Cartes a la Directora 24/01/2020

Veto parental?

Teníem assumit que el capitalisme és l’amo de tot allò material que tenim, però sembla que els addictes a aquesta ideologia estenen també la propietat als fills, com a amos d’aquestes persones i dipositaris dels valors que cal inculcar-los, al si de la família i de l’escola, també confessional.

Obliden que la dignitat i llibertat dels fills i filles és patrimoni dels mateixos fills i filles com a éssers humans que són, i en tot cas els adults -pares, mares i mestres- farem bé d’acompanyar-los discretament, en el seu creixement i itinerari formatiu, afavorint-los una educació en valors morals i democràtics. Els pins, doncs, a l’ordinador i prou.

MARC ANTONI ADELL

VALÈNCIA

Que els arbres no ens amaguin el bosc

Durant els judicis del Procés ens han omplert el cap amb tota mena de tecnicismes jurídics, n’hi ha hagut per donar i per vendre i tots n’hem anat aprenent alguna cosa, poca, entre aquest batibull d’informacions que ens arriben de totes bandes. Però no hem d’oblidar el que realment importa: el que hi ha al darrere dels judicis és, ni més ni menys, una repressió sense parangó en altres països democràtics.

Ni aquests judicis ni els empresonaments previs no s’haurien d’haver produït de cap de les maneres.

L’estat espanyol ens priva de les nostres llibertats i manifesta que mai reconeixerà el nostre dret a l’autodeterminació.

Davant d’aquesta actuació unilateral de tots els governs del Regne d’Espanya no es pot fer altra cosa sinó deixar de complir les lleis injustes. I això és el que ha passat, s’ha donat una situació il·legal legítima i una forta, fortíssima, repressió com a única resposta. No ho oblidem quan ens parlin de marcs jurídics i d’altres qüestions similars.

TERESA CALVERAS

BARCELONA

‘Gloria’

La setmana del temporal Gloria ens posa davant el mirall de com estem tots en mans de les inclemències i desgràcies que es poden esdevenir sense que hi puguem fer res, o ben poc.

Agraeixo les recomanacions de tots els serveis que han estat treballant per poder garantir la prudència davant l’aigua, pluja, vent i neu, malgrat que no tenim les infraestructures preparades davant els rècords històrics de la tempesta Gloria. Quan minvi, quan puguem tornar a la quotidianitat habitual, serà el moment de prendre mesures factibles per frenar tot allò que està accelerant el canvi climàtic.

Que l’emergència climàtica no quedi escrita en clau de bones intencions, sinó que siguin accions reals de tothom.

EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

Tolerància i acceptació

Sovint es confon tolerància amb acceptació. Tolerar des d’un punt de vista social es refereix al respecte cap a les idees, preferències, formes de pensament o comportaments de les altres persones. Tolerar inclou no estar d’acord i alhora respectar la manera de pensar diferent.

Avui sembla que no estar d’acord amb algú suposi una ofensa cap al proïsme; has d’acceptar el que diu i, si no, vas contra la llibertat. És per això que es creen cada vegada més vedats tancats d’opinió, fins i tot d’amistats.

Situacions com aquesta són una oportunitat per acostar-nos a nous coneixements i pensaments per a la societat moderna.

És, doncs, una privació de la llibertat i en definitiva de la felicitat per a qualsevol persona.

CRISTINA CASALS MASSÓ

ESPLUGUES DE LLOBREGAT