Llegeixo amb estupefacció que la mesa del Parlament demana que els treballadors del Parlament que hagin complert els 60 anys i acumulin 15 anys d’experiència puguin acollir-se a una excedència remunerada.
El que subscriu és autònom, tinc 74 anys, experiència acumulada de 60 anys, i no em puc acollir a cap benefici que no sigui el propi del meu treball.
Per tant, em sembla d’una injustícia manifesta que amb els meus impostos algú pugui tenir el privilegi d’optar a rebre un sou sense treballar. No amb els meus impostos.
FRANCESC MARTÍNEZ MAROTO
SANTA COLOMA DE FARNERS
Sense bous i esquelles
La publicació de les xifres comparades del grau d’acompliment del pressupost d’inversions de l’Estat va ser una plantofada als catalans. Una altra humiliació. ¿Serem fidels al que es diu de nosaltres –que “som covards”– o lluitarem realment pels nostres drets? Lluitar plegats, dins la legalitat, per no donar cap escletxa al fariseisme amb què el poder profund de l’Estat “justifica” tanta discriminació.
Sabrem lluitar plegats i defensar els nostres drets? Caldria, dràsticament, deixar de perdre el temps amb batalletes de tuits o declaracions poca-solta, estèrils... i que fan riure els adversaris. Segurament, veient el panorama de la majoria dels nostres líders i parlamentaris, és demanar massa. Però el moment exigeix canvis radicals en el capteniment polític.
JOSEP VARELA I SERRA
LLEIDA
L’AP-7, un desgavell
Ara ja és evident la decadència de l’AP-7, però molts ho vam veure des de l’inici de les primeres setmanes sense peatges.
Al poc temps d’alliberar-se el pagament d’aquesta via vaig trobar-me molts dies amb tres carrils ocupats per camions, amb molts d’ells avançant pel tercer carril a l’estar ocupats els altres dos.
Continuo veient avançaments perillosos de camions, continuo veient cotxes (alguns d’estrangers, d’altres d’aquí) que superen i de llarg els 120 km/h permesos.
Veig cotxes aturats al voral i no on haurien de fer-ho, a les zones de descans de fora la via, i penses en el perill que genera tanta inconsciència de part de certs conductors.
També he vist cotxes precintats que s’han de treure al més aviat possible i que es passen dies així.
Veus tot allò que es veu en una carretera normal que no és una autopista, però on es continua permetent la velocitat de sempre malgrat que el volum del trànsit s’hagi multiplicat per qui sap el nombre de vehicles.
EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Maltractament a la gent gran
El 15 de juny va ser el Dia Mundial de Sensibilització Sobre el Maltractament a la Gent Gran. Que hagi d’haver-hi un dia per conscienciar sobre aquest fet és per posar-se a plorar. La cosa no és banal. Segons un estudi de l’OMS, el 16% de les persones de 60 o més anys de països de tot el món són maltractades. En algunes cultures els ancians són venerats, per la qual cosa cal suposar que els que s’enduen la pitjor part són els occidentals. És a dir, els d’aquells llocs on pertanyem. És a dir, que això passa també aquí. Els tipus de maltractaments estan catalogats: psicològics, físics, per abús financer, sexuals... No segueixo. Se’m posen els pèls de punta. Alguna cosa s’hi haurà de fer. No cal que se’ns veneri, com fan al Japó. Però tampoc que se’ns insulti, robi o pegui, com segurament fan al costat de casa.
MIQUEL PUCURULL FONTOVA
BARCELONA
