar les tendes i marxar altre cop cap a casa. Tanmateix, ¿cal utilitzar la violència per fer-ho? En trenta minuts, els Mossos ja havien desallotjat la plaça, però a quin cost?

Tinc amics que eren allà, persones a les quals no els van permetre recollir la seva tenda, ni agafar les pertinences que tenien a dins. Altre cop s’ha utilitzat la violència, quan des d’un principi la majoria que eren allà no han oposat resistència. La vulneració de drets i la imatge antidemocràtica que es transmet són lamentables.

SARA SÁNCHEZ SOLER

BARCELONA

Amnistia Internacional i els ERO

Llanço dues preguntes. La primera: si els presoners per als quals Amnistia Internacional ha demanat la llibertat immediata no fossin Cuixart i Sànchez i fossin opositors, posem per cas, veneçolans o turcs, per exemple, ¿quant temps passaria fins que partits polítics de tota mena i el mateix govern espanyol demanessin que s’apliqués el dictamen de l’ONG esmentada? Com que no ho són, la demanda ha estat acollida amb total indiferència, quan no menyspreu o silenci, igual que ho va ser la del Grup de Detencions Arbitràries de l’ONU fa uns mesos. La segona pregunta: ¿obrirà el Tribunal de Comptes espanyol una causa contra els ara condemnats a Andalusia pel cas dels ERO perquè tornin els gairebé 700 milions d’euros malversats de les arques públiques andaluses? Si fos un tribunal coherent, ho hauria de fer, igual que va obligar el president Mas i altres condemnats catalans a tornar els 5,5 milions d’euros que es van gastar en el referèndum del 9-N.

Ja fa molt de temps que estem veient que la justícia no és igual per a tothom, especialment si aquest tothom afecta persones vinculades amb el procés català.

JOANA RAJA RIGALL

RIPOLLET

L’apogeu del ‘menjar real’

Els nostres avis ja ho feien, però ara en diuen real food. Ens hem tornat bojos pels aliments ecològics, de km 0 i sense conservants. Tothom té alguna cosa a dir sobre el menjar processat i ultraprocessat. Com hem arribat fins aquí? ¿A convertir en moda els hàbits dels nostres ancestres? El que passa és que el màrqueting pot amb tot, i ara ens fa tornar bojos per menjar productes naturals. Les xarxes socials en van plenes. Healthy food, real food. A l’escola ja ens van explicar que havíem de menjar sa, que havíem de menjar fruita, però, esclar, si t’ho diu un instagramer...

MARIONA VIDAL PONS

TARRAGONA

Discriminació

Una neta nostra de 13 anys pateix, des de fa un any, una alopècia areata. És una malaltia autoimmunitària que provoca extenses àrees de calvície. Els efectes que això comporta per a una nena d’aquesta edat tothom se’ls pot imaginar. És evident, doncs, que va amb gorro. Fa pocs dies, acompanyada de la seva mare, va anar a fer-se el DNI a la comissaria de l’avinguda St. Antoni M. Claret. En el moment de fer-li la fotografia, li diuen que ha de ser sense gorro. El motiu que exposa no serveix. Li proposen posar-se un mocador i al·legar motius religiosos. És a dir, fer-se passar per musulmana per exemple, i cap problema.

Posteriorment van anar a fer una compulsa de la fotocòpia del carnet, i una altra funcionària els hi diu, altiva: com li han deixat a aquesta nena fer-se la foto amb això (el mocador) al cap?” Que cada lector en faci les seves valoracions.

BERNAT SERDÀ BERTRAN

GIRONA

stats