La guerra, fins quan?
La guerra a l’Orient Mitjà ja fa que dura més d’un mes i no s’albira cap senyal clar que permeti entreveure la fi de les hostilitats. Com altres conflictes que fracturen el nostre dissortat planeta, existeix el risc que es perpetuï.
Fa la sensació que cada cop importen menys les víctimes innocents que diàriament provoquen els bombardejos, que ho hem normalitzat.
Al drama humà hi hem d’afegir, a més a més, la destrucció del patrimoni cultural i la catàstrofe ecològica que provoca tota guerra: l’emissió de gasos tòxics a l’atmosfera i la destrucció de la biodiversitat
Però també n’hi ha que hi guanyen, amb tot això: la indústria de les armes i els oligarques que utilitzen tecnologia pionera amb finalitats bèl·liques. Els senyors de la guerra decidiran quan s’atura la barbàrie; en funció, suposo, de l’evolució del preu del petroli, l’únic que sembla tenir valor.
Potser un dia el Tribunal Penal Internacional farà justícia. Potser un dia la regió viurà en pau i en llibertat, lluny de qualsevol forma d’opressió.
David Serrador Ballester
Vic
Confinament econòmic
Fa temps que practico el confinament econòmic, sobretot l’últim cap de setmana del mes, abans de cobrar la nòmina.
Arriba divendres i li dius a la teva amiga que prefereixes descansar i quedar-te a casa. El dissabte decideixes dedicar-lo a endreçar i netejar l’habitació, i a avançar els encàrrecs que acumules des de fa setmanes. I el diumenge toca fer esport i veure una pel·lícula a casa. Aquest cap de setmana no se surt de la cova.
No ho faig per voluntat pròpia: el meu sou mileurista no dona per a més.
Fins quan estaré així? Tinc 26 anys i encara visc a casa dels meus pares; estalviant la meitat del meu sou i destinant la resta a pagar-me la carrera universitària i algunes despeses, no en tinc prou per independitzar-me.
“Ja et tocarà”, em diuen, però cada vegada veig més difícil independitzar-me al meu barri, a la meva ciutat. Arribaré als 30 i continuaré practicant el confinament econòmic.
A veure si, amb sort, m’independitzo als 35.
Eva Gómez Varo
L’Hospitalet de Llobregat
Ampliar el cribratge salva vides
El càncer colorectal continua sent el tumor amb més incidència a Catalunya si es consideren conjuntament homes i dones. Davant d’aquesta realitat, la detecció precoç es manté com una de les eines més eficaces per reduir la mortalitat i millorar el pronòstic de la malaltia.
Tanmateix, les dades actuals són preocupants: la participació en el programa se situa per sota del 50%, lluny dels estàndards europeus, que se situen entre el 65% i el 70%. Aquesta baixa adherència limita l’impacte positiu que el cribratge podria tenir en la salut de la població. En paral·lel, l’augment de l’esperança de vida fa imprescindible ampliar la franja d’edat del programa fins als 74 anys, tal com ja recomanen diferents organismes europeus i estatals. El compromís anunciat pel departament de Salut d’implementar aquesta ampliació durant el primer semestre del 2026 és un pas important, però encara manca conèixer-ne els detalls i el calendari d’execució.
Cal que el Govern fixi els detalls de l’ampliació, asseguri els recursos necessaris, tant econòmics com de professionals sanitaris, i impulsi accions decidides per incrementar la participació. Només així es podrà aprofitar tot el potencial d’un programa que salva vides.
Maria Assumpció Vilà
Presidenta de la FECEC - Junts contra el Càncer
