Que ningú s’enganyi: el lideratge de la lletjor urbana el tenen els grafitis, més ben dit, els tags o falses signatures que, un cop esgotades les portes metàl·liques de les plantes baixes, ara s’expandeixen per tot objecte urbà, cabines, transformadors, fanals, etc. El desfici per destacar ara s’acarnissa amb superfícies de vidre, escales, façanes fins al segon pis. Sembla particularment agressiu amb els edificis públics i de bona arquitectura. Potser hi va haver un pacte entre l’Ajuntament i la comunitat grafitera perquè aquesta usés només les portes dels comerços, però el pacte fa temps que s’ha trencat i ho paguem els ciutadans, castigats a la lletjor depriment de tant exabrupte pintat.
JAUME FREIXA JANARIZ
BARCELONA
Cues quilomètriques
Torno a llegir que hi ha cues quilomètriques per passar la zona del peatge, i crec que la solució és ben fàcil: 300 metres abans de les garites es pinten línies contínues, una per cada carril, perquè cap vehicle pugui canviar. Passada la zona de l’antic peatge, es tornen a posar discontínues i així s’anul·la l’efecte embut. Ja saben els experts que per evitar embussos s’ha de procurar no fer parar el vehicle.
CISCO VILARDEBÓ
BARCELONA
Electricitat i drets d’emissió de CO 2
Coneixent l’ésser humà, era previsible que els drets d’emissió de CO -volum assignat d’aquest gas d’efecte hivernacle que si se supera pot ser comprat a qui no esgoti el seu- es convertissin vertiginosament en un nauseabund negoci per a l’especulació capitalista en els mercats. I que, al mateix temps, el servei essencial de llum i gas es tornés una immoral i pesada càrrega per al consumidor al veure’s obligat a omplir la butxaca de rics especuladors i en detriment de la salut del planeta i la vida que l’habita. Problema que, se suposa, venia a resoldre.
És una indecent insensatesa mercadejar per lucrar-se amb uns drets irreals. Si un país es queda curt en la seva quota, millor i ja està. I si la supera és perquè no ha investigat ni desenvolupat les renovables, així que li toca adaptar-se i posar-se les piles. I l’oligopoli elèctric, que no ha volgut adaptar-se a les renovables, que pagui la seva irresponsable i temerària imprevisió. Que no la faci pagar a la ciutadania apujant-li el rebut.
MIGUEL FERNÁNDEZ-PALACIOS GORDON
MADRID
Desunits
Com cada 11 de setembre, la passada Diada milers de persones de diferents pensaments i ideologies van sortir al carrer, totes juntes, per demanar la independència de Catalunya i que d’una vegada per totes els diferents partits que en són partidaris s’uneixin. Portem anys demanant la unió dels partits independentistes, però sembla que siguin sords. De fet, penso que a la pròxima manifestació el que hauríem de demanar és un govern, perquè si en comptes dels que hem votat tinguéssim un gran govern unit i fort, no hauríem d’anar a Madrid a cap taula de negociació.
VICTÒRIA PIJUAN
BARCELONA
Gràcies, Sopa!
La gira dels 30 anys del disc Ben endins de Sopa de Cabra ha sigut una idea genial. Els assistents al concert de Tarragona vam xalar i de valent! Una nit que recordarem. Mil gràcies a tots els treballadors i a totes les treballadores, sense excepcions, d’aquesta ruta musical. Us les heu ben guanyat, perquè és un èxit. Un fet que, donades les condicions que imposa la pandèmia, mereix una celebració: pel grup, pels fans, per la música i sobretot per la cultura. Recomanable totalment.
JAUME PORTA JOSA
AMPOSTA
