Entre la seguretat i el dret al benestar
Europa, i per extensió Espanya, es troba en un d’aquells moments històrics on les decisions de pressupost deixen de ser simples números per convertir-se en una declaració de valors. Ens trobem en una cruïlla on la prioritat d’aprofundir en la societat del benestar topa frontalment amb un món que s’ha tornat més hostil, exigent i incert.
El front intern és urgent. Les desigualtats s’eixamplen i les necessitats bàsiques es tornen reptes colossals davant un augment constant de la població que tensiona tots els nostres serveis públics. L’accés a l’habitatge s’ha convertit en el gran coll d’ampolla per a la cohesió social, mentre que la sanitat i l’educació —els pilars de la nostra prosperitat— demanen una inversió que no només les mantingui, sinó que les prepari per a un futur digital i davant els nous reptes.
El gran desafiament per a la Unió Europea és no caure en el fals dilema de triar entre “canons o mantega”. La millor defensa d’una democràcia no són només els seus tancs, sinó la fortalesa de les seves institucions i la qualitat de vida dels seus ciutadans. Una societat amb una sanitat desbordada, una educació precària i unes infraestructures obsoletes és una societat feble davant qualsevol amenaça.
Aprofundir en el benestar no és un luxe; és la nostra millor arma de futur. Si casa nostra és forta, està ordenada i sap acollir la seva gent, podrem afrontar qualsevol tempesta que vingui de fora.
Lluís Figueras Barrabeig
Barcelona
Xarxes socials: prohibit prohibir
El president Sánchez ha anunciat la intenció d’impedir l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys. Altres països, com Austràlia, ja apliquen mesures similars, i d’altres, com França o Portugal, estudien fer-ho. Però fins a quin punt aquestes prohibicions són adequades i realistes? La mesura parteix, sens dubte, de bones intencions. Es vol protegir els menors d’un espai ple d’informació, però també de manipulació, violència, odi, mentides i continguts nocius, com la pornografia. A més, les xarxes generen addiccions, i les addiccions mai no són bones.
Ara bé, pretendre impedir l’accés al món digital a nadius digitals és com voler posar portes al camp. És una cortina de fum. En un món global, sense legislacions globals, els joves trobaran la manera de burlar qualsevol prohibició.
Aquest debat és tan antic com la humanitat: prohibir per prohibir no dona mai el resultat esperat. Allò prohibit esdevé més atractiu. En lloc de vetar l’accés, cal fomentar-ne un ús responsable: educar, acompanyar i explicar els riscos reals de les xarxes.
Francesc Pibernus Vinardell
Torroella de Fluvià
Un record per a tu, Vanessa
El dijous 22 de gener et van assassinar. Tenies 19 anys. Jo et vaig tenir a classe amb 13, quan vas arribar de Llatinoamèrica. A l’escola t’agradava el voleibol. Recordo com t’apassionava passar la pilota, aixecar-la, confiar en l’equip. Sabies que, si fallaves, algú t’ajudaria a fer volar la pilota de nou.
A la vida real, però, vas haver de jugar sola massa aviat. No vas trobar equips ni passes segures. A l’Hospitalet, un home et va matar, i la pilota va caure sense que ningú pogués ajudar-te a aixecar-la. La vida no va complir les regles del joc que tant t’agradava: confiança, suport i companyonia.
Els diaris parlaran d’una “dona assassinada”. Jo recordaré una alumna que sabia jugar en equip, que confiava i que encara tenia tota la vida al davant.
La teva professora et plora i et recordarà sempre.
Sara Galiana Steinbrüggen
Barcelona
