El dia 14 de juny va sortir en el DOGC la resolució de la retirada de dos concerts educatius que poden abocar al tancament d’aquesta petita però gran escola. L’escola està formada per 180 alumnes i 14 docents. L’escola Sanfeliu té més de 60 anys al servei d’un barri del mateix nom de l’Hospitalet. Les famílies, alumnes i exalumnes van recollir en una setmana 4.500 signatures i el 29 de juny es va fer una concentració davant l’Ajuntament de l’Hospitalet, on les vam entregar al regidor juntament amb un escrit que explicava quin significat especial i peculiar té l’escola i què la fa diferent. També va sortir la notícia a TV3 i la televisió de l’Hospitalet.
Ara tot està parat. Famílies, alumnes, docents i direcció estem esperant resposta amb la incertesa de què volen fer amb l’escola. Perquè són ells qui han de decidir el nostre futur immediat. El departament d’Ensenyament diu que ells no hi poden fer res, que aquesta decisió ve de més amunt. Tenim 180 alumnes que encara no saben què faran aquest setembre. Què és el que s’han de pensar tant? Qui és el responsable d’aquesta decisió? Què esperen?
MONTSERRAT REIG BUSÉ
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
Cuba: la revolució frustrada
Amb Batista, Cuba era un casino nord-americà i la seva riquesa estava en mans d’uns pocs. Quan Castro va entrar a l’Havana enderrocant el dictador, l’horitzó era el d’una revolució romàntica allunyada de qualsevol totalitarisme. En pocs dies va rebre el reconeixement oficial d’Eisenhower. A l’impulsar la reforma agrària i la nacionalització d’empreses per recobrar sobirania, les desavinences amb els EUA van portar amenaces d’intervenció i restriccions comercials que van devastar l’economia de l’illa. En plena Guerra Freda, l’URSS va allargar la mà i així va començar el viatge cubà cap al totalitarisme. Poc després, la invasió de la badia de Cochinos i la “crisi dels míssils” van suposar la ruptura definitiva amb els EUA. Si Cuba hagués rebut ajuda en comptes de bloqueig durant dècades, qui sap què hauria passat. Malgrat la seva deriva forçada, Cuba és responsable de no respectar els drets humans; però, en aquell context, si els EUA haguessin optat per la sensatesa, la història hauria estat una altra.
MIGUEL FERNÁNDEZ-PALACIOS GORDON
MADRID
El Truffaut de nou
El cinema Truffaut de Girona ja s’ha estrenat. Després d’anys d’obres a l’antic edifici on està ubicat, ofereix de nou una programació estable. He pogut gaudir de dues pel·lícules en versió original. L’última, molt recomanable, Miss Marx, de Susanna Nicchiarelli. En temps de pantalles a la butxaca, de pantalles sobre la taula a totes hores, de pantalles gegants a les estances dels habitatges i de plataformes que avancen estrenes i sèries de tot tipus, que algú idealista se la jugui per la cultura remodelant un cinema i oferint una programació de qualitat és un bon senyal i té molt a dir dels ajuntaments que aposten per mantenir el setè art a les pantalles dels cinemes i del públic que hi assisteix per donar-hi suport i gaudir-ne.
EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Oci nocturn i turisme
L’oci nocturn i el turisme de casa nostra tenen facetes encara degradants inacceptables. Si l’oci nocturn i el turisme paguessin una taxa associada a la degradació que generen, similar a la taxa ecològica d’una empresa contaminant, se n’hauria extingit la part insostenible. No hi ha hagut ni maduresa col·lectiva ni coratge polític per evolucionar. Diuen que les crisis poden catalitzar grans transformacions. No perdem l’oportunitat.
FELIP SANDIUMENGE
SANT CUGAT DEL VALLÈS
