Xiquets i Moixiganguers comparteixen la glòria a Tarragona

Les dues colles van ser un exemple a seguir en renunciar a una lluita innecessària

La Tarraco Arena Plaça va gaudir dissabte d’una prèvia de la jornada clau del Concurs de Castells amb un color ben especial. La lluita entre els Xiquets de Reus i els Moixiganguers d’Igualada va ser renyida des del primer minut. Les dues agrupacions van arribar empatades a la tercera ronda i van protagonitzar la imatge del certamen renunciant a una lluita que amb tota seguretat hauria sigut estèril. Xiquets i Moixiganguers es van aplaudir mútuament i van celebrar els seus èxits de forma conjunta.

Els Moixiganguers d’Igualada van excel·lir a l’antiga plaça de toros. Conscients del doble objectiu –assolir el primer castell de nou pisos del seu historial i lluitar pel lideratge provisional–, van posar el llistó ben alt des de la primera ronda. Van descarregar el tercer cinc de vuit de la temporada i això els va servir per agafar avantatge en el primer torn. Van atacar el castell de nou pisos amb la serenor d’una colla veterana i van clavar cada moviment, cada estrebada, fins a dibuixar l’aleta més anhelada. La joia a la rotllana morada no es va fer esperar: acabaven de fer història i ho feien sense patir pels designis de la calculadora. Van encarar el dos de vuit per empatar el concurs amb els Xiquets de Reus.

Amb la seguretat que els aportava ser els únics que havien descarregat un castell de nou pisos abans del Concurs, els Xiquets de Reus van apostar per contemporitzar els seus èxits. Van obrir plaça amb el dos de vuit amb folre i van deixar el primer castell de nou pisos de la diada per al segon torn. Els de la camisa avellana van mimar l’estructura, guardant forces fins a l’aleta, i van demostrar un bon domini dels nous pisos en un descens serè. El seu repte més important va arribar en tercera ronda. Amb el concurs més ajustat que mai, van defensar a capa i espasa el cinc de vuit per arrodonir la seva millor actuació de la temporada.

Els Xicots de Vilafranca van intentar col·lar-se en la lluita pel podi. Tot i arrossegar un any força irregular, van plantar cara per defensar el primer lloc assolit en l'última edició. Van provar el quatre folrat, però el castell va cedir molt prematurament i això els va fer recular fins al quart lloc final. Sense fer soroll, els Sagals d’Osona van situar-se en el tercer esglaó. Van descarregar la tripleta de castells de vuit i van fer emmudir com mai la plaça provant el pilar de set amb folre.

Ni els Castellers de Sant Pere i Sant Pau ni els Nens del Vendrell van tenir la sort de cara. Encara recuperant-se de l’estiu, els de Sant Pere i Sant Pau es van veure sorpresos pel quatre de vuit, que només van poder coronar. Els vendrellencs van ensopegar amb el dos de vuit; els dubtes dels més menuts els van obligar a desmuntar-lo i van acabar fent llenya en el descens. Van descarregar el tres i el quatre de vuit.

Els Castellers d’Esplugues van apuntar-se el primer tres de vuit de la temporada i la seva defensa fèrria durant el descens va arrencar una gran ovació del públic. Els Castellers de Terrassa van fer un nou pas endavant descarregant el primer quatre de vuit de la temporada. Els Castellers de Lleida van desmuntar per segon cap de setmana consecutiu el dos folrat, però el seu quatre de vuit els va servir per situar-se novens. Van brillar especialment els Castellers de Berga, que van descarregar tant el quatre de vuit com el dos de set. La torre va ser el sostre de les colles Jove de Sitges i Jove de Barcelona. Els barcelonins l’assolien per primer cop en la seva història.

Els Castellers d’Esparreguera van coronar el dos, però van quedar inevitablement relegats darrere de la primera colla classificada en la jornada de Torredembarra, els Castellers de Figueres. Els Bordegassos de Vilanova van dominar els castells bàsics de vuit pisos, però van ensopegar amb el dos de set i el dos de vuit. Els Xiquets del Serrallo van tornar a descarregar la torre després que per Santa Tecla quedés en intent, però van fer llenya del pilar de sis quan intentaven escalar posicions en la cinquena ronda.

La lluita en les últimes posicions va ser cosa de tres. Els Nois de la Torre van provar sense èxit el quatre de vuit, però això va ser després de celebrar la consecució dels seus tres millors castells de l’any. Sense el dos de set ni el quatre de vuit, els Castellers de la Sagrada Família, els de Cerdanyola i els Xics de Granollers van ocupar les últimes posicions.

El concurs va tornar a mostrar una amalgama de colors en les primeres rondes conjuntes, que van ser especialment nodrides. Durant el primer cicle van arribar a coincidir fins a sis construccions alhora i set uns minuts més tard.