Segurament, a la Diada d’aquest any no hi haurà tanta gent com altres anys. Tots sabem que el fet de sortir al carrer més d’un milió de persones tants anys seguits, reclamant la llibertat del seu país, no ha passat enlloc més del món! No ens deixem enganyar pels de sempre. Hi ha por als contagis. També reconec que hi ha desencís pels últims moviments polítics catalans, que estan massa desunits. Però estic segur que, a part de Barcelona, si comptéssim totes les petites manifestacions, ofrenes i parlaments que es faran arreu del Principat, la xifra que cada any es repeteix enguany ens deixarà garratibats i serà de nou immensa.
ALBERT ALTÉS SEGURA
LLANÇÀ
El preu de la llum
Cada dia, quan poso en marxa la televisió, només es parla, principalment, del preu de la llum. Mentre tothom es concentra en aquest problema, oblida la realitat de la resta dels nostres problemes. Em refereixo a l’augment de preus del gas, l’aigua, el combustible, els lloguers, els aliments, els enterraments; a l’atur, el salari mínim, el sou dels polítics, i un llarg etcètera. Però sembla ser que a Espanya només hi ha un problema: el preu de la llum. Segurament l’Estat s’encarregarà durant un temps de normalitzar aquest increment, que probablement tindrà una solució molt poc favorable per als ciutadans. I la resta dels nostres problemes quedaran en espera. Una vegada més es demostra que l’elecció dels nostres polítics té una complicada solució. Sempre ens diuen el que volen fer, com ho faran i, per últim, per què no s’ha pogut fer.
JOSEP MEGIAS VERGES
SANT ADRIÀ DE BESÒS
Tots hi hem perdut
A aquesta pandèmia de moment no se li veu el final, però sí les conseqüències que en certa manera ens han canviat la vida. Han augmentat les depressions, els suïcidis, els comerços tancats, l’atur, la misèria i la soledat dels que no tenen més companyia que els silencis. Cinc rebrots i l’obligada desescalada amb mesures molt estrictes. Malgrat el perill de contagi la joventut desenfrenada vol respirar llibertat: botellons sense prendre mesures de seguretat, mascareta, distàncies, etcètera. La inconsciència per manca de maduresa els fa pensar que la joventut és una barrera al contagi. Mentrestant, els sanitaris, metges, infermeres, auxiliars, portalliteres, secretàries, etcètera, han rebut de valent exposant-se a contagiar-se malgrat estar vacunats. Hores i més hores de treball no computades i moltes vegades sols un somriure per agraïment, que ja és molt.
PERE MANUEL GIRALT I PRAT
SANT JUST DESVERN
Humanitzar la política
Necessitem que les persones que es dediquen a la política entenguin el vincle afectiu i la importància dels primers anys de criança. Que polítics, polítiques, empresaris i empresàries entenguin que hi ha uns anys clau a la vida d’una persona. Necessitem polítics que entenguin la teoria sistèmica, la teoria de l’aferrament, la configuració del cervell segons si les teves necessitats han estat cobertes durant la infància... Necessitem que les persones que es dediquen a la política entenguin que les batalles d’egos que hi ha d’adults, les enveges, les lluites de poder, el deliri per acumular possessions i diners, tan sols són formes inútils d’intentar cobrir aquelles necessitats que van tenir d’infants i que els adults no van saber veure i ni atendre. Les guerres externes són un reflex de les guerres internes. La violència es gesta en el moment que un infant no té les seves necessitats primàries cobertes: la seguretat física, la seguretat emocional i els estímuls necessaris per desenvolupar-se i créixer. La cura dels primers anys de vida ha der ser la màxima prioritat d’un país que vetlli pel seu futur. Necessitem humanitzar la política.
M. HELENA TOLOSA
SANTA COLOMA DE FARNERS
