Aromes exòtiques amb manipulació genètica

The New York TimesVainilla, safrà, pàtxuli... Durant segles, les espècies i els aromatitzants d'aquesta mena han vingut de plantes exòtiques que creixen en indrets remots com les selves de Mèxic i els bancals de les muntanyes de Madagascar. Algunes eren molt preuades en les antigues rutes comercials, com la Ruta de la Seda. Avui dia, però, una potent forma d'enginyeria genètica podria revolucionar la producció d'algunes de les aromes i fragàncies més buscades. En lloc d'extreure-les de plantes han trobat com produir-les amb llevats o altres microorganismes transgènics cultivats en grans tancs industrials. "És com elaborar cervesa, però en lloc de desprendre alcohol, el llevat desprèn aquests productes", explica Jay D. Keasling, cofundador d'Amyris, una empresa pionera en aquest camp i que té la seu a Califòrnia.

Si bé el llevat pot generar l'alcohol per mitjà d'un procés natural, les espècies aromàtiques del perfum es creen per un procés de manipulació genètica extensiva, fent servir el que es coneix com a biologia sintètica. El sorgiment de la biologia sintètica posa sobre la taula algunes qüestions. Dos d'aquests problemes són si es poden qualificar de naturals aquests ingredients fets a base de llevat i si el sector perjudicarà els països en desenvolupament que depenen del conreu de certes espècies.

Més que perfums

Els partidaris del procés afirmen que aquesta tècnica podria beneficiar les empreses dels sectors de l'alimentació i de la cosmètica i, en últim terme, els consumidors, perquè reduiria els canvis bruscos pel que fa als preus, la disponibilitat i la qualitat d'aquests productes, uns factors derivats de la dependència de l'agricultura. Fins i tot podria rebaixar la pressió a què estan sotmeses algunes plantes silvestres excessivament explotades, com ara el sàndal, un arbre del qual s'extreu una fragància.

També pot tenir aplicacions més enllà de la perfumeria. A l'abril, la companyia farmacèutica Sanofi va emprendre la producció comercial d'un fàrmac essencial en la lluita contra la malària a partir de llevat de forner transgènic produït per Amyris. L'ingredient que conté el fàrmac s'extreu normalment d'un arbust que creix en estat salvatge i que es conrea a la Xina, el Vietnam i diversos països africans. Amyris també està produint una loció hidratant per al sector de la cosmètica que normalment s'extreu de les olives o del fetge de tauró.

A favor i en contra

Evolva, una empresa suïssa, està a punt de comercialitzar vanil·lina, el component principal de la vainilla, produïda a partir de llevat. També està treballant per aconseguir produir safrà, que actualment s'obté principalment de plantacions situades a l'Iran. Isobionics i Allylix són dues empreses que, per separat, produeixen valencene , un aromatitzant que se sol extreure de les taronges, i nootkatona , una aroma de l'aranja que també té potencial com a repel·lent d'insectes. Els defensors argumenten que el procés "és molt respectuós amb el medi ambient i és sostenible de principi a final", diu Toine Janssen, conseller delegat d'Isobionics, amb seu als Països Baixos.

Però els crítics també sostenen que la tecnologia amenaça les exportacions i la subsistència de les famílies dels països en desenvolupament. "Van en contra dels col·lectius d'agricultors de zones tropicals d'arreu del món", afirma Jim Thomas, investigador del Grup ETC, una organització canadenca que controla els usos de la tecnologia. Rick Brownwell, directiu de Virginia Dare Extract Co., un dels proveïdors més grans de vainilla natural, amb seu a Nova York, informa que 80.000 agricultors de Madagascar, un dels països més pobres del món, es dedicaven al conreu de grans de vainilla. "En depenc per guanyar-me la vida", explica Bersonina, un agricultor de Madagascar de 63 anys que tan sols ens indica un nom, en una entrevista telefònica concertada per l'empresa. Afegeix que amb els 200 dòlars que va guanyar l'any passat per una producció de 50 quilos de vainilla amb prou feines n'hi havia prou per mantenir la seva família de quatre membres. Admet que desconeix l'existència del succedani de la vainilla fet a partir de llevat, però s'imagina que amb un procés industrial "se'n podrien fabricar milers i milers de tones", un fet que representa una amenaça per a agricultors com ell mateix.

