El barri de la Sagrada Família, deixat de la mà de Déu
Us imagineu que el vostre barri, poble o urbanització fos visitat cada dia de l’any per tots els aficionats que omplen l’estadi olímpic de Montjuïc, 55.000 persones? Doncs això passa, sense parar, al barri de la Sagrada Família des de fa uns quants anys i amb una tendència creixent.
Les darreres xifres oficials indiquen que el temple de la Sagrada Família és visitat cada any per 20 milions de persones. L’any passat, 4,8 milions d’aquests turistes van entrar a la basílica. La resta es van quedar a fora, admirant les façanes. El nombre de turistes creix un 3% cada any. El 2024 es va batre un nou rècord històric i la Sagrada Família va recaptar 134 milions d’euros. Ni un sol euro d’aquesta fortuna no va ser usat per millorar les condicions del barri, tot i que anys enrere es va signar un acord amb l’Ajuntament de Barcelona per reinvertir una part d’aquests beneficis empresarials a l’entorn. I l’Ajuntament fa molts anys que no fa pràcticament res per resoldre els nombrosos problemes de tota mena que causa aquesta sobrecàrrega. Al barri de la Sagrada Família no hem notat el Pla Endreça. Alguns autocars incompleixen les normes i desembarquen els turistes en carrers més pròxims al temple de Gaudí interrompent el trànsit a València, Lepant i Mallorca i afegint més fum i soroll a les botigues circumdants. ¿Un lloc visitat cada dia per un estadi de Montjuïc ple de gom a gom no mereixeria que algun guàrdia urbà vigilés que es compleixin les ordenances? L’ajuntament actual –i els anteriors– s’ha compromès a vetllar pel manteniment del comerç de proximitat i barri: fake news. Les boques i les andanes de l’estació de metro de la línia 5 són tan estretes com fa mig segle. El risc d’una caiguda a les vies és alt.
L’Ajuntament no fa cas de les reiterades queixes de l’associació de veïns. S’ha limitat a anunciar per a l’any vinent la reforma d’una de les places del temple destinada únicament a acollir més turistes. Si fóssim tan beats com Gaudí, podríem dir que Collboni té el barri de la Sagrada Família deixat de la mà de Déu.
Andreu Farràs
Barcelona
Als bons professionals a qui no els cal ser herois
El 15 de juny, poc després de les vuit del matí, un parell de petits coàguls rondant descontrolats pel cervell em van posar en la pitjor situació que mai havia patit en una llarga i tensa vida plena d’històries, ensurts i algun accident. Aquest escrit vol ser un agraïment i elogi a tots els bons professionals gràcies als quals podré gaudir d’una segona oportunitat que de segur no estava programada. No calia ser herois, simplement –i no és poc– creure’s la seva professió i per què la practiquen de la millor manera que saben, per tal que un mal moment no sigui l’últim de la nostra vida. Desenes de professionals van sumar el seu esforç en una cadena empàtica amb l’únic objectiu d’actuar com més ràpidament i eficaçment millor per salvar una vida. Posant les seves decisions en mans d’altres professionals, tots plegats, van aconseguir l’heroïcitat de tranquil·litzar la meva família més immediata, la segona victòria de la jornada. L’equip d’ambulàncies es va plantar al meu domicili de Torrefarrera en pocs minuts i a partir d’aquí es van posar en marxa metges, infermeres, tècnics, cirurgians, cuidadors, fisioterapeutes, rehabilitadors i estudiants en pràctiques. En un temps rècord em traslladaven de casa a l’Arnau de Vilanova i d’aquí, amb helicòpter, fins a la Vall d’Hebron, on van acabar prenent les decisions vitals que en pocs dies han fet possible que avui pugui escriure aquest agraïment col·lectiu. No puc posar-hi noms perquè a la gran majoria no els conec, però a tots ells els dedicarem en família tots els 15 de juny que encara ens resten per gaudir plegats.
Ignasi Calvo Rivas
Torrefarrera
