CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 31/01/2020

Un club masclista

Ser una dona al Tennis Pompeia és tot un repte: quan es van refer els vestidors només van reformar els masculins. Fa mesos que demanem que facin obres als femenins -plens de forats, esquerdes i floridures- sense èxit, fins que diumenge es va desprendre la teulada del porxo. Han hagut de precintar quasi tot el club, en estat deplorable per presumpta negligència de la junta. El vestidor femení és perillós però no el tanquen. L’últim document de la junta, en què evidentment no hi ha dones, diu que “lamentablement” s’han de fer obres al vestidor femení. De moment ens canviem sota el risc de perdre la vida a l’espera de ser confinades en un barracó, que no acaba d’arribar.

ANNA POU VAN DEN BOSSCHE

BARCELONA

Observem

Calella de Palafrugell va estar fortament afectada pel temporal Gloria, que ens va colpir la setmana passada. Les imatges que circulen per les xarxes són impactants. Les conseqüències van ser fatals i és ara quan podrem observar la implicació dels servidors públics a la costa catalana.

TOMÁS ESPUNY CARREÑO

BARCELONA

El meu petit país

Fa massa temps que veiem un creuament d’interessos de partits, entitats i societat, en una lluita constant per veure qui venç l’altre. Som uns quants els que sortim de casa per denunciar aquesta deriva institucional. I jo em pregunto: on són els constructors del país republicà que volem per a Catalunya? Escric aquestes línies pensant en totes les persones que no volem el que tenim perquè ja no ens satisfà, no ens ajuda i no ens albira cap futur. Ara tindrem un altra oportunitat per construir el que volem, hem d’estar a les urnes i al carrer. Deixem la comoditat de la llar i sortim, inflem les veles d’aquest vaixell que és el nostre país.

JESÚS RIBERA I RUBIES

BARCELONA

No són propietat nostra

No sempre és fàcil acceptar que els fills no són propietat nostra. El millor que podem oferir-los, a més de cuidar-los i estimar-los, és una bona educació. Això passa per ensenyar-los a entendre el món on viuen, tant si ens agrada com si no, que tinguin esperit crític i siguin persones respectuoses. Els vetos parentals l’únic que fan es tancar els ulls a les realitats que ens envolten, i deixen passar l’oportunitat que professionals els acostin al coneixement des del respecte.

MARIA LÓPEZ

BARCELONA

La formació religiosa i moral dels fills

En resposta a l’article de Daniel Gamper, del 20 de gener, “Traieu de l’escola aquestes mans tan brutes”: quan la ministra d’Educació nega que els fills pertanyin als pares, està aplanant el camí perquè sigui el govern el que eduqui els nens segons la seva ideologia. I això és deixar una porta oberta al totalitarisme.

L’art. 26.3 de la Declaració Universal dels Drets Humans declara: “Els pares tindran dret preferent a escollir el tipus d’educació que s’haurà de donar als seus fills”. Es vulnera aquest dret quan es transmet als alumnes una concepció de l’afectivitat i de la sexualitat que contradiu les conviccions dels pares i mares fidels a qualsevol de les grans religions existents avui al nostre país. L’amor i la sexualitat no són èticament indiferents, afecten molt les relacions personals i la vida social.

Els pares no podem quedar reduïts a uns simples proveïdors de béns i serveis, amb totes les responsabilitats, mentre els governs usurpen la nostra potestat educadora.

CARLES ROS I ARPA

BESCANÓ