Sensació de naturalitat

Els substituts de la vanil·lina obtinguts per síntesi química ja existeixen. Així doncs, de vainilla de laboratori ja se'n consumeix. Els partidaris d'aconseguir-ne mitjançant la biologia sintètica afirmen que les varietats de llevat sotmeses a més manipulacions genètiques permeten coses que no es poden sintetitzar químicament. Sostenen que els productes obtinguts podrien resultar més naturals per als sentits que els succedanis químics. "La necessitat de naturalitat és l'objectiu clau de la nostra feina", assegura Ahmet Baydar, director de recerca i desenvolupament d'International Flavors and Fragrances, la gran empresa d'aromatitzants que comercialitzarà la vanil·lina d'Evolva.

¿Es pot designar la vanil·lina produïda per llevat de l'empresa suïssa com a vainilla natural ? Una possible resposta és que no perquè el producte extret dels grans de vainilla conté desenes d'altres substàncies, a més de la vanil·lina. Ara bé, el debat està obert. Se'l podria denominar ingredient natural argumentant que és produït en un organisme viu (el llevat), explica John B. Hallagan, cap dels serveis jurídics de l'Associació de Fabricants d'Aromatitzants i Extractes dels Estats Units.

D'altra banda, el grup ecologista Amics de la Terra ha engegat una campanya de pressió amb el propòsit que els fabricants de gelats rebutgin la vanil·lina. "El llevat transgènic que secreta aromatitzant de vainilla no té res de natural", assenyala l'organització.

Informar els consumidors

Una altra qüestió és si caldrà etiquetar els aliments que continguin aquests ingredients advertint que són fets amb transgènics en països on l'etiquetatge ja és obligatori. Les empreses del sector de les aromes diuen que no ho creuen, atès que el llevat es considera un coadjuvant tècnic i no una font de l'aliment. La legislació nord-americana no obliga a etiquetar els productes alimentaris transgènics, tot i que en diversos estats s'està intentant legislar en aquest sentit.

Les empreses del sector que han començat a treballar esperen obtenir aromatitzants més econòmics. Les petites empreses de nova creació atreuen socis de més envergadura. BASF, l'empresa química alemanya, és un dels inversors d'Allylix, una empresa de San Diego que fa servir el llevat per produir extractes de taronja i de raïm. També ha desenvolupat un producte semblant a l'oli de vetiveria, molt utilitzat en els perfums per la seva aroma de fusta. Aquest oli s'extreu d'una herba que conreen milers de petits agricultors a Haití i altres països.

Amyris està col·laborant amb Michelin per desenvolupar un producte per a la goma i es creu que també col·labora amb Firmenich, una empresa suïssa que es dedica a les aromes i les fragàncies, per desenvolupar un succedani del pàtxuli. Evolva col·labora amb Cargill per obtenir-ne un de l'estèvia, un edulcorant extret de plantes que es conreen a la Xina i altres indrets. Les empreses sostenen que els seus productes poden ser més barats que els que provenen de plantes, tot i que alguns experts afirmen que això encara s'ha de veure.

Impacte agrari

Els directius de les empreses del sector de la biologia sintètica afirmen que els seus productes no desplaçaran els agricultors, sinó que expandiran els mercats, pal·liaran l'escassetat i possiblement reduiran el preu dels productes. Tot i això, la sola perspectiva de l'aparició de nous competidors pot portar els agricultors a deixar de conrear una espècie, cosa que provocarà escassetat abans que el competidor hagi fet prou producte.

Aquest supòsit genera preocupació en el cas de l'artemisinina, un fàrmac extret de l'artemísia anual. En un primer moment, el projecte d'Amyris de produir el fàrmac mitjançant llevat, finançat per un donatiu de la Fundació Bill i Melinda Gates per valor de 42,6 milions de dòlars, era descrit com una manera d'estabilitzar l'oferta d'un medicament vital, atès que el preu i la disponibilitat del producte natural han patit grans fluctuacions. Keasling, també investigador a la Universitat de Califòrnia, reconeix que alguns petits productors d'artemísia estan abandonant la seva activitat a causa de les grans plantacions, no pas de la biologia sintètica.