Cartes al Director 22/08/2015

La paraula ‘ancià’

Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, la definició de la paraula ancià és, senzillament, “persona de molts anys”. Durant milers d’anys, el fet de ser ancià ha tingut un valor socialment positiu. Una persona anciana mereixia el respecte de la col·lectivitat i se la tractava amb cura i dignitat, encara que només fos per aprofitar la seva acumulació de saber i experiències viscudes.

Avui dia, a les societats desenvolupades, només es valora positivament la joventut, el que es nou, mentre que les coses velles ja no serveixen i s’han d’arraconar. Passa el mateix amb els ancians, a qui s’anomena absurdament “gent de la tercera edat”, tot per no fer servir la paraula ancià, perquè socialment està mal vista.

Cal que les futures generacions recuperin el respecte pels ancians, com es feia en les antigues civilitzacions. I han de tenir molt present que, si viuen molts anys, ells també arribaran a ser ancians i voldran ser respectats, com a tals, per tot el que hauran fet per la societat al llarg de la seva llarga vida.

PERE LLEAL GIRALT, TIANA

Eix social o eix nacional?

Diuen que aquestes eleccions tenen un doble eix: el nacional i el social. Però aquesta dicotomia té trampa, perquè els defensors de l’eix social exclouen l’eix nacional i, en canvi, els defensors de l’eix nacional no exclouen l’eix social.

Es pot voler la independència de Catalunya precisament per tenir eines noves i millors que ens permetin treballar i promoure l’eix social. Ara bé, els que defensen només la lluita social exclouen del tot l’aspiració nacional de Catalunya.

Si en les eleccions del 27-S guanyen els que defensen únicament l’eix social, s’haurà perdut una gran oportunitat per aconseguir una eina imprescindible per a la millora de les polítiques socials. És més: hi ha molts simpatitzants i votants d’aquestes formacions polítiques no sobiranistes que també desitgen la independència, perquè saben que d’aquesta manera podran continuar defensant la seva ideologia en un nou estat.

Que ningú s’equivoqui, aquestes eleccions només tenen un eix: el nacional. La resta són fal·làcies malintencionades i interessades. No fem el joc als unionistes.

TERESA ESCODA I ARBULO, AVINYONET DEL PENEDÈS

L’esquerra hi té molt a dir

Els líders dels partits d’esquerres diuen que el procés sobiranista no té sentit si no va lligat a la defensa de les polítiques socials. Estem d’acord: la independència és un instrument per decidir -amb recursos suficients- les polítiques socials i infraestructures que necessitem. En definitiva, decidir sobre el nostre futur.

Molts catalans pensem que l’estat espanyol no ens defensa. Ens sentim desprotegits i exclosos. No entenem que una solidaritat fiscal raonable s’acabi convertint en una càrrega insuportable i sense límit en el temps. No entenem una política d’inversions públiques a Catalunya que limita el nostre creixement i benestar.

Malgrat això, els líders de l’anomenada esquerra catalana es mostren contraris o ambigus respecte al sobiranisme. Com si la permanència a Espanya fos cap garantia d’aconseguir el que demanen al sobiranisme. Els animo a lluitar per la sobirania de Catalunya i, un cop aconseguida, a defensar les polítiques socials que pregonen.

JOAN PRAT JUSTRIBÓ, MATADEPERA

Merkel i el rescat grec

Ves quina casualitat: després d’acordar l’import del rescat grec, l’empresa alemanya Fraport ha aconseguit la concessió de 14 aeroports grecs per 1.200 milions d’euros. O sigui: valorats a preu de saldo, perquè entre aquests aeroports hi ha el de Salònica, la segona ciutat del país, i els de les turístiques illes de Míkonos i Santorí.

Al final, Tsipras ha hagut de cedir a les privatitzacions... Es confirma, una vegada més, que Merkel no dóna res a canvi de res.

PERE PI CABANES, SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ

L’impacte dels creuers

És cert que els grans creuers que amarren al port de Barcelona suposen un important impacte econòmic per a la ciutat: els milions de turistes que transporten dinamitzen l’economia de la capital catalana i fomenten l’ocupació de milers de barcelonins.

No obstant, no hem d’oblidar un altre tipus d’impacte totalment negatiu: la contribució d’aquests immensos vaixells a la contaminació de la nostra ciutat, ja que els seus motors continuen encesos mentre estan atracats al port.

Aquesta situació es podria corregir si es proporcionés energia elèctrica als vaixells des de l’exterior. Potser, fins i tot, es podria vincular la producció d’aquesta energia a fonts renovables, i d’aquesta manera també s’impulsaria un sector de futur en hores baixes.

El consistori barceloní proposa limitar el nombre de creuers a la ciutat, però això podria afectar els ingressos del turisme a Barcelona. En lloc d’això, es podria prohibir temporalment l’amarratge dels vaixells que no s’adaptessin a les exigències energètiques proposades.

MARTÍ GASSIOT, BARCELONA

Catalunya, a l’elit del ‘horseball’

A Catalunya tenim els millors equips de horseball (bàsquet a cavall). Enguany, quatre equips catalans han disputat la final del campionat espanyol en categoria masculina i femenina. Els guanyadors (l’Hípica Malla i el CEEC de Cardedeu) tenen dret a competir per ser els millors d’Europa.

Els equips de horseball europeus compten amb el suport de les seves federacions, amb el corresponent reconeixement social.

Molts d’aquests nois i noies no podran fer realitat el seu somni de jugar aquesta Champions per l’elevat cost que suposa i que sempre han de pagar de la seva butxaca.

Com a familiar d’una d’aquestes esportistes, trobo una gran injustícia que aquests nois i noies, que es juguen el físic i el del seu cavall i que estan a un nivell competitiu tan alt (la majoria d’integrants de la selecció espanyola són catalans), no rebin el suport de cap institució pública.

MAITE PICÓN JIMÉNEZ, BARCELONA

Regalar vida

Vull donar les gràcies públicament a tot l’equip humà i professional de trasplantament hepàtic de l’Hospital Clínic de Barcelona. No trobo prou paraules d’agraïment per transmetre la gran professionalitat, passió, humanitat i dedicació de tota aquesta unitat.

Tot plegat ha estat possible gràcies al progrés de la ciència i la tecnologia durant els últims anys. Per això, és bàsic que es doni suport i no s’aturi l’aportació de recursos a la recerca, ja que tenim un dels millors potencials científics del món.

LAURA GELI JULBE, BANYOLES